tag:blogger.com,1999:blog-60305975298635258822024-03-13T07:45:56.201+00:00LA GUERRILLA COMUNICACIONALLa Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.comBlogger251125tag:blogger.com,1999:blog-6030597529863525882.post-65713128329074897072020-12-22T08:03:00.002+00:002020-12-22T08:03:54.600+00:00LA FORÇA DEL CONEIXEMENT<p style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: helvetica;"> </span></b></p><p style="text-align: justify;">
</p><p class="western" style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b><span style="font-family: helvetica;">No hi
ha dubte que l’educació d’adults, aquests darrers 50 anys, ha
fet créixer el nivell d’instrucció de la ciutadania, la seva
autoestima i confiança, i les seves capacitats per seguir aprenent
pel seu compte i anar-se adaptant als nombrosos canvis esdevinguts
durant aquest mig segle. I no obstant això, continua sent la
ventafocs del sistema.</span></b></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: helvetica;">
</span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: helvetica;"> </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUHFycCCEKfw7xeVLzTXcpPwn1QVE0A82VTs8PaN8TI653wmvGozqwanBfesEq3Ugpg6Y9ezsH3lLVeFGBsm2O6_UGwpqGNxuTPDiLff_t3uJSuHEjqfLgszCe3dIpt5x-F4d0o1qVp38/s811/cartel_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Cartell de 1978 de la Coordinadora d’Escoles d’Adults" border="0" data-original-height="811" data-original-width="546" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUHFycCCEKfw7xeVLzTXcpPwn1QVE0A82VTs8PaN8TI653wmvGozqwanBfesEq3Ugpg6Y9ezsH3lLVeFGBsm2O6_UGwpqGNxuTPDiLff_t3uJSuHEjqfLgszCe3dIpt5x-F4d0o1qVp38/w215-h320/cartel_1.jpg" title="Cartell de 1978 de la Coordinadora d’Escoles d’Adults" width="215" /></a></div><p></p><p style="text-align: center;">
</p><p align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;">Cartell de 1978 de la
Coordinadora d’Escoles d’Adults</p>
<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;">
</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: helvetica;"> </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: helvetica;">El combat contra els analfabetismes
–així, en plural– s’ha lliurat amb un grau notable d’eficàcia,
tot i les mancances que l’han acompanyat: l’analfabetisme
absolut, l’analfabetisme funcional, l’analfabetisme digital,
l’analfabetisme mediàtic… No obstant, on segur que no s’ha
avançat prou és en la lluita contra l’analfabetisme polític, una
empresa que es va abordar des de les escoles d’adults de manera
entusiasta i decidida els darrers anys de la dictadura i els primers
de la democràcia, però que ha anat decaient amb el pas dels anys
fins a pràcticament desaparèixer.</span></span></p><span style="font-size: large;"><span style="font-family: helvetica;">
</span></span><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: helvetica;">Martha Nussbaum explica què vol
dir en la pràctica aquesta alfabetització política: percebre el
propi país com a part d’un ordre mundial complex; pensar en el bé
comú, preocupar-se pels altres més enllà dels interessos més
immediats i propers; jutjar críticament les paraules i els actes
dels actors polítics més significats; imaginar i reflexionar sobre
les complexitats de la vida humana: la malaltia, la mort, la família,
la feina…; reconèixer els altres com a persones amb els mateixos
drets i la mateixa dignitat que nosaltres, i tractar-los com un fi en
si mateixos i no com un mitjà susceptible de ser utilitzat;
reflexionar sobre les grans qüestions polítiques, socials,
culturals, ambientals que afecten la humanitat…</span></span></p><span style="font-size: large;"><span style="font-family: helvetica;">
</span></span><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: helvetica;">Paulo Freire en parlava en aquests
termes: l’alfabetització política és un acte de coneixement
crític, de desocultació d’una realitat que, en la superfície, es
presenta sempre emmascarada; serveix no només per analitzar i
desmitificar la realitat a la llum de les vivències personals i
col·lectives i de la ciència, sinó també per passar a l’acció
conscient i organitzada per tal de poder transformar-la. Per contra,
l’analfabetisme polític predisposaria a la recepció passiva del
saber, a una adaptació submisa a l’estat de coses vigent, a les
concepcions abstractes, generalitzadores, subjectives, ingènues,
inamovibles… que no provoquen sinó paràlisi i acomodació.</span></span></p><span style="font-size: large;"><span style="font-family: helvetica;">
</span></span><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: helvetica;">Una de les missions principals de
l’educació, des de l’escola bressol a l’educació d’adults,
és garantir i entrenar la capacitat i les possibilitats d’aprendre
i formar-se al llarg de tota la vida, sovint de manera autònoma. Per
poder-ho fer amb profit, però, cal dominar les eines i
l’instrumental que s’haurien d’haver adquirit durant la
formació bàsica, i integrar-hi les experiències i aprenentatges
fets en el curs de la vida, de manera que els sabers, les habilitats
i les actituds assolides s’anessin reestructurant i readaptant per
fer front a les necessitats i als desafiaments del present i del
futur.</span></span></p><span style="font-size: large;"><span style="font-family: helvetica;">
</span></span><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: helvetica;">Per això, tal com diu Juan Carlos
Tedesco, cal que les institucions educatives proveeixin els infants,
els joves i els adults, d’un nucli estable de coneixements, d’uns
marcs de referència culturals i cognitius, que els permetin
seleccionar, discernir, comprendre, interpretar i avaluar el gavadal
d’informació i coneixement que les tecnologies digitals ens posen
a l’abast de manera fàcil i instantània, i el domini dels
diversos alfabets. No comptar amb aquesta base podria abocar-nos
irremissiblement a l’alienació, al consumisme i a la dependència.
Perquè és una evidència que ni les xarxes socials, ni els mitjans
de comunicació, han estat concebuts per bastir aquest nucli que, en
el millor dels casos, ja donarien per descomptat.</span></span></p><span style="font-size: large;"><span style="font-family: helvetica;">
</span></span><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: helvetica;">L’educació permanent, la idea de
continuïtat del procés educatiu des del naixement fins a la mort,
s’ha fet evident en constatar les exigències del desenvolupament
social, econòmic i cultural de les societats complexes com la
nostra, de manera que l’educació avui es defineix sobretot com un
procés d’humanització sempre inacabat, que es tradueix en la
necessitat de seguir formant-se i aprenent al llarg de tota la vida i
no com una tasca circumscrita a una determinada edat.</span></span></p><span style="font-size: large;"><span style="font-family: helvetica;">
</span></span><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: helvetica;">El cert és, però, que assentada
una educació bàsica per a tothom de llarga durada, l’educació de
les persones adultes ha estat i segueix essent encara la ventafocs,
la parenta pobra, del nostre sistema educatiu. De fet, el govern
català n’ha fet sempre una lectura enormement restrictiva i mai
n’ha acabat d’assumir plenament la responsabilitat, que ha
traspassat sovint a les administracions locals (diputacions, consells
comarcals i ajuntaments), les quals han fet el que han pogut. Tot
plegat ha desembocat en una <em>normalització</em>
de l’educació d’adults en la seva versió més escolar i menys
sociopolítica i adaptada a les necessitats de la població a qui
s’adreça, amb una oferta de cursos i uns horaris més aviats
rígids, uns materials i recursos massa semblants als que es fan
servir a primària i secundària, un professorat poc especialitzat i
intercanviable, i centrada gairebé en exclusiva en la instrucció
estricta.</span></span></p><span style="font-size: large;"><span style="font-family: helvetica;">
</span></span><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: helvetica;">La societat del coneixement, la
globalització, la mobilitat contínua i la incertesa creixent,
demanen una mirada nova i responsable envers l’educació permanent,
envers la concreció més tangible que disposem, que són les escoles
d’adults. La llei catalana de formació d’adults, de 1991, afirma
que la seva oferta hauria de comprendre tres àmbits: la formació
instrumental i bàsica (per compensar els dèficits instructius i
garantir aquell nucli cultural de referència), la formació per al
món laboral (per actualitzar i perfeccionar els coneixements i
habilitats professionals) i la formació per al lleure i l a cultura
(per poder participar plenament en la vida social i cultural).
No només se n’ha fet un desplegament insuficient i maldestre, sinó
que s’han desaprofitat les oportunitats que aquesta formació podia
oferir als seus usuaris, i s’ha fet ben poca cosa per arribar a
tenir una ciutadania conscient i ben formada, capaç de lluitar amb
decisió contra les desigualtats i les injustícies, contra les
manipulacions i les ensarronades, i a favor d’un món més de bon
viure per a tothom.</span></span></p><span style="font-size: large;"><span style="font-family: helvetica;">
</span></span><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: helvetica;">Aquest és l’esperit i la lletra
que podeu trobar en un llibre de publicació recent, <em>La
força del coneixement. Crònica de 40 anys de l’educació d’adults
a les comarques gironines</em>,
de Mai Garcia Breton i Sebas Parra, escrit amb coneixement, rigor i
passió…</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEIB5-4oyjLHDKBFTYBSeIhbUNoKalqkN56HRgoP6OcAvXDQivxQiSAobzM8cJbEsN5xLvlSzDiAlkDcI3LyGxkCcIMStLOoh-L6RUL46lZ3U6ea6_jmfZqY351sukYOQK0djs-Euqab8/s2374/cartel_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1040" data-original-width="2374" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEIB5-4oyjLHDKBFTYBSeIhbUNoKalqkN56HRgoP6OcAvXDQivxQiSAobzM8cJbEsN5xLvlSzDiAlkDcI3LyGxkCcIMStLOoh-L6RUL46lZ3U6ea6_jmfZqY351sukYOQK0djs-Euqab8/s320/cartel_2.jpg" width="320" /></a></div><span style="font-family: helvetica;"></span> <br /><p></p><p class="western" style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: helvetica;"><b>Xavier
Besalú</b>, <span style="font-weight: normal;">Mestre
i pedagog. Membre del Nucli Paulo Freire de la Universitat de Girona.
</span><span style="font-weight: normal;"> </span></span></span></p><p class="western" style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-weight: normal;">Font:
<a href="https://diarieducacio.cat/la-forca-del-coneixement/" target="_blank">https://diarieducacio.cat/la-forca-del-coneixement/</a></span></span></span></p><p class="western" style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-weight: normal;"> </span></span></span></p><p class="western" style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-weight: normal;"> </span></span></span></p>
La Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030597529863525882.post-10636300350816091272020-11-30T17:46:00.002+00:002020-11-30T17:48:46.872+00:00LA CURSA ABSURDA DE LA LLEI D'ESTRANGERIA<p style="text-align: left;"><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">No
coneixem la llei, no som advocades i no pretenem analitzar cadascuna
de
les casuístiques; però si aconseguim transmetre, encara que sigui
una mica, algun dels bucles legals i de les incoherències socials
amb les que t’enfrontes quan intentes renovar la residència <i>de
ciutadana no comunitària</i>
a l'Estat espanyol ja haurem socialitzat l'enorme dolor que causa
aquest sistema jurídic excloent.</span></span></span></p><div style="text-align: justify;"><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">Si
ets una persona estrangera i has de renovar el teu permís de
residència, prepara’t per una gimcana de documents i coneixements.
Hauràs de saber tant de dret com del
que et diuen que has de saber d'aquest "país nostre" que
ara habites i que ja t'has fet teu. També necessitaràs paciència i
una bona xarxa de suport, perquè la desesperació, la ràbia i la
impotència apareixeran sense que les cridis.</span></span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES"></span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif9OLfyZO8ft01MlsSWATKftZ5wOl_lmDacayycgQ6wL4_IZwhTBcKoySePKP6oaxGC7zLmOcWYhxJcyGLoI5mZl4cAKFknNtdKIgNV-Hq2pR9ucuHHm-yfwIJAgxntl5wU-he8kNrADU/s2048/como-renovar-tarjeta-residencia.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif9OLfyZO8ft01MlsSWATKftZ5wOl_lmDacayycgQ6wL4_IZwhTBcKoySePKP6oaxGC7zLmOcWYhxJcyGLoI5mZl4cAKFknNtdKIgNV-Hq2pR9ucuHHm-yfwIJAgxntl5wU-he8kNrADU/s320/como-renovar-tarjeta-residencia.png" width="320" /></a><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES"> </span></span></span> <br /></span></span></span></div><p></p></div><div style="text-align: justify;">
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">Qualsevol
persona amb un raonament mitjà podria entendre que una persona que
porta vivint diversos anys
en un país i que s'ha implicat en diferents àmbits de la vida tant
social com privada com laboral no
necessita gaire cosa més per demostrar que hi té arrelament.
Doncs no, no és així. La Llei d'estrangeria complica
l'arrelament, la implicació, i la vida quotidiana de les persones
migrades. Arriba fins i tot a l'absurd d'establir que per demanar
l'arrelament no pots tenir un contracte indefinit, sinó un pre
contracte (o oferta de treball) condicionat a l'acceptació de
l'arrelament per part de l'administració. En
un cas tant complicat, però real i habitual, com que una persona
migrant tingui residència per un matrimoni, i es trenqui aquesta
relació, resulta que la Llei d'Estrangeria t’obliga a ser
acomiadada fins que l’administració accepti o no, de nou, la teva
residència si considera que estàs arrelada. </span></span></span> </p></div><div style="text-align: justify;">
</div><div style="text-align: justify;">
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">Documents,
justificacions, precarietat forçada i angoixa garantida per tornar a
demostrar que segueixes habitant "adequadament" aquest
territori. </span></span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES"></span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6Cot2Ky1mcgrx8M19DdlnWQeBCdZhE5ipWHAf-oJOSqRdVVkRlb7f36t8hlsmu8hRadPp9fBAxwXee-91MzIeHsoMDYwEII2AyBnaOQI6EcXsklabxkscCVeLpkulVl3_c0rVZmkUvTo/s512/unnamed.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="147" data-original-width="512" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6Cot2Ky1mcgrx8M19DdlnWQeBCdZhE5ipWHAf-oJOSqRdVVkRlb7f36t8hlsmu8hRadPp9fBAxwXee-91MzIeHsoMDYwEII2AyBnaOQI6EcXsklabxkscCVeLpkulVl3_c0rVZmkUvTo/s320/unnamed.jpg" width="320" /></a><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES"> </span></span></span> <br /></span></span></span></div><p></p></div><div style="text-align: justify;">
</div><div style="text-align: justify;">
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">La
llei estableix diferents tipus de vies d'obtenció de residència que
en funció de la teva situació personal hauràs de decidir, triar o
renunciar per quina et convé. Si la teva situació canvia al llarg
de la residència aprovada, quan hagis de renovar, la nova
sol·licitud s’haurà d’adaptar a aquest nova situació. Pot
semblar lògic que la sol·licitud i la residència vagin vinculades
a la situació real d'una persona migrant, però no ho és tant quan
ni el sistema és un sistema garantista ni busca maximitzar les
opcions i les seguretats de les persones. L'única garantia són els
CIE's, les deportacions o passar pel tub; però
al final, com saps per quin tub has de passar? Hauràs de contractar
un advocat aquí i, molt probablement, si
necessites alguna mena de document del teu país d'origen, contractar
un altre allà amb un poder notarial teu perquè et faci tots els
tràmits que necessites. Tot molt fàcil, econòmic i pensat per
posar les coses senzilles a qui viu, treballa, estima, cotitza i
habita en aquest "nostre" estat. </span></span></span> </p></div><div style="text-align: justify;">
</div><div style="text-align: justify;">
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">Una
de les vies d'aconseguir
residència és la de tenir una relació de matrimoni o equiparable
amb alguna persona que ja resideix a l’Estat. Sembla que per aquest
"nostre" estat i per a la Llei d'estrangeria, el sagrat
vincle del matrimoni i el santíssim nucli familiar, sí que és
respectable i intocable. Davant la complicació de les renovacions
per arrelament i la "facilitat" que suposa una renovació
per vincle matrimonial, no és estrany entendre perquè moltes dones
estrangeres mantenen relacions afectives amb individus que les
maltracten i n’abusen. Hi ha, però, un «rentat de cara» que
ofereix la pròpia llei: si hi ha un reconeixement legal de víctima
de violència masclista es pot mantenir la residència. Que bé! Han pensat en
posar solució a situacions insostenibles....però....realment, quantes dones són reconegudes legalment com a víctimes de violència
masclista? No és un camí fàcil. Són pedres al llarg d’un camí
ple de dolor i solitud. Més encara quan a sobre pesa l'amenaça de
l’ expulsió i la vulnerabilitat que aquesta genera.</span></span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="color: red;"> </span></span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="color: red;"></span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="color: red;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDhaSGnCYOGR-fiIhA0pvBAiUJE-HR4jO_VQ1cytcaf3F6gWw20skOORFfqIBQ55WmTl7nX-h6SUxMJP9I_f1TL9aDgEC7BDjmKMViVEFpDUOVwSNkkaWsr-I07kfZZ8kCL40yXPDtrpY/s940/0e1495_db7cb6bf82a3408ea63a2c0dba76cf0c%257Emv2.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="788" data-original-width="940" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDhaSGnCYOGR-fiIhA0pvBAiUJE-HR4jO_VQ1cytcaf3F6gWw20skOORFfqIBQ55WmTl7nX-h6SUxMJP9I_f1TL9aDgEC7BDjmKMViVEFpDUOVwSNkkaWsr-I07kfZZ8kCL40yXPDtrpY/s320/0e1495_db7cb6bf82a3408ea63a2c0dba76cf0c%257Emv2.png" width="320" /></a><span style="font-size: large;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="color: red;"> </span></span></span></span></span></span></div><p></p></div><div style="text-align: justify;">
</div><div style="text-align: justify;">
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">La
conclusió a la que ens veiem abocades és que només passant per
tots els prototips i xantatges administratius establerts de
compliment dels estatus prefixats es pot sortir d'aquesta gimcana
absurda i angoixant. Només si compleixes els prototips establerts
del "bon immigrant" et deixaran o, millor dit, t'atorgaran
la gràcia divina de quedar-te.</span></span></span> </p></div><div style="text-align: justify;">
</div><div style="text-align: justify;">
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">Aquesta
llei, com moltes d’altres, està dissenyada per
dificultar la vida a les persones més vulnerables de la societat.
Per mantenir un ordre que en realitat és un caos.
Per diferenciar entre ciutadanes de primera i de segona. Entre
legals, irregulars, indocumentats i
il·legals. No afavoreix ni la igualtat ni l’equitat. No respecta
les persones i fomenta el racisme, la xenofòbia, la marginació,
l’exclusió i la misèria. És una llei dissenyada des
d’un país del primer món per mantenir el seu estatus. Una llei
classista i elitista que perpetua
i està al servei del sistema capitalista; posant el capital per davant
de les persones. </span></span></span> </p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWJZrf9gzI9rpqGjnpnzICTTod7-S2etkr9AMR1dkMvhwro3l3O3zdwXzbjuus4UAf6zXIw6aVzom8LvU4pBgelF_XqQgmrKM_OiWwx93p_Oqu6Yr1j2gXg0xYZXG200Dn8UG51uoISko/s1200/fg_migrants_03__MG_2002-1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="1200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWJZrf9gzI9rpqGjnpnzICTTod7-S2etkr9AMR1dkMvhwro3l3O3zdwXzbjuus4UAf6zXIw6aVzom8LvU4pBgelF_XqQgmrKM_OiWwx93p_Oqu6Yr1j2gXg0xYZXG200Dn8UG51uoISko/s320/fg_migrants_03__MG_2002-1.jpg" width="320" /></a> <br /></div><p></p></div><div style="text-align: justify;">
</div><div style="text-align: justify;">
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">No
ens agraden les fronteres, les nacionalitats administratives i la
injustícia social que el sistema capitalista alimenta i necessita.
No ens agrada que els Estats no valorin a les persones i que no
vetllin pel seu benestar. No ens agrada que unes explotin a les
altres, que se n’aprofitin de la necessitat aliena i que s’hagi
de viure amb angoixa i por. I
no ens agrada ni aquesta Llei d'Estrangeria, ni el dolor que provoca,
ni les absurdes situacions que genera, ni les dependències i
precarietats a les que obliga, ni les gimcanes administratives que
exigeix
ni tots els costos econòmics que comporta. </span></span></span> </p></div><div style="text-align: justify;">
</div><div style="text-align: justify;">
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">El
que sí
volem i ens agrada és que la vida valgui el mateix sigui on sigui
que neixis o visquis.</span></span></span></p></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="color: black;"> </span></span></span></div><div style="text-align: justify;">
</div><div style="text-align: justify;">
</div><div style="text-align: justify;">
</div><div style="text-align: justify;">
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">Mª
Àngels Esteban, Camila Pallavicino i Cristian Cortes</span></span></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">La Guerrilla Comunicacional </span></span></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES"><br /></span></span></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES"><br /></span></span></span></p></div>
La Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030597529863525882.post-12470789817503920372020-11-16T10:17:00.000+00:002020-11-16T10:17:37.205+00:00LA MUJER DEL CÉSAR<p style="text-align: left;"><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">Realmente
vivimos tiempos extraños. Tiempos que la mayoría de nosotros
hubiésemos imaginado vivir, con momentos que parecen sacados de las
mejores películas (<i>de todos los géneros, desde las de terror a las
de ciencia-ficción, pasando por las cómicas</i>). Cada día,
levantarse, ir a trabajar (<i>si se puede</i>), escuchar-ver-leer las
noticias,… se ha convertido en un deporte de aventura, por no decir
de riesgo. De riesgo sobre todo para la salud mental. </span></span></span>
</p><p style="text-align: left;">
</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">Estos
tiempos raros y nuevos llegan llenos de desconcierto, de
contrariedades y en muchas ocasiones de desesperanza. Gestionarlos no
es cosa fácil para nadie, y seguramente menos para los gobernantes,
que además de administrar sus propios miedos han de procurar ofrecer
situaciones que mitiguen los de la población. Pero ello no es motivo
para obsequiarnos con momentos en los que la inteligencia y la
dignidad personal y colectiva se ven seriamente afectadas.</span></span></span></p><p style="text-align: left;">
</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">Acaso
sea la ingenuidad la que me lleva a preguntarme cosas, algunas
chocantes y otras que parece ser que no les damos importancia,
quizás porque, desgraciadamente, ya hemos aprendido a normalizar
casi todo. Como ejemplos de dudas se me ocurren:</span></span></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES"> </span></span></span></p><p style="text-align: left;">
</p><ul style="text-align: left;"><li><div align="JUSTIFY" style="font-family: helvetica;"><p>
<span style="color: #ffa400;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: helvetica;"><span lang="es-ES">Tenemos un rey emérito (<i>según el diccionario,
“emérito”</i></span><i><span lang="es-ES">: </span></i><span lang="es-ES"><i>Persona
que se ha retirado de un empleo o cargo y continúa ejerciendo o
disfruta algún premio o compensación como reconocimiento por sus
méritos)</i></span><span lang="es-ES">
demostrado mujeriego, acusado de fraude multimillonario en beneficio
personal, por lo que todos los millones de euros que se quedó él
no han ido a parar a los ciudadanos ¿Cómo puede ser que los
representantes del pueblo en el congreso ni siquiera se pongan de
acuerdo para pedir investigarlo? Y lo que es peor, cuando un rey,
como jefe de estado, parecería ser ejemplo de comportamiento ¿cómo
puede ser que ante tal atropello despilfarrador aún queden tantos
habitantes de este país monárquicos?</span></span></span></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: helvetica;"><span lang="es-ES"></span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: helvetica;"><span lang="es-ES"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfON92O1v7vq9H42BJkAHujkyAUsWSN09X14kNw5SAwTXrZOrjjipaxsoZ5Ps-ZuHxsEilELGZ6BLhDQyIuBEXSIl4QsCfyPFc0J1VT-xh4XZJ-LsOIvoFwPuVvW05sD3cU5ozwqU2ib0/s1200/felipe-rey-emerito-juan-carlos-1557227800276.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="770" data-original-width="1200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfON92O1v7vq9H42BJkAHujkyAUsWSN09X14kNw5SAwTXrZOrjjipaxsoZ5Ps-ZuHxsEilELGZ6BLhDQyIuBEXSIl4QsCfyPFc0J1VT-xh4XZJ-LsOIvoFwPuVvW05sD3cU5ozwqU2ib0/s320/felipe-rey-emerito-juan-carlos-1557227800276.jpg" width="320" /></a></span></span></span></div><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: helvetica;"><span lang="es-ES"><br /></span></span></span><p></p></div><p>
</p></li><li><p align="JUSTIFY" style="font-family: helvetica;">
<span style="color: #ffa400;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: helvetica;">En
los días que vivimos, en los que “por la lucha contra la
pandemia” han conseguido filtrarnos el miedo y la responsabilidad
a gran parte de nosotros en forma de mascarillas perpetuas, no ver a
familia ni amigos si somos más de 6, no salir del pueblo donde
vives, ni de tu casa por la noche, no ir al bar ni al restaurante
porque los cerraron,….¿cómo se organiza una cena-fiesta con 150
personas, en sus mesitas redondas tan cucas, si de distancia y
recogimiento va la cosa? Una cena organizada por personas
ultraconservadoras, envenenadoras mediáticas y sublimes
representantes del capitalismo más feroz. Una cena suntuosa, que
mientras transcurría entre derroche y pompa, afuera se seguían
deshauciando familias a quienes la precariedad les ganó la partida.
En mi pueblo siguen muchas personas rellenando garrafas de agua en
las fuentes públicas porque ya no les llega a sus casas; las colas
para pedir alimentos se alargan cada día porque las medidas
antipandemia (<i>que dictan los que están sentados cenando dentro</i>) han
transformado muchas precariedades en miseria; miles de trabajadoras
ya no lo son, han perdido sus trabajos y no llegan nunca las ayudas
prometidas… Ahí está esa cena a la que asisten la flor y nata de
las cúpulas dirigentes del país, incluyendo entre otros muchos al
ministro de sanidad. Sí, ese mismo que acababa de salir en la tele
dándonos todas las instrucciones anteriores, apelando a la sensatez
y a la colaboración ciudadanas. Igual es porque en estas altas
esferas, cuando organiza lo más reaccionario y rancio del país y
asisten a dar beneplácito con su presencia quienes se autodefinen
progresistas y de izquierdas, en realidad es donde decide el
capital, y a ése no hay virus que le desgaste.</span></span></span></span></span></span></p><p style="font-family: helvetica; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: helvetica;"></span></span></span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: helvetica;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKlubn7_JVJPJJKZpGvxY8QyDN4yNEoFoUfFZjhncd3ZvHqVhofbxKYIusORJxQaMnzbuhRmqbPRgx9_ZWCHEXdFPpfxjKhMrJQE4REeVAOTFiaEy00lVFHSfHuc9nYGao8d8L8Des2I8/s1060/1603833375053.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="596" data-original-width="1060" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKlubn7_JVJPJJKZpGvxY8QyDN4yNEoFoUfFZjhncd3ZvHqVhofbxKYIusORJxQaMnzbuhRmqbPRgx9_ZWCHEXdFPpfxjKhMrJQE4REeVAOTFiaEy00lVFHSfHuc9nYGao8d8L8Des2I8/s320/1603833375053.jpg" width="320" /></a></span></span></span></span></span></div><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES"> </span></span></span><p></p><p>
</p></li><li><p align="JUSTIFY" style="font-family: helvetica;">
<span style="color: #ffa400;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: medium;"><span lang="es-ES">Y
seguimos con las dichosas medidas (<i>aunque aceptadas y aplicadas como
buenos y juiciosos conciudadanos</i>). Llevamos obligatoriamente
mascarilla, tenemos ya la cara con granos perennes; las barbillas
que les salen hasta pelos a las señoras; una visión borrosa
constante por las gafas empañadas que ya nos hace pensar que
vivimos en Londres, siempre con niebla; las orejas transformándonos
en elfos dependiendo de la goma que nos toque,….pero no pasa nada,
todo sea por la causa. ¿Y cómo puede ser que el presidente del
gobierno, que acababa de salir también en la tele a recordárnoslo,
con su boca reglamentariamente tapada, se vaya con su señora a ver
al Papa de Roma y se reciban mutuamente con el morro al aire, sin
mascarillas ni distancias? Aparte de la envidia del momento, porque
ya ni nos acordamos cómo es hablar con otro sin que te rebote la
voz, me preguntaba si el Papa tiene algún trato divino (<i>o aéreo</i>)
de no-agresión con el virus. De lo contrario, hay que tener cuajo
como presidente para volver a la tele al cabo de unas horas a seguir
pidiéndonos mascarillas y distancias.</span></span></span></span></p><p style="font-family: helvetica; text-align: center;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: medium;"><span lang="es-ES"></span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: medium;"><span lang="es-ES"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7GvMgcuKwPCfLGfdw3Cc4UsizgIZgBjJVYbNxg3wq3a1KmxFbBKBn_iBhLoho193Me-r98MfgCYSuYrIusEEZzTA-Dkzm18sEAHwQUrjNHGHFpywWH48R9NSm7v85rgzkmmnOh-uWCw0/s656/EuropaPress_3392989_presidente_gobierno_pedro_sanchez_intercambia_regalos_papa_visita_vaticano_20201024132045-kerH--656x369%2540LaVanguardia-Web.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="369" data-original-width="656" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7GvMgcuKwPCfLGfdw3Cc4UsizgIZgBjJVYbNxg3wq3a1KmxFbBKBn_iBhLoho193Me-r98MfgCYSuYrIusEEZzTA-Dkzm18sEAHwQUrjNHGHFpywWH48R9NSm7v85rgzkmmnOh-uWCw0/s320/EuropaPress_3392989_presidente_gobierno_pedro_sanchez_intercambia_regalos_papa_visita_vaticano_20201024132045-kerH--656x369%2540LaVanguardia-Web.jpg" width="320" /></a></span></span></span></div><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: medium;"><span lang="es-ES"><br /></span></span></span><p></p><p>
</p></li><li><p align="JUSTIFY" style="font-family: helvetica;">
<span style="color: #ffa400;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: helvetica;"><span lang="es-ES">Otro
de nuestros representantes televisivos, el sanitario Dr. Fernando
Simón, también nos ofrece momentos estelares y alguna duda. Un
personaje desconocido hasta ahora por la mayoría de nosotros, y que
ya lo hemos incorporado a nuestras vidas como un referente más para
nuestras conductas. Comedido, moderado y atento nos ilustra
constantemente sobre el panorama pandémico, conminándonos a la
prudencia y buenas praxis. Y en una entrevista, a la pregunta de “a
quién tiene más miedo, si a las enfermedades o a las enfermeras
infecciosas”, se revela como un auténtico fracaso como hombre,
como médico y como cargo público. Lo tuvo en bandeja para dejar en
evidencia a los entrevistadores, a quienes personalmente creo que
habría que recordarles algunas cosillas sobre el humor y los juegos
de palabras, y aprovechando que son jóvenes, aún tienen tiempo de
aprender a ser personas dignas. Pero no, el doctor Simón cayó en
la trampa fácil y entró en el juego machista, obsceno y jocoso sin
despeinarse. ¿Con qué cara miro yo (<i>mujer y enfermera orgullosa de
mi oficio y de mi género</i>) a este individuo al día siguiente en la
tele repartiendo sensatez y consejos a partes iguales?</span></span></span></span></p><p style="font-family: helvetica; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: helvetica;"><span lang="es-ES"></span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: helvetica;"><span lang="es-ES"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPD-5i2I51LZkaMh0tLXOQUXakkhD0djxsXx6W0X7e6WaDIfN9kR6hB5sdv-Z3WnbXfO4aU81pq8aD49x3GxGV87ATdFxhReLCXLUY7cHnA9V1Ii-8U2qmoCv5-9SIryOuiMxvqpdCQ7I/s1095/fernando-simon-rueda-prensa-del-lunes-1595917221221.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="791" data-original-width="1095" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPD-5i2I51LZkaMh0tLXOQUXakkhD0djxsXx6W0X7e6WaDIfN9kR6hB5sdv-Z3WnbXfO4aU81pq8aD49x3GxGV87ATdFxhReLCXLUY7cHnA9V1Ii-8U2qmoCv5-9SIryOuiMxvqpdCQ7I/s320/fernando-simon-rueda-prensa-del-lunes-1595917221221.jpg" width="320" /></a></span></span></span></div><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: helvetica;"><span lang="es-ES"> </span></span></span><p></p><p>
</p></li></ul><p style="text-align: left;">
</p><p align="JUSTIFY" style="font-family: helvetica;">
<span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">Solo
son unos cuantos momentos recogidos al vuelo, porque son muchos,
muchísimos los que van apareciendo cada día en este país. </span></span>
</span></p><p style="text-align: left;">
</p><p align="JUSTIFY" style="font-family: helvetica;">
<span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">Nos
piden que colaboremos hasta el infinito y más allá en cualquiera de
las decisiones tomadas por los políticos y técnicos varios, a
menudo confusas y a veces contradictorias. El desconcierto que
originan en ocasiones deja paso al bochorno, porque “lo que dicen”
y “lo que hacen” no solo no concuerda, sino que están en las
antípodas de la coherencia. La hipocresía y el doblez repetido no
ayudan a conseguir confianza. Y es que siempre nos han dicho que “la
mujer del César no solo deber ser honrada, sino también parecerlo”</span></span></span></p><p style="text-align: left;">
</p><p align="JUSTIFY" style="font-family: helvetica;">
<span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">Quizás
deberíamos reflexionar más cuando conocemos detalles como todos los
anteriores, husmear un poco entre las posibles razones que los
acompañan. Igual descubrimos despropósitos encubiertos, que con un
poco de suerte van haciendo que reconsideremos cómo pensamos, cómo
actuamos, de qué nos reímos, a quién votamos,…. Nosotros
seguiremos colaborando como individuos y como sociedad en todo
aquello que se nos solicita, aun sabiendo el alto coste que conlleva
en ocasiones, pero por responsabilidad colectiva. Y con la
tranquilidad de sentirnos una buena esposa del César.</span></span></span></p><p align="JUSTIFY" style="font-family: helvetica;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES"> </span></span></span></p><p align="JUSTIFY" style="font-family: helvetica;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">Pilar Parra</span></span></span></p><p align="JUSTIFY" style="font-family: helvetica;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">La Guerrilla Comunicacional</span></span></span></p><p align="JUSTIFY" style="font-family: helvetica;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES"> </span></span></span></p><p align="JUSTIFY" style="font-family: helvetica;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES"> </span></span></span></p><p align="JUSTIFY" style="font-family: helvetica;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES"> <br /></span></span></span></p>
La Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030597529863525882.post-4376932840575251032020-11-09T11:44:00.001+00:002020-11-09T11:46:59.992+00:00ENTRE ESCUCHAR Y OíR<p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;"> <br /></span></span></p><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">Pisar
el freno y relentizar las idas y venidas apresuradas de nuestro día
a día para poder contemplar y analizar en silencio lo que nos rodea
es una tarea imprescindible para una misma. Pero preocupada caminando
entre los vocablos <i>escucharnos </i><span style="font-style: normal;">y
</span><i>oirnos</i><span style="font-style: normal;"> pienso c</span>uántas
veces hemos callado a quien intentaba explicarnos algo
interrumpiéndola con nuestra opinión sobre ese mismo tema,
acallando así sus palabras. Hay males contagiosos entre los humanos
que nos distancian cada vez más, y uno de ellos es el no saber
escuchar, porque en la gran mayoría de las ocasiones solo mantenemos
la actitud de oir.</span></span></p></div><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">
</span></span><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_6Bk64TUnO3z5uiab1Ypj29UrUXRICYp_gvFrNo_Hzg90z1tFHBuf6_VAF7AIwLs81W9unAwCbY41v3TGnFq-5QjaSHY1R9JRerzvfQt0dTnkkugHJVxy_FbKkY9YAq3mFpevV4balsM/s1024/Escuchar-1024x512.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="1024" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_6Bk64TUnO3z5uiab1Ypj29UrUXRICYp_gvFrNo_Hzg90z1tFHBuf6_VAF7AIwLs81W9unAwCbY41v3TGnFq-5QjaSHY1R9JRerzvfQt0dTnkkugHJVxy_FbKkY9YAq3mFpevV4balsM/s320/Escuchar-1024x512.jpg" width="320" /></a></span></span></div><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span><p></p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">
</span></span><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">Encapsularnos
en nosotros mismos no es una actitud que ayude a avanzar en la
batalla para trabajar por los cambios sociales, cambios que se hacen
cada día más urgentes y necesarios. Encapsular ha pasado a formar
parte de mi vocabulario diario porque es la similitud que encuentro
entre el comportamiento de la gran mayoría de la gente y dicha
palabra. Según el diccionario de la R.A.E. significa <i>meter en
cápsula o cápsulas</i><span style="font-style: normal;">, y </span><i>cápsula,
</i><span style="font-style: normal;">en sus diferentes acepciones,
siempre está relacionada con </span><i>envoltura</i><span style="font-style: normal;">,
</span><i>cubierta </i><span style="font-style: normal;"> o </span><i>membrana.
Encapsular</i><span style="font-style: normal;"> equivaldría a una
acción de protejer o de protejerse de algo externo. Y así es como
observo el comportamiento actual del ser humano: protegerse
individualmente ante cualquier factor externo que vaya a dañarle,
tanto fisica como psíquicamente. De todo ello deduzco que la actitud
de encapsularnos aumenta la falta de capacidad en saber escuchar.</span></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">
</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
</div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">
</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">Y
para rematar el asunto, hemos tropezado con un virus amenazador para
el ser humano que según dicen los expertos la mejor manera de
combatirlo es mediante el aislamiento y el distanciamiento, para así
evitar su contagio y propagación. Pienso que este virus no ha
llegado en el mejor momento para nosotros, en un tiempo donde se
manifiesta de manera evidente nuestra incapacidad de relacionarnos,
fuera de las fiestas y encuentros familiares, un tiempo por tanto
mucho más difícil para poder analizar y cuestionarnos
colectivamente, socialmente, el porqué y el qué hacer con nuestras
vidas. </span></span>
</div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">
</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
</div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">
</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">Eso
sí, hay que reconocer que el virus ha ayudado a evidenciar la
vulnerabilidad del sistema capitalista que nos ha hecho creer en una
sociedad intocable y perfecta, en el horizonte del final de la
historia, y aquel que aun no se ha percatado creo que no solo no sabe
escuchar sino que además está totalmente ciego. Pues<span style="font-weight: normal;">
hace ya tiempo que somos marionetas manejadas por el capital, con una
obediencia absoluta a todo aquello que nos amenaza con perder un
bienestar fantasmagórico que nos hace creer ser dueños de mucho por
el simple hecho de tener un trabajo, aunque sea precario, y llegar a
final de mes, aunque sea tirando de la targeta de crédito, y de
poder pensar que siempre hay quien se encuentra en una situación
peor que la de uno mismo.</span></span></span></div><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">
</span></span><p style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir7zWECIpRvgoFdAWadFdIw0uTbg8eWF1MzDpjOjELnbjk2WjplafaMBv7ZLRztsSZT5Fg7y6-PXQ0Ud9nEv132drwyuT9OEKPx7XaVgBGtIIHoz6WPdtwj1RsvPc5BEZF886PIFUrh70/s1150/MARIONETAS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1150" data-original-width="763" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir7zWECIpRvgoFdAWadFdIw0uTbg8eWF1MzDpjOjELnbjk2WjplafaMBv7ZLRztsSZT5Fg7y6-PXQ0Ud9nEv132drwyuT9OEKPx7XaVgBGtIIHoz6WPdtwj1RsvPc5BEZF886PIFUrh70/s320/MARIONETAS.jpg" /></a></div>
<p></p><div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;"><p>
<span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">Es sorprendente si analizamos la
situación en la que muchos de nosotros nos hemos visto obligados a
dejar de trabajar para pasar a formar parte de los llamados ERTOs, un
periodo de precariedad económica al que se han visto afectadas
tantas familias. Todos sabemos que mientras el gobierno ha otorgado
ayudas económicas a las empresas durante este periodo nosotros hemos
sido obligados a dejar nuestros trabajos y las empresas han dejado de
pagar las cuotas a la seguridad social en un 100% inicialmente, pero
en cambio los trabajadores han visto reducido su salario habitual en
un 30%. En este mismo momento el gobierno tenía que haber ampliado
las medidas de ayuda: primero para garantizar el 100% de los salarios
y en segundo lugar exhonerando de los pagos de los recibos de luz,
agua, gas, teléfono, etc. Y ¿por qué no se lo han planteado? Será
porque las empresas encargadas de suministrarnos estos servicios
básicos son privadas y muy influyentes, o bién será porque los
políticos pensantes no pagan dichos servicios básicos, como me
decían de pequeña "cuando te pongas en el lugar de la otra
persona serás capáz de entederla". Entonces quizás en este
momento podríamos pensar que si estos servicios básicos hubieran
sido públicos y no privados, es decir gestionados directamente por
el Estado habría sido más fácil todo. Por eso, ahora, podríamos
estar de acuerdo con aquellos que pensábamos que eran unos locos
cuando pedían a voces que estos servicios esenciales para una vida
digna fueran públicos y no privados.</span></span></p></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">
</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
</div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">
</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">A la llegada del otoño, precioso por
sus colores y sus formas, de nuevo el virus incontrolable está
presente, y después de una tregua durante los meses de verano se ha
dispuesto a atacar de nuevo, tal y como nos los adviertieron los
expertos en su día. Entonces si ya lo preveian, ¿por qué no se ha
mejorado en las carencias sanitarias que experimentaron en la primera
fase del virus? Si comparamos, en nuestros trabajos cuando surge un
problema de gestión de cualquier tipo en seguida se nos exige una
solución para corregir y prevenir futuros problemas. Claramente
nuestros gobernantes no se han tomado el trabajo en serio y no han
sabido hacer los deberes que les correspondían.</span></span></div><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">
</span></span><p style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0bw2l5s0aFidUuXdwj0omYgjYeIn3qYKHgRjECK84hvPf2GKzexvW6ciEvaElfKZMh12ORbS0wJyX6USOnTXc8YDHdXtls9wqtW8VYjx1HQ3uWMlgfREqu1KQtLqIOStwqQY8caGUo-M/s996/SanidadPublica.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="936" data-original-width="996" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0bw2l5s0aFidUuXdwj0omYgjYeIn3qYKHgRjECK84hvPf2GKzexvW6ciEvaElfKZMh12ORbS0wJyX6USOnTXc8YDHdXtls9wqtW8VYjx1HQ3uWMlgfREqu1KQtLqIOStwqQY8caGUo-M/s320/SanidadPublica.jpg" width="320" /></a></span></span></div><p></p><p><span style="font-family: arial;"></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"></span>
<span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">
</span></span></p><p align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">La sanidad pública tiene que ser una
garantía universal, por y para toda la población, no nos dejemos
comprar a cualquier precio, nos están vendiendo la moto con los
anuncios publicitarios de la compañías privadas de servicios
médicos que se anuncian cada vez más en las diferentes cadenas
televisivas, haciéndonos creer que son ellos los que velarán por
nuestra salud y la de los nuestros. Tengamos presente que aunque
contratemos este tipo de servicios médicos a una compañía privada
esta será aun más precaria que la pública, porque ante una
enfermedad larga que comporte un tratamiento prolongado, seguramente
este estará limitado en el tiempo y te dejarán abandonado o
precariamente atendido llegado el momento. Por eso nuestra lucha está
en defender una sanidad pública, universal y que garantice una
sociedad saludable.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">
</span></span></p><div style="text-align: left;"><p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">
</span></span></p></div><div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><p>
<span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">Escucharnos. Escuchar. Para pensar con
más criterio y luchar con más argumentos por el mundo que soñamos.</span></span></p></div><div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;"> </span></span></p><p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">Lola López</span></span></p></div><div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><p><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: arial;">La Guerrilla Comunicacional </span></span></span></p><p><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: arial;"> </span></span></span></p><p><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: arial;"> </span></span></span></p><p><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: arial;"> </span><br /></span></span></p></div>
<p align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
La Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030597529863525882.post-90033185229433076062020-10-26T11:28:00.000+00:002020-10-26T11:28:23.055+00:00JUVENTUD, DIVINO TESORO<p> </p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">Después
de la liberación mental que supuso el verano y el buen tiempo, la
vuelta a la escuela en septiembre sembró el pánico entre la
población y, he de reconocerlo, yo misma no me libré de ese
sentimiento. Después de casi un año sin pisar las clases y con un
bebé de seis meses en casa, trabajar en plena pandemia se me hacía
un mundo.</span></span></span></p><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">
</span></span><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">Mucho
se ha hablado del comportamiento irresponsable de los adolescentes
ante el coronavirus, y por eso, el retorno a las aulas parecía que
iba a ser la causa de todos los males. Y reconozcámoslo, estamos
mal, los datos así nos lo indican. Los casos positivos se acumulan y
la Sanidad Pública está de nuevo al borde del colapso. En mi
colegio han confinado una clase esta semana. Había un positivo y han
tenido que irse todos a casa a esperar (y esperar, y esperar…) la
PCR dichosa. Pero ¿es el retorno a las aulas la causa de este
repunte? Yo lo dudo mucho, en la mayoría de aulas confinadas hay un
positivo que se ha contagiado en el entorno familiar, y los demás
vuelven a clase después del resultado negativo de la prueba y el
período establecido de confinamiento. Habría que ver cómo se ha
contagiado ese familiar.</span></span></span></p><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">
</span></span><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">Evidentemente,
el comportamiento de los adolescentes no es perfecto. Pero ¿qué
harías vosotros a su edad si os dijeran que no podéis quedar con
vuestros amigos, ni tocarlos, ni besaros con ese chico o esa chica
que tanto os gusta? Se ha acabado el cine, el botellón, la
discoteca, los “rollos”, las fiestas de pijama... Les estamos
pidiendo mucho y ellos están dando todo lo que pueden. </span></span></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span lang="es-ES"> </span></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span lang="es-ES"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOac1jic2exuXx6LB0Ibolbo-kgju0f9vr4fkHTbsansKqQz7c6lJZiz9vXC3m6sbTrC8bXmUPOZlsDXp6UxsC7_od4b5wtAUNnACYFRa08DxGmx9wbrHHNvGVD1xhN6zihptFunWTtQc/s656/Sin+t%25C3%25ADtulo-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="437" data-original-width="656" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOac1jic2exuXx6LB0Ibolbo-kgju0f9vr4fkHTbsansKqQz7c6lJZiz9vXC3m6sbTrC8bXmUPOZlsDXp6UxsC7_od4b5wtAUNnACYFRa08DxGmx9wbrHHNvGVD1xhN6zihptFunWTtQc/s320/Sin+t%25C3%25ADtulo-1.jpg" width="320" /></a></div><span lang="es-ES"></span><p></p><p align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="es-ES">Adolescentes
con mascarillas. Foto de La Vanguardia
(https://www.lavanguardia.com/vivo/mamas-y-papas/20200712/482231466456/adolescentes-verano-coronavirus.html)</span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="es-ES"> </span></span>
</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">En la
escuela los profesores debemos ir recordando cada día que estamos en
una situación complicada y que ellos tienen una gran
responsabilidad. A veces nos enfadamos y les gritamos y ellos
asienten sin rechistar y, la mayoría, lo comprenden y tratan de
adaptarse. ¿Y los adultos qué hacen? Los adultos se quejan,
protestan, amenazan y se saltan con frecuencia las indicaciones de
los expertos. Mascarillas por debajo de la nariz, manos en la verdura
y la fruta del mercado, reuniones de amigos y familiares, y fines de
semana en la segunda residencia. </span></span></span>
</p><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">
</span></span><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0.35cm;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">Yo
no soy epidemióloga, no es cosa mía decidir qué medidas son justas
y qué medidas no lo son. No entiendo nada de lo que nos está
pasando, me molesta, me cabrea y me entristece. A los que sí empiezo
a conocer son a los adolescentes, con sus luces y con sus sombras, y
en estos días he de decir que les daría un aplauso.
Lamentablemente, no solo no lo van a recibir sino que seguiremos
culpándolos de todo desde la terraza del bar del pueblo al que hemos
ido a pasar el fin de semana con unos amigos, sin mascarilla, sin
distancia y sin demasiada conciencia.</span></span></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0.35cm;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;"><span lang="es-ES">Clara Castrillo</span></span></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0.35cm;"><span lang="es-ES"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">La Guerrilla Comunicacional </span></span><br /></span></p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span lang="es-ES"> </span>
</p>
La Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030597529863525882.post-24853868447743093192020-10-09T15:33:00.000+01:002020-10-09T15:33:19.688+01:00GRANADA, EL REINO DE OSHUN<p><span style="font-family: trebuchet;"> <br /></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;">Si,
como dice la religión Yoruba procedente de Africa y muy arraigada en
Cuba, Oshun es la diosa del amor y de las aguas (ríos, fuentes y
lagos), la provincia de Granada es su reino. </span></span>
</p><span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;">
</span></span><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"> <span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;">Granada
es como una inmensa esponja que absorve el agua y que luego se
exprime vertiéndola por cada uno de sus poros. Así brotan de sus
montañas ríos, manantiales y aguas termales que nos hablan de sus
orígenes volcánicos. En una época en la que cada vez es más
incuestionable que el agua es un bien común, escaso e imprescindible
para la vida en el planeta, se hace más evidente la riqueza natural
que tiene esta tierra. Pero, lamentablemente, falta conciencia y
voluntad política para preservar ese enorme potencial líquido. </span></span>
</p><span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;">
</span></span><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"> <span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;">Todo
el mundo conoce el agua mineral de Lanjarón, el pueblo situado al
pie de Sierra Nevada, en la parte occidental de la Alpujarra, a 45
kilómetros de la capital granadina y muy cerca de la costa. Lanjarón
es famoso por su agua embotellada, pero también por su Balneario,
cuyos orígenes se remontan a 1770. Aunque fueron los árabes los
primeros en descubrir las propiedades medicinales de sus manantiales.
</span></span>
</p><span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;">
</span></span><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"> <span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;">Pero
son muchas las aguas termales y los manantiales de aguas purísimas y
aptas para el consumo humano que existen en tierras granadinas. </span></span>
</p><span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;">
</span></span><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"> <span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;">Un
buen ejemplo es la Sierra de la Alfaguara, situada a escasos
kilómetros de la capital, tristemente célebre por ser el lugar
donde fue asesinado Federico García Lorca y otras más de dos mil
personas. Debe su nombre a los árabes que encauzaron el agua de uno
de sus mayores manantiales para abastecer la Alhambra y el Albaycín:
La Fuente Grande o Aynadamar (La Fuente de las Lágrimas). Alfaguara
significa “manantial abundante”. Otra fuente, El Morquil,
situada muy cerca de La Fuente Grande, es muy apreciada por la
pureza de su agua y son muchos los granadinos que acuden hasta allí
para abastecerse. Sólo en esta Sierra de la Alfaguara hay infinidad
de manantiales. Además de los ya mencionados: La Fuente Fría, La
Fuente Chica, El Cañaveral, La Fuente de Nívar, La Fuente de los
Potros, La Fuente de las Minas, Majalijar... <br /></span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;"> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDkMNndUECUz0ezQwJvl4O7QFbijfsHZgeM9BIooKsqrosIR-y-XDtJwnP5aRd1pAEl3Rkl8b_DHrgovquI7sjJGtwJPlx45g8WiFdlmEm01vgTlqym9cnMbYrMjiNG-oyM8ghfznO_sM/s1733/fuentelagrimas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1733" data-original-width="1300" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDkMNndUECUz0ezQwJvl4O7QFbijfsHZgeM9BIooKsqrosIR-y-XDtJwnP5aRd1pAEl3Rkl8b_DHrgovquI7sjJGtwJPlx45g8WiFdlmEm01vgTlqym9cnMbYrMjiNG-oyM8ghfznO_sM/w300-h400/fuentelagrimas.jpg" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><p><span style="font-size: small;">La fuente de las lágrimas, Alfacar, Sierra de la Alfaguara</span></p></td></tr></tbody></table></span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;"></span></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;">En cuanto
a las aguas termales, hay más de 70 en toda la provincia. Después
del Balneario de Lanjarón quizá el segundo más conocido sea el de
Alhama de Granada. </span></span>
</p><span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;">
</span></span><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"> <span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;">Pero,
sin duda, las aguas termales menos conocidas, más abondonadas y,
probablemente, de las mejores de Andalucía, son las Termas de Santa
Fe, el pueblo donde los Reyes “caóticos” establecieron el cerco
de Granada durante la conquista (mal llamada reconquista). Santa Fe
es famoso por sus exquisitos Piononos, unos dulces de inspiración
árabe que se elaboran en la centeraria pastelería La Isla. Está
situado a escasos kilómetros de la capital, bañado por el río
Genil, en mitad de la fértil Vega de Granada, aunque lo de fértil...
cada vez menos. Poco queda ya de una vega agobida por el crecimiento
de las poblaciones del área metropolitana. </span></span>
</p><span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;">
</span></span><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"> <span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;">Los
santaferinos han bautizado a las termas con el nombre de Aguas
Calientes. Yo nací en este pueblo y, aunque sólo pasé allí los
cinco primeros años de mi vida, recuerdo, muy vagamente, haber odído
hablar a mi padre de “las madres del agua”. Supongo que se
refería a las termas. Situadas en la zona denominada Dehesas de
Santa Fe, entre olivares, en las afueras del pueblo, sus aguas
alcanzan los 40 grados de temperatura y son ricas en calcio, magnesio
y sulfatos, por lo que son beneficiosas para tratar problemas
inflamatorios, reumáticos, degenerativos del aparato locomotor y
afecciones en la piel. Su caudal es increíble y desemboca en una
gran poza de unos 15 metros de diámetro y un metro de profundidad,
que va desaguando en otras siete situadas escalonadamente.</span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi18deN3xqPu4PS5r_Pbbd-NfkLy5qcCN7OwJJi-0yYCfMW1dundbUlnPBBYbgxTT7BB5ztYi61x-aSytgN2gsLqoCT6VOKeRf4OCLtoD3_001qIB4LtOrcbpIH03_f_F6eANCC1srfh8M/s1600/182950Master.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi18deN3xqPu4PS5r_Pbbd-NfkLy5qcCN7OwJJi-0yYCfMW1dundbUlnPBBYbgxTT7BB5ztYi61x-aSytgN2gsLqoCT6VOKeRf4OCLtoD3_001qIB4LtOrcbpIH03_f_F6eANCC1srfh8M/s320/182950Master.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Poceta principal de las Termas de Santa Fe</span><br /></td></tr></tbody></table></span></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;">Pero
la codicia y la estupidez humana no tienen límites. En el Norte de
Europa, una riqueza natural de esas características, beneficiosa
para la salud, estaría cuidada y puesta a disposición de los
ciudadanos. Sin embargo, en 2003, en este Sur nuestro, una empresa
privada de Galicia, la inmobiliaria Fadesa, compró el terreno para
construir una macrourbanización privada. No quedó ahí la cosa,
sino que, para impedir en acceso de los bañistas, tapó las pozas
con tierra. El tiro le salió por la culata porque la Naturaleza se
vengó, el agua volvió a brotar y las pozas volvieron a llenarse.
Posteriormente, la quiebra de la empresa coruñesa paralizó el
proyecto, afortunadamente. Pero el peligro no ha desaparecido. Los
terrenos siguen en manos de bancos y especuladores que han cortado y
cercado los accesos a las pozas. El grupo municipal de IU lleva años
batallando para que se ponga en marcha un plan de recuperación
pública de la zona. Además, se ha creado una plataforma de jóvenes
que reivindica también el uso público de las termas y la
Universidad de Granada lleva a cabo un proyecto de investigación
sobre las características de las aguas. </span></span>
</p><span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;">
</span></span><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"> <span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;">Hace
cinco años visité la zona por primera vez. Me había roto el
menisco y quise darme un baño en aquellas aguas para comprobar si
eran “tan milagrosas” como contaban. La primera impresión fue
lamentable. Después de un periplo por carriles intransitables, sin
señalización alguna, el panorama que encontramos en los alrededores
de las pozas era desolador, lleno de basura por todas partes. El
lugar se había convertido en el asentamiento de personas que viven
allí en caravanas. En 2019, incluso se cometío un asesinato en
medio de una reyerta entre dos hombres. </span></span>
</p><span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;">
</span></span><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"> <span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;">No
obstante, en aquella ocasión me dí un gran baño en la poceta
principal. Fue una sensación increíble. Dejé que el gran caño de
agua que llena la poceta me masajeara la espalda. Salí como nueva,
pero con un amargo sabor de boca, no por el azufre del agua, sino por
el desperdicio de esa riqueza natural.</span></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;"> </span></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;">Ketty Castillo Pacheco</span></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;"> <br /></span></span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
La Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030597529863525882.post-68924328023864651672020-09-29T10:29:00.001+01:002020-09-30T10:50:52.679+01:00SOBRE "OKUPES" I TAL...<p> </p><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-family: helvetica;">Als darrers mesos, sobretot els que abasten la temporada d'estiu, s'ha posat en evidència quin és el problema que més amoïna a la majoria de la ciutadania. No és la pandèmia, no és la duríssima crisi econòmica derivada d'aquesta i de les nefastes polítiques de treball, desenvolupament, investigació i recursos. No, el problema que més preocupa a la gent és la por a que la seva llar sigui "<i>okupada</i>", por creada, com veurem més endavant, per treure'n profit econòmic i per criminalitzar un moviment nascut per criticar les polítiques d'habitatge des de fa uns quants anys. Però anem pas a pas. Què és realment l'<i>Okupació</i>? </span><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: trebuchet;"> </span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: trebuchet;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj635rb7Khu3Z8BmNhOQ_54-gi233xzh8tscsqbprZz3tap646OpmpR_xlkX1n5m80s8_XnkpyOot6lKzN-slkWiKhyphenhyphenOvylo3k-kvVXFemhbQ6PgDjNLZLQGE8LShnzshUBsPCVzvpR-60/s362/%25C3%25ADndice.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="139" data-original-width="362" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj635rb7Khu3Z8BmNhOQ_54-gi233xzh8tscsqbprZz3tap646OpmpR_xlkX1n5m80s8_XnkpyOot6lKzN-slkWiKhyphenhyphenOvylo3k-kvVXFemhbQ6PgDjNLZLQGE8LShnzshUBsPCVzvpR-60/s320/%25C3%25ADndice.jpg" width="320" /></a></div><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-family: helvetica;">És el nom amb què es coneix l'acció d'apropiar-se d'un edifici o lloc abandonat amb la intenció d'utilitzar-lo com a habitatge o lloc de reunió, donant a aquest fet a més un caràcter públic i reivindicatiu. La paraula s'aplica a vegades al mateix edifici, una vegada <i>okupat</i>, i a les persones que l'utilitzen se'ls sol conèixer com a <i>okupes</i>.</span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><br />Els mitjans de comunicació han popularitzat l'expressió <i>Moviment okupa</i>, que no sempre és acceptada pels seus protagonistes. Moltes afirmen contundentment que no hi ha tal moviment, sinó una multiplicitat de processos d'<i>okupació</i> no necessàriament relacionats. D'acord amb aquesta idea, es sol preferir el plural <i>moviment d'okupacions</i>, i encara més moviment dels centres socials, considerant que és el centre social el que dóna substantivitat política al moviment.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><br /><i>Okupa</i> i els seus derivats procedeix, òbviament, de la paraula ocupació. L'ocupació d'habitatges abandonats ha existit sempre, i a Catalunya aquest fet va créixer considerablement durant els anys 1960 i 70, com a forma de donar sortida a la gran demanda generada per l'afluència de població del camp a les ciutats.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: trebuchet;"> </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: trebuchet;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj0sqjBofWwXX6e4VVr-J2DMHUI0bjEz1BP7RjvAF167fAHoOcFZucrRGsIV8OELS7cclopzPrf4xGDvEf7jHvD7RhQb6Sn0d9WOeaJCkdu_0F0fazU2Mg9KXvK2Rwp0PqRLQoo89WKD0/s871/imagen.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="871" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj0sqjBofWwXX6e4VVr-J2DMHUI0bjEz1BP7RjvAF167fAHoOcFZucrRGsIV8OELS7cclopzPrf4xGDvEf7jHvD7RhQb6Sn0d9WOeaJCkdu_0F0fazU2Mg9KXvK2Rwp0PqRLQoo89WKD0/s320/imagen.jpg" width="320" /></a></div> <br /><span style="font-family: helvetica;">Els <i>okupes</i> apareixen a Europa a la dècada del 1960, especialment a Berlín i Amsterdam. En aquesta darrera ciutat, el moviment va tenir gran força política, els enfrontaments violents amb la policia eren habituals i va aconseguir que l'ocupació fos legal fins al 2010. Als anys 1970 comença a la Gran Bretanya, on són coneguts com <i>squatters</i>. A l'Estat espanyol arriba més tard i arrelà primerament País Basc amb més força, sota el nom de <i>gaztetxes</i>. Darrere de diversos titubejos amb la denominació (perquè no existia en català cap paraula per a anomenar l'ocupació d'habitatges i locals), adopten el nom d'<i>okupes</i>, escrit amb una k contracultural i punk. Per als okupes, la diferència entre ocupar i <i>okupar</i> resideix en el caràcter polític d'aquesta última acció, en la que la presa d'un edifici abandonat no és només una finalitat sinó també un mitjà per a denunciar les dificultats d'accés a un habitatge. </span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"> </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;">Hi ha diversos motius pels quals se sol realitzar una <i>okupació</i>. En alguns casos es tracta de famílies, grups de persones o individus que busquen un lloc on poder viure i no poden o no volen pagar un lloguer ni una hipoteca. Es tracta d'un moviment social que reivindica el dret a un habitatge digne. Hi ha nombrosos casos d'<i>okupacions</i> promogudes per gent que busca crear alternatives culturals i associatives en els barris en què viuen, a través dels anomenats <i>centres socials</i> <i>okupats</i>. La seva finalitat és crear espais autogestionats des d'on poder crear activitats lliures de pressions econòmiques i polítiques. S'organitzen assembleàriament per a evitar la creació de líders i solen estar vinculats ideològicament a l'anarquisme o a alguna tendència d'esquerra revolucionària.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: trebuchet;"> </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: trebuchet;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig-eiIXEY-lcXUhhz6riek7VSXH2ckBgt-0bFBsJ3PDUzovhCS_9zBMyUBB0qeU1vKebnCCrN-0AF7hPtW2cW9qoaWWNj9ogLkefCfdGRYDyPOhTGFqGGHavqeRF46UDVP0wfwDJHzT0I/s500/okupa_01.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="375" data-original-width="500" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig-eiIXEY-lcXUhhz6riek7VSXH2ckBgt-0bFBsJ3PDUzovhCS_9zBMyUBB0qeU1vKebnCCrN-0AF7hPtW2cW9qoaWWNj9ogLkefCfdGRYDyPOhTGFqGGHavqeRF46UDVP0wfwDJHzT0I/s320/okupa_01.jpg" width="320" /></a></div> <br /><span style="font-family: helvetica;">A partir d'aqui, cal començar a diferenciar entre una <i>okupació</i>, que es sempre en immobles abandonats o propietat d'entitats bancàries i fons voltors, i el que darrerament, sota una campanya de confusió i amb finalitats de caràcter econòmic i fins i tot autoritaries, anomenen els mitjans de comunicació com <i>okupació il.legal d'habitatges</i>, el que legalment es coneix com a <span style="color: #ffa400;"><span><b>usurpació</b></span> </span>de habitatge. I aquí rau la diferència i "<i>la madre del cordero</i>". Els mitjans de comunicació, seguint directrius que a poc a poc anirem descobrint, fan un paquet comú i no diferencien entre <span style="color: #f3f3f3;"><span style="color: #ffa400;"><span><i><b>l'okupació</b></i></span></span> </span>o <span style="color: #ffa400;"><span><i><b>usurpació</b></i></span> </span>(com dèiem, amb caire habitacional i de creació d'espais de servei públic) i <span style="color: #ffa400;"><span><i><b>violació de domicili (allanamiento de morada)</b></i></span> </span>(tipificat com a delicte, ja que s'ocupen cases i espais amb propietari i que tenen, contràriament al que es diu, eines per fer efectiva l'execució del desnonament de manera automàtica).</span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><br />Seguint amb aquesta tàctica de confusió, s'ha fet majoritària la demanda d'un enduriment de les lleis per, sobretot, accelerar els desnonaments (proposta de llei presentada per PP i C's el juliol passat). Del que no semblem ser conscients és que aquesta llei afectarà també a les famílies que no puguin pagar lloguers o hipoteques. I aquesta és una de les trampes de tot aquest assumpte. </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"> </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;">I arribem al rovell de l'ou. Qui hi ha darrere aquesta campanya de criminalització de les <span style="color: #ffa400;"><span><i><b>okupacions</b></i></span> </span>(usurpació), posant-les al mateix calaix que les <span style="color: white;"><span style="color: #ffa400;"><i><b>violacions de domicili</b></i></span> </span>(<i>allanamiento de morada</i>) (que aquest sí, acaben en mans de màfies que es dediquen a obrir pisos amb propietaris i vendre les claus).</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><br />Què ha passat amb aquesta campanya tan potent?? Doncs que ha crescut exponencialment la facturació de les empreses de seguretat. No us heu fixat que, desprès de cada programa o notícia sobre les mal anomenades okupacions, sempre, en els espais publicitaris, surten anuncis d'aquestes empreses de seguretat?. Quina és la tàctica utilitzada? Doncs infondre por a veïnes i poblacions senceres per, després, vendre tranquil·litat. I, a més, ara ja no els cal fer campanyes per telèfon o altres més tradicionals. Ara tenen un altaveu megaexpansiu: els mitjans de comunicació.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: trebuchet;"> </span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: trebuchet;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFfXdeJ2BcvTMSNslrGw7okPPJWTpenFZ1n4BljQcGA6QfOTOP4X__V4xjLc6axJ5bbzfcRUPWKwITKiw2LoE5egt5XnEtZsnpeJkb0_QVwduZmzq3lIM4ubr0DzlirLaK780BRndU24c/s712/kplak-KxBrltK4gkrDlADirlZszJYvWDhu-isctQ3ilTcKluB9vtSjlmD01eugfQmTAocadpMmLs1OmSZy9n%253Dw2560-h1297.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="712" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFfXdeJ2BcvTMSNslrGw7okPPJWTpenFZ1n4BljQcGA6QfOTOP4X__V4xjLc6axJ5bbzfcRUPWKwITKiw2LoE5egt5XnEtZsnpeJkb0_QVwduZmzq3lIM4ubr0DzlirLaK780BRndU24c/s320/kplak-KxBrltK4gkrDlADirlZszJYvWDhu-isctQ3ilTcKluB9vtSjlmD01eugfQmTAocadpMmLs1OmSZy9n%253Dw2560-h1297.jpg" width="320" /></a><span style="font-size: large;"><span style="font-family: trebuchet;"> <br /></span></span></div></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /><span style="font-family: helvetica;">Tan evident és el creixement econòmic de les empreses de seguretat a Espanya que fins i tot diversos fons internacionals estan començant a interessar-se. El fons suec *<i>EQT Value</i>, per exemple, en tan sols dos dies s'ha fet amb el 85% de les accions de Idealista (web immobiliària) i ha adquirit el 2,7% de *Securitas, convertint-se en màxim accionista.</span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><br />Com a exemple tenim a un dels majors conglomerats de comunicació existents en l'àmbit nacional: *Mediaset. Els seus canals de televisió han estat dels més conscienciosos en aquest bombardeig estival amb els <i>okupes</i>. I casualment els principals accionistes de *Mediaset són fons voltor, amb amplis interessos en el mercat immobiliari espanyol tal com hem comentat. </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"> </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;">L'altre gran grup de comunicació que opera en l'estat espanyol és <span style="color: #ffa400;"><span><i><b>Atresmedia</b></i></span></span>, la situació del qual és similar. Grups com *<i>The Windacre Partenariat, Invesoc Limited o BlackRock</i>, que en formen part, tenen interessos en diversos fronts, entre ells l'immobiliari i la seguretat. Es pot confiar en la informació d'un mitjà de comunicació que pertany a fons d'inversió amb múltiples interessos? La resposta és senzilla: no. Però encara hi ha més...</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: trebuchet;"> </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: trebuchet;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiBSqRCGq5wM9Bl9T7isNwkvPrhDs2qm2m1mJ36j1_W-owKrcbbJ0UuaWk5kNfJN0ezoCLitzq2uGNzELmuYXC0HnExkqn9BMMRibRMM0Igxt3_bkk57ee2EKK5NGiI_k7apHEi2C-zRM/s960/55453744_1486260018178083_4489508556931858432_o.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="622" data-original-width="960" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiBSqRCGq5wM9Bl9T7isNwkvPrhDs2qm2m1mJ36j1_W-owKrcbbJ0UuaWk5kNfJN0ezoCLitzq2uGNzELmuYXC0HnExkqn9BMMRibRMM0Igxt3_bkk57ee2EKK5NGiI_k7apHEi2C-zRM/s320/55453744_1486260018178083_4489508556931858432_o.jpg" width="320" /></a></div> <br /><span style="font-family: helvetica;">La <span style="color: #ffa400;"><span><i><b>Corporació Financera Alba</b></i></span></span> va realitzar l'abril de 2019 la seva major inversió de l'any, deixant-se 557 milions per a fer-se amb una important tallada del pastís de <span style="color: #ffa400;"><span><i><b>Securitas Direct</b></i></span></span>. Que a què ve això? Perquè «<i>Corporació Financera Alba</i>» és el decorós nom que li ha posat la família March al seu hòlding empresarial. La família<span style="color: #ffa400;"> <span><b>March</b></span></span> és una de les més poderoses sagues que ha vist Espanya en l'últim segle. Les seves participacions empresarials legals estan valorades en més de 2.200 milions d'euros, i són presents en nombroses empreses de diferents sectors. Entre les més destacades estan: <i>Naturgy</i> (5,1%), BME (12%), Parcs Reunits (21%), Indra (10%), Acerinox (19%), Dominion (5%), Euskaltel (11%), Viscofan (13%) o Ebre Foods (14%). I tot aquest imperi es va originar gràcies a una sola «persona»: Francisco Franco.</span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: trebuchet;"> <br /><span style="font-family: helvetica;">A més de tenir com a accionista a una famosa família franquista, Securitas Direct també ha fet caixa en l'última dècada gràcies a una altra organització hereva directa del franquisme: el Partit Popular. A més de ser partícip actiu en la campanya de por actual, el PP va adjudicar a Securitas Direct més de 130.000 contractes durant l'any 2014. Tal com afirma Miguel Ángel Ménedez a ' Vozpópuli', <i>"la crisi en la seguretat privada era un fet i en 2013 el Govern de Rajoy va acudir en ajuda d'un sector en el qual han estat relacionats des de la família Mayor Oreja fins a l'actual ministre de Defensa, Pedro *Morenés, en Destral Ibèrica, passant per altres antics ministres populars amb Aznar, com Arias Salgado o dirigents com Martín Villa...”</i> </span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;">TaChaaaaaaaan!!! </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"> </span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXcoMLJT-O0du7Lp7cBLmhJ7OiFmWxM0CCJDc18LVjVNz0fPoZc03YU6yno7wxuaAg5-KVZR4oEVCs81dMdnMuIZPMtyZtWkoOUAVajXQrxYKXnqLWerUesQRAwZNCz1609FWvTwo_dBU/s1104/Sin+nombretuit.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="672" data-original-width="1104" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXcoMLJT-O0du7Lp7cBLmhJ7OiFmWxM0CCJDc18LVjVNz0fPoZc03YU6yno7wxuaAg5-KVZR4oEVCs81dMdnMuIZPMtyZtWkoOUAVajXQrxYKXnqLWerUesQRAwZNCz1609FWvTwo_dBU/s320/Sin+nombretuit.jpg" width="320" /></a></div></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"> </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;">Com podem veure, res és gratuït. I sempre acabem pagant les mateixes, les classes populars. I totes les irregularitats, mentides, negocis tèrvols acaben sempre concretant-se en allò que coneixem tan bé i contra el que seguirem lluitant fins al final: capitalisme en estat pur, és a dir, feixisme.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><br />Per cert, aneu <i>al tanto</i>, no sigui que al anar a comprar el pà, us OKUPIN la casa..... si us passa això, truqueu a Tele 5 o a Antena 3. Segur que us faran un reportatge, això sí, de gratis, eh???</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"> </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;">Carles Estríngana</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;">La Guerrilla Comunicacional </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></span></div>La Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030597529863525882.post-69414621372278132052020-09-07T07:24:00.002+01:002020-09-07T07:24:55.615+01:00ROBERT MANERA, L’ARTISTA ETERN I PRESENT, DESPRES DE 10 ANYS<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">El dia 4 de setembre, fa deu anys que ens va deixar en Robert Manera i Oller, l'artista, pintor i creador, ganxó, fill de Sant Feliu de Guíxols i adoptat durant molts anys a la Vall d'en Bas (La Garrotxa).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv0R8Lg_y1AZztLge3BJGPL02dDEruhTPtFZqXfYN19WYRriV6b-T-SBdmX68CV6WPMZc4oLDuzPJyMdan9K8Us0090DEQsTD3PPdM9kyZc9vWGe15KONqUoKU7U5do6Jd9szfpGRvoAU/s1600/780_008_4603005_4104a7fb4f9de332d5fbcd52407d65df.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="493" data-original-width="800" height="197" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv0R8Lg_y1AZztLge3BJGPL02dDEruhTPtFZqXfYN19WYRriV6b-T-SBdmX68CV6WPMZc4oLDuzPJyMdan9K8Us0090DEQsTD3PPdM9kyZc9vWGe15KONqUoKU7U5do6Jd9szfpGRvoAU/s320/780_008_4603005_4104a7fb4f9de332d5fbcd52407d65df.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Robert Manera, 2010. El Punt</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Aquest escrit vol ser un homenatge i un record per aquest artista "revolucionari" de la pintura i de les emocions i que continua viu, no només mirant o observant els seus "innovadors" quadres, sinó dins de les consciències de totes aquelles persones que vam tenir la sort de conèixer-ho en vida, i que, compartim la lluita permanent, per una societat "lliure" i "justa".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">A vegades penso que com Ulisses (Odisseu) continues navegant per a la teva Mediterrània, a la recerca d'Ítaca, on la teva Penèlope (l'Emília) t'espera.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Moltes vegades, en un intent desesperat de continuar els nostres diàlegs "socràtics" interminables, et veig i et trobo reflectit en el tronc ferm d'una Olivera, en el llom d'una onada de la costa empordanesa, o en la xarxa del pescador més savi i valent de qualsevol port.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">M'agradaria obrir els ulls, encara que fos un instant, i veure't a l'estudi esquitxant teles amb el so de Bach, de fons. Una imatge idíl·lica i reconfortant.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Nauta, home de mar, pescador de balenes, fill d'un begurenc de llibre, el teu mentor principal, en Pere Manera, del qual vas aprendre, entre l'olor de vernissos i olis, una metodologia acurada i rica, o del teu pare espiritual, el pintor de Sant Feliu de Guíxols, en Josep Albertí que et va ensenyar, una nova estètica, una nova manera de mirar la realitat i de reflectir-la en els quadres.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhob-Z58CLYpYEoK-mRwqyYUDKNCEdJIDGy6d6_cPC343CUIjyhgjYGz0vuzj-6gaq33TlKPjHbOwDgJ05xALpb36ESdNHzd8Z-7THYKL9ui7vp6iZmlGQvoxa3t60DqvpW-cq_iWJNVxU/s1600/528123_220651831390956_1279456348_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="960" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhob-Z58CLYpYEoK-mRwqyYUDKNCEdJIDGy6d6_cPC343CUIjyhgjYGz0vuzj-6gaq33TlKPjHbOwDgJ05xALpb36ESdNHzd8Z-7THYKL9ui7vp6iZmlGQvoxa3t60DqvpW-cq_iWJNVxU/s320/528123_220651831390956_1279456348_n.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Exposició Homenatge a Robert Manera, Olot 2012</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Malgrat que tu segueixes viatjant per a la teva "Divina Comèdia", amb permís, del gran poeta "Dante Alighieri", la teva obra immortal segueix sent present i útil. Per exemple:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Penso en el mal que et faria sentir totes aquestes veus que criden i ens llencen a sobre, de forma contínua, discursos “brossa”, adreçats a les vísceres o a la sentimentalitat, oblidant el que tu deies sempre:" Mai hi haurà independència individual o col·lectiva, si no hi ha intel·ligència".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">En uns moments en què és més necessari que mai, allunyar del damunt nostre, la MENTIDA d'un poder embriagat. Una MENTIDA que només es pot combatre amb la VERITAT. En la teva obra seguim gaudint i respirant, autenticitat, generositat, honestedat, humilitat, compromís, i sobretot un compromís, desvetllador de consciències que, com diu l'amic comú, el Dr. Lluís Costa, és, "ni més ni menys, l'intent permanent de complir amb l'encàrrec que ens va fer en Carles Marx, d'intentar transformar el món".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">En un període de la nostra història en què, necessitem humanitzar a l'ésser humà, el teu discurs artístic, tendrament humà, indòmit, inconformista màgicament vitalista i aquelles pinzellades de mil colors plenes d'amor cap a l'art i cap a nosaltres, ens segueixen donant pau, equilibri i consciència revolucionària, més que mai.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Quant més necessari és poder atiar el pensament i la cultura, únic instrument per a poder parar el col·lapse i el procés d'autodestrucció en el que estem instal·lats, és el moment de recordar, estendre i ensenyar, de forma pedagògica (com a tu t'agradava fer amb els adults o amb els nens i nenes que van tenir la sort d'escoltar les teves classes) tot el que representa la teva obra i el teu llegat en forma d'univers artístic, cultural i humanista.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">En un estiu trist que espera una tardor trista, necessitem l'alegria i la màgia de la teva pintura, com a medicina encoratjadora i alliberadora</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Seguint, doncs, el que deia l'estimada escriptora i gran dona, Montserrat Roig "Que no hi ha acte d'amor més gran que la "Memòria".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKEj0yRh292ace7yqKckO50Kow-zYyq1e3RVMlA6w80xK5iTiYD1p1EJMgMbnRPEX6-M7WNEh9_RVMiGP0yHtSp9oMr4q_609Ipli0JIniYKG0mnDDEItuEmN7XyiYsFOh_y-AIocQoIM/s1600/Carrilet+de+Robert+Manera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="314" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKEj0yRh292ace7yqKckO50Kow-zYyq1e3RVMlA6w80xK5iTiYD1p1EJMgMbnRPEX6-M7WNEh9_RVMiGP0yHtSp9oMr4q_609Ipli0JIniYKG0mnDDEItuEmN7XyiYsFOh_y-AIocQoIM/s320/Carrilet+de+Robert+Manera.jpg" width="251" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Carrilet, acrílic sobre tela", Robert Manera</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Volem i estem preparant per a la primavera del 2021 un homenatge, en aquest dècim aniversari de l'inici del teu viatge iniciàtic. Aquest Homenatge consistirà amb UNA EXPOSICIÓ i UN LLIBRE de poemes sobre els DRETS HUMANS, on hi haurà poemes en text i els teus quadres que són i seran sempre POESIA VISUAL, per la lluita permanente, per una mon més lliure, més just i ecologicament equilibrat. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Gràcies, Robert Manera i Oller, Humanista i Filòsof de l'Art.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Joan Tamayo Sala</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Advocat activista dels DDHH</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Poeta</span></div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />La Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030597529863525882.post-47998798930165736042020-08-23T11:04:00.000+01:002020-08-23T11:04:13.047+01:0040ª ANIVERSARIO DE LA CNA DE NICARAGUA<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Carta al Maestro Orlando Pineda Flores</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Apreciado Maestro, estimado hermano, compañero y amigo Orlando Pineda Flores, guerrillero siempre de la Alfabetización y presidente de la Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador, como decir de ese gran equipo que mantiene eternamente vivo el sueño de una Nicaragua Libre, culta y alfabetizada: Creo que a estas alturas de nuestras vidas no tengo que decirle que es para mi un enorme orgullo haberles acompañado año tras año compartiendo ese sueño de ustedes que es también de su pueblo. Aquel pueblo que un día como hoy, de hace ya cuarenta años, iniciaba la página sin duda más gloriosa de la Historia de la Educación nicaragüense.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP8uCBtSurYcYfy06byc9FBRKVI_jRLSQVYpnX7XR59dVOYSzer3ObVcg1gLICKfR912CsjqmDdbb-9zK3h20ALRYkC0rGW2sufgXkO8fO684aGZitBYH3rMyU27ZFHoBQNL8JBbhpssk/s1600/118162397_3709136615780385_2318434677392474079_o.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="888" data-original-width="1080" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP8uCBtSurYcYfy06byc9FBRKVI_jRLSQVYpnX7XR59dVOYSzer3ObVcg1gLICKfR912CsjqmDdbb-9zK3h20ALRYkC0rGW2sufgXkO8fO684aGZitBYH3rMyU27ZFHoBQNL8JBbhpssk/s320/118162397_3709136615780385_2318434677392474079_o.png" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Curioso. Unos días después de aquel 23 de marzo inicio de la extraordinaria e irrepetible gesta educativa, política y logística que fue la Cruzada Nacional de Alfabetización Héroes y Mártires por la Liberación de Nicaragua un muy querido poeta catalán y gran persona escribía un poema titulado “Ara mateix”, Ahora mismo, que finalizaba con un verso preñado de esperanza: “tot està per fer i tot és possible”, todo está por hacer y todo es posible. Repito para que las palabras no se las lleve ningún viento: <b>todo está por hacer y todo es posible… </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Creo que quedan vacíos de contenido casi todos los discursos que puedan hacerse sobre la celebración de hoy ante la contundencia de este último verso del poema. De esta sencilla frase que en la línea de pensamiento del mejor Paulo Freire nos recuerda que todo sueño, que toda causa justa, que toda lucha individual y colectiva es posible. Porque estaremos de acuerdo Maestro, hermanos de la AEPCFA, pueblo nicaragüense todo, que esa fue la gran enseñanza de la Cruzada Nacional de Alfabetización que hoy recordamos en su 40 aniversario: <b>que aquellos jóvenes que se adentraron en la montaña hasta llegar a los lugares más recónditos convirtiendo la oscurana en claridad demostraron a su pueblo y al mundo que todo está por hacer y que todo es posible… </b>Ni más ni menos…</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">En Cataluña, en el camino de conquistar la soberanía y los valores republicanos, usted sabe bien que recibimos con una gran complicidad ese legado hasta hacerlo nuestro y que la Revolución Sandinista y la Alfabetización, o viceversa, que son las dos caras de la misma moneda, han sido ejemplo y guía de muchas de nuestras luchas por la educación y por la vida. Sólo tenemos pues que agradecerles sus enseñanzas y su solidaridad y acompañarles felices en esta y en todas las celebraciones de la Nicaragua, y de la Nicaragua Indígena, Libre de Analfabetismo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">¡Puño en alto! ¡Libro abierto!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Sebas Parra. Girona, Cataluña, 23 de agosto de 2020, en celebración del 40 aniversario de la CNA de Nicaragua.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "arial";"></span><a class="moz-txt-link-freetext" href="http://www.radiolaprimerisima.com/noticias/general/288169/entregan-orden-joven-promotor-a-destacados-alfabetizadores/">http://www.radiolaprimerisima.com/noticias/general/288169/entregan-orden-joven-promotor-a-destacados-alfabetizadores/</a><br />
<br />
<span style="font-family: "arial";"><a class="moz-txt-link-freetext" href="http://www.radiolaprimerisima.com/noticias/general/288101/reconocen-labor-del-profesor-orlando-pineda-durante-la-alfabetizacion/">http://www.radiolaprimerisima.com/noticias/general/288101/reconocen-labor-del-profesor-orlando-pineda-durante-la-alfabetizacion/</a></span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<a class="moz-txt-link-freetext" href="http://www.radiolaprimerisima.com/noticias/general/288102/la-experiencia-inolvidable-de-una-alfabetizadora/">http://www.radiolaprimerisima.com/noticias/general/288102/la-experiencia-inolvidable-de-una-alfabetizadora/</a>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
<br /></div>
La Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030597529863525882.post-68192891785738340512020-07-27T09:26:00.000+01:002020-07-27T09:26:36.194+01:00SALUT I BONES VACANCES, SI FOS EL CAS<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Escric aquestes ratlles un 25 de juliol, Festa Major confinada de la veïna Vila de Salt, des de Santa Eugènia de Ter, a la perifèria de la ciutat de Girona. De fet vaig començar a escriure ahir però el dia no acompanyava: malgrat que un parell o tres de generacions abans van poder celebrar un primer important pas en el combat contra la Girona grisa i negra -l'enllumenat elèctric a la ciutat s’inaugurà l’any 1886- per alguns el dia serà sempre recordat amb tristesa. Just cinquanta anys després que Girona s’il·luminés amb els primers dels 193 fanals d’enllumenat públic, moria un jove mestre revolucionari català, en Didac Tarradell, militant del POUM -Partit Obrer d’Unificació Marxista- i primer company sentimental d’una altra mestra, l'Antònia Adroher, la primera dona regidora de l'Ajuntament de Girona, en un intercanvi de dispars entre membres del Comitè del Front Antifeixista i un grup carlista.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeOuGkBjTe8uGUra-__f9aCiwod1bDKsWI5nxFlUYy-G9xROxg0WVYdTYGe9_0haWCvTGuMd91V66aFPFkzoGy6AGUhmOb0-jobu_F8Wb6nDm4xktV1Tcau1Pc_Xv4B_vPzNLNU-xuzWM/s1600/comiatDidacTarradell-POUM.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="871" data-original-width="1210" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeOuGkBjTe8uGUra-__f9aCiwod1bDKsWI5nxFlUYy-G9xROxg0WVYdTYGe9_0haWCvTGuMd91V66aFPFkzoGy6AGUhmOb0-jobu_F8Wb6nDm4xktV1Tcau1Pc_Xv4B_vPzNLNU-xuzWM/s320/comiatDidacTarradell-POUM.jpeg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"> Capella ardent de Dídac Tarradell. 25 de juliol 1936. <br />Foto Lux, CRDI - Ajuntament de Girona.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Jo vull pensar que la sang del primer mestre caigut en combat a la Girona defensora de la República dels mestres es va fer generosa llavor de futur. I només dos anys després, quan la derrota es pressentia ben propera, es celebrava la col·locació de la primera pedra de l'escola Prat de la Riba, al barri de les Pedreres. La nova escola, sumada als Grups Bonaventura Durruti (en l’antic convent Maristes de la Mercè), Carles Marx (en l’antic convent de La Salle) i Prat de la Riba, instal·lat en uns locals provisionals, havien de solucionar la manca crònica de places existents, augmentada extraordinàriament per l’arribada d’infants refugiats de guerra. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0FnMDsqiscaUvx-Y-Y_jaQXbfUFyDRhsvMJZKfktOPA3_d_AGdpqFrVOcV2mkcwQYw1yR-xZaBWxSFLyWn-hT37-bMcUDvAern6hC93jR0BcQo8YityNGv4aHcf3vBMyPB43HdK8LHvc/s1600/poum--milicianes+convent+de+les+beates+girona+1937.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="379" data-original-width="580" height="209" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0FnMDsqiscaUvx-Y-Y_jaQXbfUFyDRhsvMJZKfktOPA3_d_AGdpqFrVOcV2mkcwQYw1yR-xZaBWxSFLyWn-hT37-bMcUDvAern6hC93jR0BcQo8YityNGv4aHcf3vBMyPB43HdK8LHvc/s320/poum--milicianes+convent+de+les+beates+girona+1937.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Formació de milicianes del POUM en el pati interior <br />del convent de les Beates. 1937. <br />Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">No és l’únic fruit d’aquella generosa llavor: uns mesos abans, l’1 de setembre de 1937, el secretari de l’ajuntament de Pla de Ter, avui Santa Eugènia de Ter, certificava que «<i>la corporació municipal havia resolt triar un camp -propietat del Marquès de Camps- (...) per ubicar-hi l’emplaçament de l’edifici escolar i que les obres començarien per compte del municipi a fi de donar feina als obrers en atur forçós</i>». Estic parlant de l’actual Escola de Santa Eugènia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2mCC5JeX-FZQmJwdLzw8iV-w6z-KleSjdtAWziiCcaMLxVXoirXqW6FsWPUA7IchGKfTv8kRCR-bT6mJUngL8ACpz3INGtHEzDrnlMFEvZeW9sO-9P_XoSGLwR_RQQg7p4GJ2W3GaY6E/s1600/escola+sta+eug%25C3%25A8nia.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2mCC5JeX-FZQmJwdLzw8iV-w6z-KleSjdtAWziiCcaMLxVXoirXqW6FsWPUA7IchGKfTv8kRCR-bT6mJUngL8ACpz3INGtHEzDrnlMFEvZeW9sO-9P_XoSGLwR_RQQg7p4GJ2W3GaY6E/s320/escola+sta+eug%25C3%25A8nia.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Escola de Santa Eugènia</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Torno al passat dia 24, quan vaig lliurar al corrector de la Guerrilla, Dani Vivern, el text d’un llibre que esperem sigui, per l’octubre proper, el tercer volum de la col·lecció inaugurada amb <i>Tengo algo que contarte. Correspondencia entre dos mujeres</i>, de la Habanera i Vicentita, i continuada amb <i>Una veu de l’exili. Les cartes del mestre Josep Vilalta (febrer 1939-abril 1941)</i>, de Salomó (Mon) Marquès. El llibre, de M. Irene Garcia Bretón i Sebas Parra, es titularà <i>La força del coneixement. Crònica de 40 anys de l’educació d’adults a les comarques gironines</i>. I fa un recorregut des de l’herència franquista tancant cada capítol amb una breu vivència personal meva. Faig un avançament editorial d’un d’ells en memòria de tanta llavor esperançada i republicana com la dels exemples anteriors: </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><b>L’alfabetització en els temps del còlera</b>.</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Sebas Parra</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Paradoxal i curiós: quan miro enrere i penso en el binomi franquisme/analfabetisme el meu cos s’inunda de ràbia i alhora d’una profunda commoció feta tendresa. De la lògica ràbia per tants crims, tanta repressió i tant segrest de llibertats i drets humans i socials, polítics i culturals, i entre ells el dret a l’educació, i de la memòria del meu primer contacte amb l’alfabetització, amb la màgia de viure el moment que una persona sembla que dibuixa afanosament més que escriu per de seguida llegir emocionada la seva primera paraula. Deixo aparcada la ràbia i explico la vivència de la meva primera alfabetització feta amor en els temps del còlera propis de la dictadura franquista.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Amb nou anys i mentre preparava l’examen d’ingrés al batxillerat, vaig tenir l’oportunitat d’ajudar Pedro <i>el Cojo</i>, que també era manc, un cobrador dels anomenats «<i>rebuts dels morts</i>» casa per casa, i mestre empíric del poble de la Manxa on vaig néixer, en una mena de classes nocturnes per a homes joves i adults. I al recordar-lo m’acompanyen sempre dues sensacions: un ambient extremadament fosc i una forta i inaguantable pudor. Lògic si us dic que les classes tenien lloc en una vaqueria on en una estància contigua a l’estable que acollia tres o quatre vaques durant la fred rigorosa de l’hivern se situaven dos velles tosques taules paral·leles i uns bancs a cada costat de taula. Amb l’entrada de la nit començaven a venir fins a una vintena de nois joves i alguns adults més grans amb una llibreta i un llapis a la mà i moltes hores de dura feina al cos. Encara em fa mal recordar l’esforç d’aquells dits deformats per la fred i l’aixada a l’hora d’agafar el llapis i començar a dibuixar els primers números i lletres del dia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"> </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Pedro <i>el Cojo</i>, que ocupava la capçalera d’una de les taules, em va assignar la mateixa posició a l’altra dibuixant el que podia haver sigut una escena de pel·lícula de Buñuel mostrant l'antítesi de qualsevol escola d’adults pensada com Déu mana. Amb el temps, però, i després de molts viatges a Nicaragua, aquest escenari m’ha ajudat a entendre què és i què vol l’educació popular molt millor que doctes documents escrits per experts en la matèria.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"> </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">La meva feina era ben senzilla: corregir operacions de les «<i>quatre regles</i>», de la suma més senzilla a les divisions de dos i tres xifres amb decimals, i, excepcionalment, quan així m’ho demanava «<i>don Pedro o el senyor Pedro</i>», doncs el mestre sempre era un senyor, posar noves operacions i fer dictats d’un exemplar del Quixot absolutament atropellat per l’ús de moltíssimes diverses mans. Unes correccions que avui serien ben curioses: els errors en les operacions s’indicaven subratllant amb llapis la xifra incorrecta per tal que es tornés a repetir el càlcul fins al B, bé, o MB, molt bé, depenent de la dificultat de l’operació, que certificava la victòria final. Pel que fa als dictats, una vegada escrit el punt final un dels participants llegia molt a poc a poc el text indicant la seva ortografia i puntuació i cadascú s’autocorregia les faltes indicant al final de l’escrit el resultat: <i>Jueves 10 de noviembre de 1.955 - 3 faltas</i>, i a continuació la firma...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"> </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Encara avui tanco els ulls i m’arriba una mena de càlida cantarella que em commou: «<i>...La, con mayúscula por empezar el escrito, libertad, con be, coma, Sancho, con mayúscula por ser nombre propio, coma, es uno de los más, con acento por ser adverbio de cantidad, preciosos dones que a los hombres, con hache y con be, dieron los cielos, punto y coma, con ella no pueden igualarse los tesoros que encierra la tierra ni el mar encubre, con be, punto y coma, por la libertad, con be, coma, así, con acento en la i, como por la honra, con hache, se puede y debe, con be, aventurar, con uve, la vida, con uve, coma, y, coma, por el contrario, coma, el cautiverio, con uve, es el mayor mal que puede venir, con uve, a los hombres, con hache y con be, punto y final...</i>»</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"> </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">A més a més de les correccions recordo també dos casos que vaig haver d’ensenyar l’abecedari, a base de repetir i repetir cada lletra tantes vegades com fossin necessàries, i seguir amb la unió de consonant i vocal perseguint aquella primera paraula, curta i a voltes bastant inútil però que indicava que sí, que es podia aconseguir aprendre a llegir i escriure i que aviat es podria «<i>saber firmar</i>» com primera fita d’un procés definitivament triomfant sobre la foscor de la història i la voluntat dels «<i>señoritos</i>».</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"> </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">A vegades m’he preguntat quines portes van obrir aquells aprenentatges en l’inici d’una època que ens va portar a viure els canvis més extraordinaris en quantitat, qualitat i velocitat que diuen que hem viscut els homínids. I, és clar, m’hauria agradat saber com va desenvolupar-se l’existència d’aquells meus «<i>alumnes</i>» i quins records van conservar d’aquelles «<i>ensenyances</i>». I no cal que digui que m’agradaria poder tornar a reviure una d’aquelles «<i>classes</i>» nocturnes presidint aquella atrotinada taula de la vaqueria de don Pedro amb un piló de llibretes per corregir. Però, sobretot, avui necessito deixar escrit que, malgrat la foscor de la dictadura, malgrat la inhumanitat de tot plegat, aquelles nits m’han acompanyat en els moments bonics i enmig de les dificultats al llarg de la meva vida professional i personal. Aquelles nits m’han fet cultivar la llavor que amb passió, generositat, compromís i tant d’esforç es plantava per les deformades mans d’aquells joves i que ha alimentat en mi la lluita i l’esperança en un món alfabetitzat i culte.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"> </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Un món que arribarà malgrat els franquismes de tota mena d’ara i dels que estan per venir. Segur que arribarà, doncs, la història haurà de fer justícia algun dia als don Pedro i a tots els joves que enmig de tanta misèria moral es deixaven la pell intentant aprendre a llegir i escriure i dominar les quatre regles fetes fonaments simbòlics d’un futur nou de les seves vides.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Sebas Parra</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">La Guerrilla Comunicacional</span></div>
<div>
<br /></div>
La Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030597529863525882.post-44323675322008042002020-07-20T10:59:00.000+01:002020-07-20T10:59:48.138+01:00ANALFABETA, Y A MUCHA HONRA<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Nunca en mi vida pensé que pudiese decir semejante barbaridad. El analfabetismo en general, que normalmente viene de la mano de carencias, situaciones personales adversas, injusticias y falta de oportunidades, en algún tipo de casos he descubierto para mi sorpresa que casi me hace sentir mejor. Intentaré explicar el porqué de este sinsentido.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Hace un par de días asistí a una reunión, de bar, distendida y absolutamente ociosa entre un grupo de amigos, entre los que me vi incluida por diversas casualidades. Desconocía por tanto sus talantes y costumbres, pero me quedé, ya que siempre está bien ampliar relaciones y conocimientos. Como el objetivo del encuentro era puramente de asueto mientras tomábamos una copa, se habló de todo y nada a la vez, de todos aquellos temas intrascendentes o no, en los que no se profundiza ni se debate. Entre todos ellos, el que más captó mi atención fue el coloquio sobre la criptomoneda. Esta nueva concepción del dinero era defendida de forma acérrima y arrogante por el más joven del grupo, que con veintipocos años es un pequeño inversor en este sistema. Intenté e intentamos entender ni que fuese a grosso modo el funcionamiento de la cosa, sin aspirar a saber sus intríngulis, pero resultó que al final del hilo siempre hay “un ordenador” como responsable.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh72VqCYoXRS1_p6dHO0lJyToNftvWq-hmMKKy47-mdzw5lFVs6FHbEUPh4LEhyBYonaI9BREyswUi-eAl7Vk8kKQB7uy0wCEstOb5bQQ9aQ-aWXXG4Ho7MUiRAjE-LfISMghdKI_g-YY/s1600/criptomonedas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="440" data-original-width="800" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh72VqCYoXRS1_p6dHO0lJyToNftvWq-hmMKKy47-mdzw5lFVs6FHbEUPh4LEhyBYonaI9BREyswUi-eAl7Vk8kKQB7uy0wCEstOb5bQQ9aQ-aWXXG4Ho7MUiRAjE-LfISMghdKI_g-YY/s320/criptomonedas.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Soy consciente del abismo generacional en el uso y disfrute de la informática, cibernética, ofimática y demás “ticas” entre los de mi edad y los de veintipocos; pero la verdad es que los inventores de este mercado de dinero virtual no nos lo ponen fácil. Lo de “cripto = secreto” ya debería darnos una pista sobre la dificultad en saber sobre ello. Por ejemplo, en la wikipedia, esa entrada frecuente donde solemos acudir para encontrar las definiciones más simplonas, nos encontramos con que:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><i>Una criptomoneda, criptodivisa es un medio digital de intercambio que utiliza criptografía fuerte para asegurar las transacciones, controlar la creación de unidades adicionales y verificar la transferencia de activos usando tecnologías de registro distribuido. En los sistemas de criptomonedas, se garantiza la seguridad, integridad y equilibrio de sus estados de cuentas (contabilidad) por medio de una red estructurada de agentes (transferencia de archivo segmentada o transferencia de archivo multifuente) que se verifican (desconfían) mutuamente llamados mineros, que son, en su mayoría, público en general y protegen activamente la red (el entramado) al mantener una alta tasa de procesamiento de algoritmos, con la finalidad de tener la oportunidad de recibir una pequeña propina, que se reparte de manera aleatoria. Está previsto que en el futuro la computación cuántica pueda llegar a ser una realidad, lo que rompería el equilibrio en caso de que los desarrolladores no pudieran implementar a tiempo el sistema para usar algoritmos poscuánticos, por tratarse de una tecnología propietaria.</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">¿Qué tal se te queda el cuerpo tras la explicación?. A mí, no precisamente con unas ganas locas e irrefrenables de llamar para pedir acciones. Soy consciente de que probablemente me prive de oportunidades, de nuevas ventajas que de seguro ofrece este sistema, y que, como todo, bien utilizado podría resultar interesante. Pero las claves en el argumentario que allí se exhibía me impulsaron a no considerarlo así.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTt2SQwAotUDT37JJSOWppqmNuRx_DXS6XuPNKg-mwa7hgcaJf0FJsSpSzfdYTjeIEVrg4TDdHMzolQE2ES_zpgeSiRl4zz4cT_HDXrs3Checn8IHYvN7aOaOiTdojGFGFoPGljPEP6BA/s1600/3bfbcc75e51e80c0fa4b17931e17df74.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTt2SQwAotUDT37JJSOWppqmNuRx_DXS6XuPNKg-mwa7hgcaJf0FJsSpSzfdYTjeIEVrg4TDdHMzolQE2ES_zpgeSiRl4zz4cT_HDXrs3Checn8IHYvN7aOaOiTdojGFGFoPGljPEP6BA/s1600/3bfbcc75e51e80c0fa4b17931e17df74.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">El joven del grupo defensor de los bitcoins encontraba estupendo no depender de ningún banco oficial para operar, “ser libre” en sus transacciones. Una libertad que podríamos haber compartido y celebrado como concepto, pero que se agua la fiesta cuando según él, tiene como objetivo y ventajas no ser controlado (no tributar), ganar dinero con la sola inversión y transacciones (especular), rapidez y seguridad de las operaciones, por el origen y control del dinero “solo” por ordenadores (desconocer). De nada sirvió por mi parte alegar que los ordenadores, hasta donde yo sé, los maneja alguien, y que el ocultismo es precisamente campo abonado para cualquier irregularidad. Ni las explicaciones de otro miembro del grupo (que sí tenía más información) sobre los turbios y graves asuntos que se mueven disfrazados de “cripto”. Ni saber que la demanda energética estratosférica que genera este sistema obliga a buscar espacios y países dispuestos a explotar el medio lo inimaginable. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">En el fondo me es indiferente lo que el chaval de veintipocos pueda ganar o perder en este criptosistema. Llegados a este punto lo que me rebeló la conciencia y por lo que decidí que no quería intentar comprender los blockchain, hash, mineros de transacciones, algoritmos, FPGA,... fue que tampoco quería ser cómplice, aunque solo fuese de conocimiento, de gente como él. Personas para quienes nunca puede haber un tinte de ética para el color del dinero. Que éste se convierte en un objetivo “per se” en la vida; en cómo ganarlo sin esfuerzo ni contraprestación; sin pensar (ni querer pensar, que es lo peor) en qué o quién resulte herido por el camino, en qué destrozos sociales o ambientales puede generar; en qué estás colaborando a construir o destruir (y estaríamos hablando ni más ni menos que de gobiernos de países)...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6jYCyXBA-9k3CkqQLxhF2ZIen7eK8btVNheVDVqpW9S2XtYBnCeooluWPjceLQGkTkRf4q7ynfbO4JJoIHAT6WMTwCHbz2P7EY6qybtj3zX-udRPX_Aht04AuVZGp1PeO4eJFH1694O4/s1600/Desigualdad-econ%25C3%25B3mica-WEB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="370" data-original-width="555" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6jYCyXBA-9k3CkqQLxhF2ZIen7eK8btVNheVDVqpW9S2XtYBnCeooluWPjceLQGkTkRf4q7ynfbO4JJoIHAT6WMTwCHbz2P7EY6qybtj3zX-udRPX_Aht04AuVZGp1PeO4eJFH1694O4/s320/Desigualdad-econ%25C3%25B3mica-WEB.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Fue en ese momento, al sentir, incluso sin palabras, la acusación tácita e insolente de no entiendes nada porque esto es moderno, es el futuro y tú ya quedaste obsoleta, cuando decidí que, efectivamente no quería entender nada sobre ello. Que no quería que mi futuro tomara esa criptodirección.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Me autodeclaré al instante para este tema analfabeta, y a mucha honra.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Pilar Parra</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">La Guerrilla Comunicacional</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<br /></div>
La Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030597529863525882.post-29975323238568131932020-07-13T17:11:00.001+01:002020-07-13T17:11:17.835+01:00LA REPRESA DE LA DESTRUCCIÓ DEL MEDI AMBIENT POST COVID19<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #6aa84f; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i><b><br /></b></i></span>
<span style="color: #6aa84f; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i><b><br /></b></i></span>
<span style="color: #b6d7a8; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i><b>Els llocs exòtics que voldràs contaminar i les coses que no necessites i penses comprar</b></i></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i><b><br /></b></i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Sembla que tot tornarà a la normalitat; o a la nova-normalitat, segons es vegi. Això vol dir que, reprendrem la destrucció del medi ambient quan s'aixequi el confinament? Abans del confinament un dels temes imprescindibles era la destrucció del planeta. El ritme de consum, d’explotació de la terra i d'exhauriment dels seus recursos era tan malaltís que moltes veus amb autoritat científica parlaven d’un canvi irremeiable de la manera de viure. Fins i tot, algunes s'atrevien a posar dates no gaire llunyanes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">L’aturada mundial deguda a la COVID19 va donar indicis del poder de regeneració de la natura. Vam arribar a veure ocells que tornaven a nidificar a indrets on feia temps que no s’hi veien, aigües que tornaven a ser transparents i netes, i nivells de contaminació descendint ràpidament. Mars i oceans es tornaven a omplir de peixos i mamífers nedant per tot arreu sense sorolls ni depredadors humans assetjant-los. Animals terrestres que tornaven a ocupar tot l’espai disponible sense por a ser abatuts, boscos omplerts novament de vida, i ecosistemes que tornaven a equilibrar-se de manera natural. Però sembla que aquesta oportunitat no la vulguem aprofitar.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZGDpxcOOCCS_ZvZ1XnuAdR-bsqTpg3bSDkyg_BZqkcjoihgdgbheG5gipHc5paxtSlpLBRfo1YCQxwAg3WNUHPOLVI1vkJlBtpQtVzI4QmRAfxggVIzdb9C9PkzRswykrH_vIZvuv9mc/s1600/ciervos-nara.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZGDpxcOOCCS_ZvZ1XnuAdR-bsqTpg3bSDkyg_BZqkcjoihgdgbheG5gipHc5paxtSlpLBRfo1YCQxwAg3WNUHPOLVI1vkJlBtpQtVzI4QmRAfxggVIzdb9C9PkzRswykrH_vIZvuv9mc/s320/ciervos-nara.png" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'trebuchet ms', sans-serif; font-size: large;">Malauradament, el desconfinament i l’ansietat per consumir ens retornen al punt de partida d’un ritme frenètic. Sembla que els dies de tancament ens han servit per elucubrar de quina manera ens ho faríem per continuar destruint, malmetent i explotant els recursos un cop ens creguéssim lliures de nou. Ja està passant tot, i per tant, ja pots realitzar els teus plans per carregar-te la natura quan puguis sortir de casa; tot i que, aquesta part menys ecològica, segurament ni la tindràs en compte ni l’explicaràs. Ja tens una llista de tots els llocs exòtics on vols anar consumint combustible contaminant? O potser, la llista és de coses que voldràs comprar i que no necessites malgrat que t'has cregut imprescindible consumir estant a casa?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Com a exemplificació més brutal d’això, podem pensar en la insostenibilitat ecològica dels viatges en avió al ritme anterior al confinament. Podríem plantejar com i de quina manera es podrien limitar aquests tipus de desplaçaments? Segur que plantejar-ho podríem; però de seguida ens sorgeix que, com a conseqüència d’una limitació així, només viatjarien el rics. De fet, podem intuir que si no ajudem a les companyies aèries a sortir de la crisi econòmica per l'aturada forçada, moltes aerolínies s'enfonsaran, el preu dels viatges augmentarà i per tant viatjar en avió serà un luxe només a l'abast dels rics. Així doncs, se’ns podria imposar una suposada democratització dels viatges aeris acompanyada de subvencions a aerolínies. Però, és impossible plantejar-se un sistema de quotes? Un mecanisme redistributiu que garanteixi la possibilitat de viatjar però sense excessos? Un sistema que garanteixi les emergències, el repartiment equitatiu i la reducció de vols comercials?</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUgNyZBm62tWjhntlgFzKRG3akYqmWjQwLxCZA20W3u7ycVfc09rYe3Tt7Tu5Lfn2VD4RB-jFXl00whFluQjun0CPffTgkZPM3qA_AytQ0t0vJuHkJ3H3TOKww3GzjpBZ_rrxV1d_pqZ4/s1600/Avi%25C3%25B3n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUgNyZBm62tWjhntlgFzKRG3akYqmWjQwLxCZA20W3u7ycVfc09rYe3Tt7Tu5Lfn2VD4RB-jFXl00whFluQjun0CPffTgkZPM3qA_AytQ0t0vJuHkJ3H3TOKww3GzjpBZ_rrxV1d_pqZ4/s320/Avi%25C3%25B3n.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Potser ens precipitem especulant sobre el futur de les aerolínies, els viatges i la contaminació; però molt més especulatiu i una fantasia irreal sembla pensar que tot tornarà a la normalitat i que podrem continuar igual sense haver de canviar res. Aleshores, malgrat tot, perquè s’insisteix en voler mantenir aquesta bogeria? El problema no pot recaure exclusivament en una responsabilitat individual, sinó que també es connecta amb les estructures de poder i interessos financers.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">No hi ha cap impossibilitat de reconduir la situació; hi ha una manca de voluntat política i econòmica que impedeix prendre mesures contundents per preservar el medi natural. La màxima paradoxa d’aquest immobilisme no només és que destruint la terra ens conduirà inexorablement a l’autodestrucció; sinó que no canviem el sistema per por, mandra i egoisme a afrontar la realitat i les conseqüències de les transformacions necessàries per no autodestruir-nos. Ens encaminem no només cap al final de la manera de viure tal i com ara la coneixem, sinó que acabarem aniquilant-nos a nosaltres mateixes com a espècie per la nostra incapacitat de posar remeis reals a un munt de fantasies que utilitzem per pensar que podrem seguir com fins ara.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw-yZxCx8Jord_sq1cClpiGZLFuLFHReQKSkZ_-AjOHs8d_E0xqEi2_LYLKVkc4Z8PGmmi-OtAdzOYXB_7sHXsfaU6LWtwgepvBGlhivgKluPN7bfEC-pZ5R4p98-CvMf92Q7xDd2bM70/s1600/a33.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="987" data-original-width="605" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw-yZxCx8Jord_sq1cClpiGZLFuLFHReQKSkZ_-AjOHs8d_E0xqEi2_LYLKVkc4Z8PGmmi-OtAdzOYXB_7sHXsfaU6LWtwgepvBGlhivgKluPN7bfEC-pZ5R4p98-CvMf92Q7xDd2bM70/s320/a33.jpg" width="196" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Arribats aquí, es fa més urgent que mai una praxis i discurs alternatiu al capitalisme, rupturista amb les dinàmiques neocolonials i trencador amb el model de consumisme. No obstant, amb la quantitat d'ímputs d'ostentació, luxe i malbaratament que la societat occidental exhibeix, es fa molt difícil desenvolupar una praxis coherent amb les necessitats reals i la supervivència de la humanitat. Resulta complicat explicar a les noves generacions tant desgavell absurd i tanta inconsciència quan es premia i s'incentiva tota aquesta superficialitat. Com fem pedagogia? Com fer entendre que aquestes presumptes necessitats ens han estat creades allà on no hi eren per un sistema econòmic que genera desitjos a cop de manipulació psicològica i publicitat? Cal subvertir l'escala de necessitats buides i anhels materials alienants que, a més, creen desigualtats i injustícia social (especialment a països colonitzats per l’imperialisme i a les dones o sectors laborals feminitzats).</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8hB9YKnrz1GvzKFIsaryReaJqxsxKN0ghv-zPxHCZoQAIl7C9sgAgczFspi5581wYb71zb6jzj38_Gh5Jh2M_xtw_eCs0IBJlmaSgwQwQUZ2SEU0-YRbDleSADQghSPhk21upJylL8eU/s1600/cae63a6871ef24b3df849d551b29f187.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="279" data-original-width="400" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8hB9YKnrz1GvzKFIsaryReaJqxsxKN0ghv-zPxHCZoQAIl7C9sgAgczFspi5581wYb71zb6jzj38_Gh5Jh2M_xtw_eCs0IBJlmaSgwQwQUZ2SEU0-YRbDleSADQghSPhk21upJylL8eU/s320/cae63a6871ef24b3df849d551b29f187.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Al sac de les necessitats s'hi han ficat per igual les bàsiques i les supèrflues. Pels mercats tant és l’alimentació que una roba esportiva de marca. L’especulació econòmica no discrimina i no té límit. Les necessitats bàsiques acaben sent un producte de luxe pels qui es mouen en els marges. És el mateix luxe alimentar-se bé que adquirir l’últim model d’aparell electrònic o de la marca de moda. Però, hi ha una diferència abismal entre unes coses i les altres. Sense les essencials i per les que hem de lluitar no podem viure. En canvi, només sobreviurem sense les altres; i segurament tindríem una vida més equilibrada, responsable, sana i millor. Haurem de redirigir les energies que bolquem a desitjar i aconseguir tot el que no necessitem a aprendre a viure i descobrir que és el que realment necessitem; energies per lluitar contra els mecanismes de control i consum que ens manipulen i destruir les seves estructures de poder.</span><br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Creiem que el camí de lluita que més ens pot portar a això és la conquesta de l'autodeterminació en tots els seus sentits, en tots els seus àmbits. Una autodeterminació com a exercici permanent i quotidià de la sobirania personal i col·lectiva: amb sobirania laboral, residencial, alimentària, educativa, reproductiva, sanitària, energètica... Un munt de combats i trinxeres que necessiten de moltes persones al darrere, de combatents i militants implicades, de militàncies i experiències compartides. Una autodeterminació plena, carregada de continguts i lluites, ecològicament sostenible, antipatriarcal, antiimperialista, i que realment ens empoderi i ens faci lliures i no acrítics consumidors.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Cristian Cortes i M. Àngels Esteban.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">La Guerrilla Comunicacional</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
La Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030597529863525882.post-72176778141088294282020-07-07T07:58:00.000+01:002020-07-07T07:58:06.093+01:00LA TELEMÁTICA Y SU PROBLEMÁTICA<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">La administración pública desde hace años utiliza cada vez más la telemática, sobretodo para la realización de aquellas gestiones que los ciudadanos hacíamos de forma presencial años atrás. Así pues, de la germinación de la tecnología informática han florecido las llamadas "sedes electrónicas" a disposición del ciudadano en todas las páginas web de todas y cada una de las diferentes administraciones públicas, tanto a nivel estatal, autonómico, provincial o local, sin llamar a la puerta ni pedirnos permiso.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Si lo analizamos desde el punto de vista de la comodidad, no hay duda de que se han evitado desplazamientos y tiempos de espera, y, en un muchas ocasiones, regresos por falta de documentación que requería el trámite en cuestión y que, obligadamente, daban lugar a un nuevo desplazamiento y a un nuevo tiempo de espera.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYekqapQQsk08IR5itO9dGEENYMcwrJYeLiwKtXEbojf0cMCgzF5PWr1HfDv81LeBjuinSJqYXijacNg6871dyS0veQ9y2rbyIqFOGOzmZo49JRmNvLZeWHRfX0Eq5RQ4DfnEq2X_KmZM/s1600/Telem%25C3%25A1tica_%2528Telecomunicaciones%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="462" data-original-width="750" height="197" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYekqapQQsk08IR5itO9dGEENYMcwrJYeLiwKtXEbojf0cMCgzF5PWr1HfDv81LeBjuinSJqYXijacNg6871dyS0veQ9y2rbyIqFOGOzmZo49JRmNvLZeWHRfX0Eq5RQ4DfnEq2X_KmZM/s320/Telem%25C3%25A1tica_%2528Telecomunicaciones%2529.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Y desde el punto de vista empresarial, ha sido una ganga disponer de un servicio las 24 horas durante los 365 días del año y accesible desde cualquier lugar. Servicio que defienden además como más ecológico ya que se consume menos papel y por supuesto representa un ahorro de tiempo al eliminar la suma de esperas y desplazamientos, como comentaba anteriormente. Y sobretodo, ha suprimido la figura del trabajador subalterno, aquel que se ocupaba de hacer llegar los trámites a la administración, reduciendo una parte de sus costes laborales empresariales. En esta línea, según el Observatorio de Competividad Empresarial de la Cámara de Comercio de España "El avance de herramientas como ésta favorecen un escenario donde Administración y empresas están más cerca. Para el 85% de las compañías españolas sus inversiones en digitalización fomentarán esa mejora de relaciones con el ente público"</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">La Real Academia Española define la palabra "herramienta" así: 1. <i>f. Instrumento, por lo común de hierro o acero, con que trabajan los artesanos.//2. f. Conjunto de herramientas.//3. f. coloq. Arma blanca, puñal, navaja, faca.//4. f. coloq. Cuernos de algunos animales, como el toro y el ciervo.//5. f. coloq. Dientes de la boca de una persona o de un animal.</i> Me atrevo pues a decir que las nuevas prácticas que ofrece las administraciones para el uso de sus sedes electrónicas no son más que unas nuevas líneas de trabajo, transformadas en "herramientas" para reducir todo tipo de costes, empezando por los laborales, porque sin lugar a dudas, más allá de la comodidad, ha comportado especialmente una reducción en la ocupación laboral.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnGhcWHDiAtxlwM7KARTNMCcqOxiOauFEYoNSfjiNmcnUR3cG5aS_ehOfEy7kjWVEyxJfr75QdCzve78TIiRXT7PgWm33Eo1AA3TBjzqQJrXyNxSq72j405GTv4qS2wHJqjR4bfFWjeQw/s1600/teletrabajo-1440x808.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="808" data-original-width="1440" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnGhcWHDiAtxlwM7KARTNMCcqOxiOauFEYoNSfjiNmcnUR3cG5aS_ehOfEy7kjWVEyxJfr75QdCzve78TIiRXT7PgWm33Eo1AA3TBjzqQJrXyNxSq72j405GTv4qS2wHJqjR4bfFWjeQw/s320/teletrabajo-1440x808.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Con esta nueva "herramienta", también está desapareciendo la atención personalizada ante un mostrador para aquellas consultas que se nos presentaban en algún momento de nuestras vidas. Pasando a ser sustituido el mostrador por un número de teléfono con los primeros dígitos 902, 901 o 900, que en muchas ocasiones te conducen a la nada, es decir, a desistir aburrida de esperar sin haber obtenido respuesta satisfactoria alguna. Y como casi siempre la complejidad y la excesiva y a veces ininteligible información en las webs te crean dudas y, al final, acabas recurriendo a alguien cercano en busca de ayuda.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">La empresa privada ha sabido aprovechar la ocasión de la situación excepcional que nos ha tocado vivir por la crisis sanitaria, para poner en práctica el teletrabajo, sobretodo a aquellas trabajadoras con dificultades para poder desplazarse al centro de trabajo. No todo son ventajas, estemos alertas, en muchos casos no se mantiene una rutina constante, sin hallar un equilibrio entre trabajo y descanso. Y, muy importante, poco a poco se va perdiendo el contacto con el resto de las compañeras. Es cierto que muchas habíamos deseado poder trabajar desde casa en algún momento, pero después de la experiencia vivida por muchas de nosotras preferimos volver a la oficina. Las dificultades prácticas son claras al no disponer de un espacio y mobiliario adecuado, los problemas tecnológicos y de conexión son desesperantes, y cuando tienes hijos la acumulación de cansancio y la falta de concentración llegan a una escala superior. Sin olvidar, que el uso prolongado del ordenador y la vida sedentaria produce una fatiga visual, una mala postura y obesidad, entre otros problemas de salud.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB1qg00D2WaTIP8B6r9sVwRu1tdUqrx9_Yjk-Yk0NMY3nh8iV0nq8ZGWIEOsyfHtgZp_hoDGRFWnU37q9zF_2U2DZoF1JhymE5SgQzTWyS5h3A_xU7QUHMCFfhgCedq1vt7lezgFDdnII/s1600/iStock-1182824513.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB1qg00D2WaTIP8B6r9sVwRu1tdUqrx9_Yjk-Yk0NMY3nh8iV0nq8ZGWIEOsyfHtgZp_hoDGRFWnU37q9zF_2U2DZoF1JhymE5SgQzTWyS5h3A_xU7QUHMCFfhgCedq1vt7lezgFDdnII/s320/iStock-1182824513.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Y muy importante, perdemos poco a poco la comunicación y el contacto con el resto de las compañeras. Esta pérdida de relación interpersonal puede llegar a ser muy perjudicial pues se cerrarán los caminos necesarios para trabajar en la consecución de mejores condiciones laborales. Y esta será una partida más, y muy importante, ganada por la patronal.</span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Lola López</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">La Guerrilla Comunicacional</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<br /></div>
La Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030597529863525882.post-33380892875749072352020-06-29T08:41:00.000+01:002020-07-02T11:21:21.093+01:00SIN CULTURA NO SOMOS NADIE<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Hace muchos años, un amigo nicaragüense me dijo que toda sociedad está asentada en dos pilares fundamentales: la educación y la sanidad. Y añadía, que si una de las dos fallaba, o las dos a la vez, esa sociedad no podría avanzar hacia su desarrollo, por lo que caminaría hacia una muerte anunciada. Y creo que tenía razón.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: large;">Pero, según mi propia y humilde teoría, y por lo que se refiere a lo que el análisis marxista denomina la superestructura, todos aquellos elementos que dependen de la estructura económica o infraestructura, la sociedad se mantiene sobre tres pilares fundamentales: la educación, la sanidad y… la cultura. He realizado un sencillo diagrama que he llamado </span><i><span style="color: orange; font-size: large;">Los pilares inacabados de la sociedad</span></i><span style="color: orange;">*(1)</span></span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">. Es un pequeño ejercicio que dejo al examen de cada una de vosotras, para que lo acabéis de rellenar o completar, ya que como podréis observar, entre los pilares principales existen otros secundarios, intersecciones entre los primeros, que también tienen su trascendencia. Por poner un ejemplo, yo en la intersección de educación y sanidad, identificado con el color cian, indicaría la ciencia, pero como dechado, lo dejo al análisis y debate de todas vosotras. También, a estos pilares se les puede añadir otros, es una construcción que dejo inacabada para que sirva como ejercicio de reflexión. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOJ8mKL87Za_bQe88MP8fugqYEFAZArVZdsegQ3xsVvz5B25i45qezb7a2OnC0h-jh8IjaGwasszQO18urjG8cgLhSrIrSpDY4TEde7y8ok389kOKAcAaP2Is9O9cLbra4oM3Zvxm4PUA/s1600/pilares.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1240" data-original-width="1122" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOJ8mKL87Za_bQe88MP8fugqYEFAZArVZdsegQ3xsVvz5B25i45qezb7a2OnC0h-jh8IjaGwasszQO18urjG8cgLhSrIrSpDY4TEde7y8ok389kOKAcAaP2Is9O9cLbra4oM3Zvxm4PUA/s400/pilares.jpg" width="361" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Diagrama "Los pilares inacabados de la sociedad"</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Bien, como decía, para mí estos son los tres pilares que habría que tener bien asentados, su fortaleza es una garantía para toda sociedad. Durante el pasado confinamiento, pudimos comprobar que, desgraciadamente, uno de ellos fue protagonista: la sanidad. Solo espero que, de una vez por todas, este episodio nos sirva para confirmar que una sanidad pública es de vital importancia para las personas. Con la sanidad no se negocia. Y todo ser humano, sin excepciones, debe tener asegurado ese derecho. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Si la sanidad es el centro de nuestra salud, la educación, es el conocimiento y la cultura es nuestra identidad. Y es en ella, la cultura, en la que reflexioné mucho durante el encierro voluntario. Observaba como la gente salía a sus balcones a aplaudir a las profesionales de la sanidad, lo entiendo y respeto. Pero, <span style="color: orange;">¿Os imagináis como hubiera sido el confinamiento sin la cultura?</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Mientras en esos días las profesionales de la sanidad salvaban vidas humanas, la cultura nos ha mantenido vivas a todas. Por que, además de consumir alimentos, ¿de que otra cosa nos hemos alimentado? Pues, de cultura. Quién no estaba leyendo un libro, o un cómic, estaba viendo una película, una serie, o una obra de teatro,... ¿quién no ha escuchado música?, ¿quién no ha cantado?. Si hemos soportado este encierro es por que el pilar de la cultura nos ha mantenido (y nos mantiene) vivas.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Pero para los políticos de este país, la Cultura, sigue siendo ese apartado secundario que comparte el ministerio de turno con Deportes y, entre los dos, representan un 0,3% del total de los presupuestos generales del estado. Mientras que en Francia y Portugal, por no irme muy lejos, la cultura tiene ministerio propio y sus presupuestos representan un 2,5% y un 1,8%, respectivamente. Es decir, que nuestros vecinos franceses multiplican por ocho nuestro presupuesto y los portugueses por seis. Según mi opinión, la mediocre clase política de este país falta el respeto a la cultura: un ministerio compartido, un presupuesto irrisorio y un ministro de cultura licenciado en derecho, cuando se debería tener una ministra/o escritora, música o cineasta,.. ¡alguien relacionado con la cultura!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Julio Cortázar dijo: “<i>La cultura es el ejercicio profundo de la identidad</i>”. Un país sin cultura es un país sin identidad. Nuestras vidas son un relato por escribir, un lienzo por plasmar, un busto por esculpir, una película con banda sonora y efectos especiales, en definitiva, una obra de arte original y solidaria con su cultura, para que las futuras generaciones perciban y entiendan algunos interrogantes esenciales como decir ¿quiénes somos? ¿de dónde venimos? y ¿a dónde vamos?.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Julio Suárez</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">La Guerrilla Comunicacional</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br />
</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i>*(1)Diagrama de Los pilares inacabados de la sociedad. Está basado en los colores primarios de la luz, que el autor utiliza metafóricamente para establecer lo que él considera los tres pilares fundamentales de toda sociedad: la sanidad, la educación y la cultura. Lo llama inacabado ya que, el autor, prefiere que cada persona piense por sí misma y acabe de completar los otros pilares, los otros colores y otras posibles nuevas intersecciones. En sí, es un diagrama para que cada persona analice sobre lo fundamental de una sociedad y sea consecuente con sus reflexiones. También, es muy interesante hacer este ejercicio en grupo, ya que se alienta el debate.</i></span></div>
La Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030597529863525882.post-77236990330468344482020-06-24T08:18:00.000+01:002020-06-24T08:18:42.031+01:00LA PAJA EN OJO AJENO<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">A raíz del asesinato de George Floyd a manos de varios agentes de policía en EEUU, se han desatado una serie de manifestaciones no solo en ese país sino a nivel mundial. En el estado español se ha cubierto la noticia desde los medios de comunicación tradicionales como algo casi aislado en el tiempo –ahora- y el espacio –allí-. Lamentablemente, la lucha de los negros americanos por sus derechos no es nueva: recordemos a Rosa Parks, Martin Luther King, Malcom X, Angela Davis o los Black Panthers.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Con el hashtag #BlackOutTuesday, el pasado dos de junio miles de muros de Instagram se tiñeron de negro en apoyo a la lucha por los derechos de los negros en EEUU, también en el estado español. A pesar de que se trata de un bonito gesto de solidaridad, deberíamos aprovechar el momento de sensibilidad con el tema para hablar del racismo y de la violencia policial que sufren los inmigrantes en nuestro país. Que ya sabemos lo fácil que es ver la paja en el ojo ajeno y lo difícil que es ver la viga en el nuestro.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">En España, el racismo que padecen las personas racializadas es más difícil de detectar que el que pueda sufrir la comunidad negra en EEUU. En primer lugar porque, por su situación de extrema pobreza, quienes sufren una agresión de este tipo a menudo no saben cómo denunciarla, especialmente si ha sido a manos de la policía. En segundo lugar, porque no se habla de ello: el mito de la Europa acogedora y solidaria ha quedado más que descalificado, pero parece que el discurso oficial –que no los actos- insisten en mantener viva esa idea.</span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkGe3RIR3LEVrBJn8DyPlmK4U6fj6zIRou78iJVv1jMxoLb2ht5pgRTgoclNBrfrbDhAhlnHcJyizLacnITUp6AEDZsT9a_BDHAqlYztyACPhGX16OSgr0_Gou_o2Za-QIfdM11jYna8E/s1600/clara1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="463" data-original-width="1046" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkGe3RIR3LEVrBJn8DyPlmK4U6fj6zIRou78iJVv1jMxoLb2ht5pgRTgoclNBrfrbDhAhlnHcJyizLacnITUp6AEDZsT9a_BDHAqlYztyACPhGX16OSgr0_Gou_o2Za-QIfdM11jYna8E/s400/clara1.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Relación de las diferentes agresiones racistas por parte de los cuerpos de seguridad del estado durante el confinamiento, elaborada por Rights International Spain y publicada en su informe “Racismo y xenofobia durante el estado de alarma en España”</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">¿Cuántas personas mueren cada año en las costas del Mediterráneo español después de lanzarse a la mar en embarcaciones precarias y sin saber nadar? ¿Cuánta gente malvive hacinada en los CIES? ¿Cuántas “devoluciones en caliente” se ordenan cada mes? ¿Cuántos niños y niñas son atacados en los centros de menores por sus propios vecinos? Tampoco andamos cortos de agresiones por parte de las fuerzas del orden. Sin ir más lejos, hace escasos días SOS Racisme decidió hacer público un audio de los insultos y las vejaciones que había sufrido un ciudadano negro por parte de unos Mossos de Esquadra. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpAZDeIiDgPC7j6AWxJYg1VlaZZHqq-Fv3SmODDAmgxqNvtTsbesH0MxpZ2RU01CDYixbDfBVORcNBpB5Euf5OY2O1XxfDZ1pkURax2IDywbavhx6NuHrLFfapk7vClkyNu4mRtDpy8jw/s1600/clara2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="713" data-original-width="713" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpAZDeIiDgPC7j6AWxJYg1VlaZZHqq-Fv3SmODDAmgxqNvtTsbesH0MxpZ2RU01CDYixbDfBVORcNBpB5Euf5OY2O1XxfDZ1pkURax2IDywbavhx6NuHrLFfapk7vClkyNu4mRtDpy8jw/s320/clara2.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Viñeta de Javi Royo</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Los nombres de Lucía Pérez, Ilias Tahiri o Mame Mbaye deberían resultarnos tan familiares –o más- como los de George Floyd o Breonna Taylor. En lugar de escandalizarnos por el evidente racismo estructural en EEUU, aprendamos de su lucha para hacer lo propio en nuestras comunidades. Salgamos a la calle con nuestros hermanos y hermanas racializados y pongamos fin de una vez por todas al racismo institucional y a la brutalidad policial. Hagamos nuestro el hashtag de moda en EEUU, #defundthepolice, que propone reducir drásticamente la inversión en policía para dedicar esos fondos a educación, sanidad y servicios sociales. En una sociedad educada y con las necesidades básicas cubiertas la policía podría prácticamente desaparecer. Pero claro, no es ese el tipo de sociedad que interesa...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Clara Castrillo</div>
<div style="text-align: justify;">
La Guerrilla Comunicacional</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
La Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030597529863525882.post-84889137149537037652020-06-19T16:00:00.000+01:002020-07-13T16:39:06.582+01:00LA “NAKBA” PALESTINA<div style="text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-right: 0.23cm; margin-top: 0.13cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">72 anys..... ni més ni menys que 72 anys és
el que fa que dura un dels genocidis més terribles de la história.
Tot va començar el 1948...</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-right: 0.23cm; margin-top: 0.13cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Parlem
de</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-right: 0.2cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><u><b>LA “NAKBA” PALESTINA </b></u>(<i>catàstrofe
</i>en àrab) és l'esdeveniment
traumàtic més gran en la memòria col·lectiva del poble palestí
que recorda el sofriment generat pels processos que el 1948 van
desencadenar l'expulsió de les seves llars de més de la meitat de
la població nativa de la Palestina històrica (més de 750.000
persones) i la destrucció dels seus pobles per la neteja ètnica
planejada i exercida pel projecte de colonialisme d'assentament
sionista. Avui, són milions les persones palestines supervivents o
descendents d'elles que viuen refugiades tant en els territoris
palestins ocupats el 1967 com als països veïns de majoria àrab.</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-right: 0.2cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-right: 0.2cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRUXTladDj2OisZqDyNZBokmaRaEBazI8imHEbsU1SdFWOv1yHKoAyKLIBQGUyR648lVML53o1jSonURd7tJE7TCDIpkSqNr9GfA1hZqTd1eZ0ijNoDND6586HYoSyW9zNHKfnOYHud3A/s1600/5023520140515090250235.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: black;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="800" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRUXTladDj2OisZqDyNZBokmaRaEBazI8imHEbsU1SdFWOv1yHKoAyKLIBQGUyR648lVML53o1jSonURd7tJE7TCDIpkSqNr9GfA1hZqTd1eZ0ijNoDND6586HYoSyW9zNHKfnOYHud3A/s320/5023520140515090250235.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-right: 0.2cm; text-align: center;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-right: 0.2cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">La <i>Nakba</i>
no va ser el resultat involuntari d'una situació bèl·lica. Va ser
un acte deliberat i sistemàtic cercant la creació d'un estat de
majoria jueva en la Palestina històrica, que era majoritàriament
àrab abans de 1948. Internament, els líders jueus sionistes
utilitzen l'eufemisme "<i>transferència</i>"
quan es parla d'aquests plans, però avui són qualificats com a
"neteja ètnica".</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-right: 0.2cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-right: 0.2cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Els orígens de la <i>Nakba</i>
es troben en l'aparició del sionisme polític a l'Europa del segle
XIX, quan alguns jueus, influïts pel nacionalisme que llavors
escombrava el continent, van arribar a la conclusió que la solució
a segles de persecució antisemita a Europa i Rússia era la creació
d'un estat propi en Palestina i va començar l'emigració com a
colons a la Terra Santa,
desplaçant als palestins en el procés.
Al novembre de 1947, arran dels horrors de la Segona Guerra Mundial i
el genocidi nazi dels jueus d'Europa, la recentment creada
Organització de les Nacions Unides va aprovar un pla per a
fraccionar el Mandat de Palestina en un estat jueu i un altre àrab.
S'assignà aproximadament el 55% dels terrenys a la proposta d'estat
jueu, encara que els jueus sionistes posseïen només el 7% de la
terra privada en Palestina i representaven només al voltant del 33%
de la població, un gran percentatge dels quals eren immigrants
recents d'Europa. L'estat àrab palestí s'anava a crear amb el 42%
del Mandat de Palestina, convertint-se Jerusalem en una ciutat
internacional. Gairebé immediatament després de l'aprovació del
pla de partició, va esclatar la violència i van començar les
expulsions massives de palestins, molt abans que els exèrcits dels
Estats àrabs veïns s'involucressin.</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-right: 0.2cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-right: 0.2cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiLi2qz2dD-KwttlTnIaa6sp1HVyDikHT9fDBj8lybKa4AhS9r57PHlb1zpze3kFBHnxa8BVyBPGq_iPYk9tlsS1EmfbqeNG7FXfkI4GbK1NCINuy8nMhFzqWq_vPk4ZbDG7mNWj3A3wI/s1600/201705151437nakba.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: black;"><img border="0" data-original-height="1199" data-original-width="971" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiLi2qz2dD-KwttlTnIaa6sp1HVyDikHT9fDBj8lybKa4AhS9r57PHlb1zpze3kFBHnxa8BVyBPGq_iPYk9tlsS1EmfbqeNG7FXfkI4GbK1NCINuy8nMhFzqWq_vPk4ZbDG7mNWj3A3wI/s320/201705151437nakba.jpg" width="259" /></span></a></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-right: 0.2cm; text-align: center;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.21cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Quan l'expansió va ser culminada per les
forces sionistes, el nou estat d'Israel comprenia el 78% de la
Palestina històrica, i la resta, Cisjordània, incloent Jerusalem
Oriental, i la Franja, queien sota el control de Jordània i Egipte,
respectivament. En la guerra de 1967, Israel va ocupar el 22% restant
i, poc després, es
va iniciar
la
colonització
d'aquests
territoris.
No obstant
això, aquestes violències que es van
visibilitzar virulentament en 1948, no es van detenir. El sionisme
continua sent la ideologia oficial de l'estat d'Israel i promou la
majoria o exclusivitat jueva sobre el major territori possible de la
Palestina històrica. Aquesta situació va ser considerada com “<i>una
</i><i>forma de racisme i discriminació
racial</i>” per l'Assemblea General de
l'ONU en la seva Resolució 3379, encara que la pressió
estatunidenca-israeliana va revocar aquesta resolució
posteriorment.</span></div>
<div class="western" style="text-align: justify;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.2cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><a href="https://www.blogger.com/null" name="__DdeLink__96_1918013225"></a>
Les violències de tota mena han continuat
exercint-se al llarg de dècades en els territoris habitats per la
població palestina fins a l'actualitat. Amb diferents graus
d'intensitat, però amb una presència constant, convertint-se en
part de la realitat quotidiana de la població palestina. Una
violència que no ha necessitat d'un conflicte armat per a
desencadenar-se ja que és intrínseca a tot colonialisme i és
exercida quotidianament per a controlar a la població sota ocupació
i reprimir qualsevol resistència. En els últims 72 anys tampoc s'ha
detingut el desplaçament forçós de la població palestina, que ha
continuat sent expulsada dels llocs que habita. Aquestes mateixes
estadístiques ens mostren, per exemple, que l’any passat, al
voltant de 1.000 persones van ser obligades a deixar les seves llars
a Cisjordània a causa de l'acció conjunta d'una legislació que
afavoreix l'apropiació de l'espai pel poder colonial i l'actuació
de les excavadores sobre el terreny, protegides per les forces
d'ocupació, que destrueixen la infraestructura palestina. Més de
10.000 persones van sofrir aquest desplaçament a la última dècada.
I mentre l'espai és buidat de persones palestines, Israel continua
alimentant l'apropiació d'aquest territori amb nova població que
avui dia arriba a més de 650.000 individus, repartits entre
Jerusalem Est i Cisjordània. Una xifra que s'ha multiplicat per dos
des de l'inici del procés d'Oslo al començament de la dècada de
1990 i el creixement de la qual no té perspectiva de detenir-se atès
que, per exemple, en 2019 es va iniciar la construcció
de 2.000
noves cases
i es
van
elaborar
plans per
a
construir-ne 8.500 més per tal
d’acollir a una major població colona en el futur pròxim, tal com
recull l'organització israeliana Peace Now.</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.2cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.2cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-VanEDkHstfrQ2gpoRxlX13e72kpWlwqp4h51L8Q8jSfESMUaDtZxU_4R3s63IxgwNWkdFkbqt0t3yjVuX5ZfCYLtg7ud2EOoHlTpj4DZNE8eMtqa6t1_G763X2YtP-iEISWb3NL4IOY/s1600/201806190941DgEXAQNX4AcARSi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: black;"><img border="0" data-original-height="647" data-original-width="1200" height="172" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-VanEDkHstfrQ2gpoRxlX13e72kpWlwqp4h51L8Q8jSfESMUaDtZxU_4R3s63IxgwNWkdFkbqt0t3yjVuX5ZfCYLtg7ud2EOoHlTpj4DZNE8eMtqa6t1_G763X2YtP-iEISWb3NL4IOY/s320/201806190941DgEXAQNX4AcARSi.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.2cm; text-align: center;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Davant aquest panorama, l'Autoritat Palestina
nascuda del procés d'Oslo no ha pogut convertir-se en un Estat real,
no ja per la falta de reconeixement per Israel o per part de la
comunitat internacional, sinó perquè el poder colonial segueix
sense permetre-li exercir la seva sobirania amb independència i
plenitud sobre el territori i la població palestina, continuant amb
la negació de l'existència palestina. El denominat “<i>Acord
del Segle</i>”, presentat el gener
passat, només és un intent neocolonial del tàndem
israelià-estatunidenc de legalitzar allò il·legal i
d'annexionar-se més territori palestí, sempre dins de l'axioma
sionista d'aconseguir el màxim territori possible amb el mínim de
població nativa palestina. De fet, les últimes notícies que
Netanyahu, gran aliat de Trump, de Bolsonaro i d'altres forces
d'extrema dreta/neofeixistes, continua posant en marxa el seu
projecte d'annexió de la Vall del Jordán i de més colònies. Una
dinàmica que el poeta palestí Mahmoud Darwish va sintetitzar amb la
frase “la terra es fa petita per a nosaltres”. Igualment, des de
fa anys cada vegada més veus palestines i no palestines consideren
que la “solució dels dos Estats” no sols és injusta per al
poble palestí, inviable i d'un clar caire colonial, sinó que porta
dècades utilitzant-se com a cortina de fum perquè l'Estat d'Israel
continuï colonitzant territori palestí i sofisticant el seu
apartheid.</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Almenys en un primer i necessari pas, el mínim
comú denominador de qualsevol negociació són els tres punts que
reclama el moviment de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS), la
major coalició crítica i combativa de la societat palestina:</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">1- Fi de l'ocupació militar iniciada al juny
de 1967 (Resolució 242 del Consell de Seguretat de l'ONU) i
desmantellament del Mur d'Apartheid (dictamen de la Cort
Internacional de Justícia del 9/7/2004);</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">2- Fi de l'apartheid (un crim contra la
humanitat segons l'Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional.
Cal recordar que informes d'organismes de l'ONU com la CESPAO afirmen
que Israel és un Estat d'apartheid), i</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">3- Dret al retorn de la població palestina
refugiada (Resolució 194 de l'Assemblea General de l'ONU).</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinRBhcbQf4BocWHXLfWATJAx0dumVPOtmlJ9GlDnjEDn-t-wpu9u8QnJ-eMIVw536-YcRtgrLq8d0-Cy5AeJvJA6c-ep6t_qzypDbQVd8l735XMtOn-hBUnBkLDR8cS_pSbOI0FZDuBE0/s1600/ninos_palestinos_presos1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: black;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="313" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinRBhcbQf4BocWHXLfWATJAx0dumVPOtmlJ9GlDnjEDn-t-wpu9u8QnJ-eMIVw536-YcRtgrLq8d0-Cy5AeJvJA6c-ep6t_qzypDbQVd8l735XMtOn-hBUnBkLDR8cS_pSbOI0FZDuBE0/s320/ninos_palestinos_presos1.jpg" width="250" /></span></a></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: center;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">No pot oblidar-se que l'Estat d'Israel ha estat
condemnat pel Consell de Drets Humans de l'ONU en més ocasions que
cap altre Estat del món i que des de l'any 2000, les forces i colons
israelians han assassinat a més de 2.000 nenes i nens palestins. Si
repassem alguns números, podrem entendre millor l’important
magnitud humana i política d'aquest abús. Segons una publicació de
Quick Facts, The Palestinian Nakba i l'organització Palestina
Lliure:</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">- Entre 750.000 i un milió de palestins
expulsats pels paramilitars sionistes, i posteriorment per les forces
israelianes, durant la creació d'Israel entre 1947 i 1949.</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">- Entre 250.000 i 350.000 palestins expulsats
de les seves llars pels paramilitars sionistes entre l'aprovació del
pla de partició de les Nacions Unides al novembre de 1947 i la
declaració d'independència d'Israel el 15 de Maig de 1948, abans de
l'inici de la guerra amb els Estats àrabs veïns.</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">- Aproximadament 7,1 milions de refugiats i
desplaçats palestins a partir de l'any 2009, incloent supervivents
de la Nakba i els seus descendents. Tota aquesta gent es troba
principalment en l'ocupada Cisjordània i als països àrabs veïns
com Líban, Jordània i Síria. Se'ls va negar el seu dret legal
internacionalment reconegut de tornar a la seva terra, per part
d'Israel, simplement perquè no són jueus.</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">- Aproximadament 150.000 de palestins que van
romandre dins del que es va convertir en les fronteres d'Israel en
1948, molts d'ells desplaçats internament. Aquests palestins -a
vegades anomenats "àrabs israelians"- se'ls va concedir la
ciutadania israeliana, però despullats de la major part de la seva
terra i se'ls van situar sota la llei marcial fins a 1966. Avui dia,
hi ha aproximadament 1,6 milions de ciutadans palestins d'Israel, que
viuen com a ciutadans de segona classe en la seva pròpia terra,
subjectes a més de 50 lleis que discriminen contra d'ells perquè no
són jueus.</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjD3Zd6B1pRmSHN91KJ8spdoFs-TneaSLdVbEsootJ73LmNU4S8hv7ssyZ7Yn9BArq66aBRNoJ_ojuFmYlO2XdaeZjij19Lg0TJaTcqnK0_qeicweggc_UQvOfVYIl7XwPGwQh65N7mafo/s1600/57138.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: black;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="750" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjD3Zd6B1pRmSHN91KJ8spdoFs-TneaSLdVbEsootJ73LmNU4S8hv7ssyZ7Yn9BArq66aBRNoJ_ojuFmYlO2XdaeZjij19Lg0TJaTcqnK0_qeicweggc_UQvOfVYIl7XwPGwQh65N7mafo/s320/57138.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: center;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">- Més de 400 ciutats i pobles destruïts
sistemàticament per les forces israelianes o repoblats amb jueus
entre 1948 i 1950. La majoria dels centres de població palestina,
incloent cases, negocis, llocs de culte i centres urbans palestins,
van ser demolides per a impedir el retorn dels seus propietaris
palestins, ara refugiats fora de les fronteres prèvies a 1967
d'Israel, o internament desplaçades a l'interior d'ells.</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">- Aproximadament 4.244.776 d'acres de terra
palestina expropiades per Israel durant i immediatament després de
la seva creació.</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">No sembla que les coses hagin de canviar en
res. Alguns païssos occidentals només es pronuncien amb
advertiments, que no tenen cap valor real, fets tan sols per calmar
les seves consciències , acompanyats d'un immobilisme i un “mirar
a una altra banda” realment vergonyós. Tal és el poder sionista,
que ningú s'atreveix a enfrontar-s'hi, ni tant sols a portar-li la
contraria.</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">El nostre internacionalisme ens obliga a
condemnar aquests abusos i enviar tot el nostre suport i solidaritat
al poble palestí, única víctima d'aquesta situació tan lesiva en
referència a la seva sobirania i els drets humans. I a donar-los
veu, a ser el seu altaveu. Com deia Fidel: “ser internacionalistes
és saldar el nostre propi deute amb la humanitat . Qui no sigui
capaç de lluitar per uns altres, no serà mai prou capaç de lluitar
per si mateix”. Doncs això...</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW1wt4sTJG7qWGKc8aGwj7wsx_9TvPIk-cCgEqK533Ng4aHLmZGpwDzWsYavacTxTavEaRJUTMB9fwChScxNSD9qE0oe7AqXs_Oi0GiiPPFa6XxLfM_noBuD1mQSg8F_VtF84FOXBC-bo/s1600/71lOnImvEiL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: black;"><img border="0" data-original-height="1332" data-original-width="848" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW1wt4sTJG7qWGKc8aGwj7wsx_9TvPIk-cCgEqK533Ng4aHLmZGpwDzWsYavacTxTavEaRJUTMB9fwChScxNSD9qE0oe7AqXs_Oi0GiiPPFa6XxLfM_noBuD1mQSg8F_VtF84FOXBC-bo/s320/71lOnImvEiL.jpg" width="203" /></span></a></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: center;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Per acabar, permeteu-me la llicència de
recomanar-vos un llibre: “Nakba: 48 relats de vida i resistència a
Palestina” de Salah Jamal. (Tigre de Paper 2018) Experiència
viscuda de primera mà...</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<br />
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Carles Estríngana</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">La Guerrilla Comunicacional</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: #333333; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: #333333; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-left: 0.2cm; margin-right: 0.19cm; text-align: justify;">
<span style="color: #333333; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
La Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030597529863525882.post-70520220319576294482020-06-10T16:41:00.000+01:002020-06-10T16:41:18.727+01:00LES PANDÈMIES DE LA PANDÈMIA<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Si la Regió sanitària de Girona aviat estarà confinada en la fase 3, us puc assegurar que un servidor no arriba a tant. Per l’edat, per allò que anomenen patologies prèvies i per la bilis i altres líquids mal païts per la meva persona, de pell fina com sabeu algunes, produïts no només per les glàndules sinó sobretot per l’analfabetisme polític i la idiotesa, mal patits durant hores i hores i hores tancat a casa, per tot plegat podria dir que un servidor està confinat en la fase -1. Vull dir que està sota zero, sota mínims. Dit això no cal insistir en les esperances que tinc en el progrés de l’anomenat «<i>desconfinament</i>», amb l’horitzó de la «<i>nova normalitat</i>», en l’esperança de veure i viure si no la República Catalana al menys el dia que pugui sortir i entrar sense excessives limitacions i relacionar-me -sense posar-me calent amb l’obligada mascareta- més a prop dels dos metros actuals de la «<i>distància social</i>». Però, sobretot, perquè confio en haver oblidat la tortura d’aquelles històriques rodes de premsa del «<i>gobierno de España</i>» amb els patriòtics discursos dels uniformats amb el pit ple de medalles reforçant amb savis consells les recomanacions dels experts en pandèmies. I sobretot perquè deixaré d’envoltar-me d’un piló de missatges com aquests:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Un titular molt repetit: </span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">«</span><i style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span style="font-size: large;">L’increment de morts pel coronavirus continua a la baixa</span></i><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">» Després de la lectura digueu-me: anem millor, pitjor o millor i pitjor alhora? Clar i transparent... </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Unes imatges super repetides: </span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">de flors, de plantes, de receptes i de plats de tota mena acompanyats amb comentaris del tipus <i>uauuu</i> quina bona pinta... </span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">[És patètic veure com aquells que mediàticament s’anomenen «<i>líders polítics</i>», fins i tot d’aquells que es suposa que preparen la revolució, gairebé cada dia ens delecten amb les seves exòtiques i ben cuidades plantetes i la taula parada amb un plat de festa major i un vi dels cars acompanyant...]</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia51PozvkGpQNorNdqesdXjt2_dzzcKU_pL3tBLGic80cE5GitHxnTOMv2w2Gn_SxXWJsBZcKMaIrnxZExw1gC1YDG7GQ9LMss-1PRj8UO7YWA2mpM9ATbB-TEx5P6Qi4VHBdxMPL4_qk/s1600/flower.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="838" data-original-width="1600" height="166" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia51PozvkGpQNorNdqesdXjt2_dzzcKU_pL3tBLGic80cE5GitHxnTOMv2w2Gn_SxXWJsBZcKMaIrnxZExw1gC1YDG7GQ9LMss-1PRj8UO7YWA2mpM9ATbB-TEx5P6Qi4VHBdxMPL4_qk/s320/flower.png" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Uns jocs i passatemps idiotes, del tipus «<i>Que flor va con tu personalidad</i>» o «<i>escoge la forma de tu pie y te diremos cual es tu personalidad</i>» que sempre em porten a la pregunta: funcionarà també a la Xina amb 1.500 milions de persones més o menys?, cosa que vol dir que, coixes apart, tenen un problema a l’hora de veure de quin peu calça cadascuna dels 3.000 milions de cames...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Frases i ocurrències vàries com: <i>¿qué tipo de corazón tienes?, amb quin tipus de celebritat et confonen?</i>, o recomanacions del tipus «<i>a veces lo mejor es guardar silencio, sonreir y seguir adelante</i>»...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Informacions insòlites, com aquestes recollides de la premsa digital d’aquests dies: </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">«<i>Así serán las misas en la fase 1: cortas, con mascarillas y sin contacto personal, agua bendita ni coro</i>»... </span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">I com sempre molts dubtes sense aclarir: és passarà el platet per deixar l’almoina? Com es podrà rebre l’hòstia consagrada amb mascareta?...dubtes que la veritat no em treuen la son però que cal plantejar-se, no?, </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivpAfUA7B_3_4odRXtGHP5oN4vZMyWFEpnm4eQWanI85TTtA9x5bD7EHODhwhnGrOc0YQroMOYyjU0uq3u8pVjRoh_OOYYNtYciVS04uGl0-XfJjoCXYFtA85SMvsZJ0m5hsfTxSxTYCY/s1600/1584362559-866229-1584362730-noticia-normal.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivpAfUA7B_3_4odRXtGHP5oN4vZMyWFEpnm4eQWanI85TTtA9x5bD7EHODhwhnGrOc0YQroMOYyjU0uq3u8pVjRoh_OOYYNtYciVS04uGl0-XfJjoCXYFtA85SMvsZJ0m5hsfTxSxTYCY/s320/1584362559-866229-1584362730-noticia-normal.jpeg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">«<i>Feijóo gasta prop d’un milió d’euros en distribuir mascaretes amb el logo de la Xunta</i>», o sigui Galiza tota amb mascaretes de marca, amb Denominació d’Origen com el Ribeiro d’Ourense..., </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">«<i>El vicepresidente de EEUU, pillado entregando cajas vacías con material sanitario en un centro para la tercera edad</i>»... sí però la foto ha donat la volta al món i recordeu que una imatge val més que mil paraules... </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">i aquí tampoc podem treure pit: «<i>Ridícul de Pedro Sánchez: la CNN l’atrapa mentint amb les proves PCR</i>», «<i>La patronal de l'oci nocturn demana al govern espanyol poder prendre la temperatura als seus clients</i>», no concreten però si a l’entrada o a la sortida quan el personal va calent calent... </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">«<i>Renta básica estatal y reanudación de la caza, peticiones de Castilla-La Mancha a Pedro Sánchez</i>», la «<i>caza</i>» activitat essencial, sí senyor!, </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">«<i>El cardenal Cañizares se salta el estado de alarma y abre la basílica de la Virgen de los Desamparados ante una aglomeración de gente</i>», sense comentaris, no? </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">I es que quan entra el mono es fa qualsevol malifeta... «<i>Villacís corta una cinta para inaugurar la vuelta de las terrazas</i>»... recordant segurament les que tallava el «<i>Caudillo</i>» per cada embassament inaugurat... </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">I, per a no cansar-te més, l’últim, poètic, que pot tenir vàries lectures: «<i>No tornarem a volar com abans</i>»...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjpauQnwDebj6-VRuDePdSAWvr6ZOEwizj_EBwf3ewgQWnjsRWcO7jGCN6Wl6Uqz6JOSoi2frId-xSjPIkJ3ub9YU-3XWJ0Gk3rBlo1mSIJD70SFT_xtFXr8vhqauzxHqRjwIx3nvC6f0/s1600/WhatsAppImage2020-02-28at22.48.35.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1028" data-original-width="1024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjpauQnwDebj6-VRuDePdSAWvr6ZOEwizj_EBwf3ewgQWnjsRWcO7jGCN6Wl6Uqz6JOSoi2frId-xSjPIkJ3ub9YU-3XWJ0Gk3rBlo1mSIJD70SFT_xtFXr8vhqauzxHqRjwIx3nvC6f0/s320/WhatsAppImage2020-02-28at22.48.35.jpeg" width="318" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Però crec que la medalla d’or se l’emporta la publicitat. Escoltar centenars de vegades que «<i>Estais girando el mundo desde estos pocos metros cuadrados...</i>», uns metros quadrats confortables, ben moblats i amb neveres plenes de menjar i poblats per gent guapa, sana, alegre i amb el somriure permanent, o referències a «<i>els bancs que lluiten</i>» o a l’actitud heroica de la mainada tancada a casa és de premi, o no? És cert que de tant en tant es colen algunes perles d’alguna mosca collonera que es salta el confinament i les bones maneres: «<i>Si no pares de dir mentides, el concepte de veritat simplement desapareix</i>», «<i>Trump es el presidente más criminal que jamás haya habitado el planeta Tierra</i>» o «<i>Estats Units, senzillament, està governat per sociòpates</i>», del filòsof i lingüista <b>Noam Chomsky</b> o «<i>S’ha tornat a demostrar que l’òrgan humà més sensible no és el cor sinó la butxaca</i>», de l'ex-president de l'Uruguai <b>José Mujica</b>. Malgrat tot, costa que algú expliqui les raons de les mentides i silencis sobre les polítiques criminals contra Cuba, Veneçuela, Nicaragua, etcètera... </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOzDpEEIHdYYgaj5OSyr_obUV5eno13zjTQGbrxogJREw03yAJ5Vh6HOAbze0QXOqOGANlh4lqvgXx7NnNu9bRfz-R7bL29zvm2dy1Zzyhwgkux0E7mjlRoW5s_9XQBISgvlHLX6avZdM/s1600/2020050710392174667.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1129" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOzDpEEIHdYYgaj5OSyr_obUV5eno13zjTQGbrxogJREw03yAJ5Vh6HOAbze0QXOqOGANlh4lqvgXx7NnNu9bRfz-R7bL29zvm2dy1Zzyhwgkux0E7mjlRoW5s_9XQBISgvlHLX6avZdM/s320/2020050710392174667.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">No m’estranya que comencin a advertir-nos de les seqüeles de tant confinament suportant tanta ximpleria. I és que rentant-nos les mans és possible que mantinguem a ratlla el bitxo però com podem rentar la tele, l’Internet i demés dispositius de la propaganda capitalista?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Ens anuncien la fase 3 però de veritat de veritat seguim igual... Els titulars més llegits (i subratllats, per mi) d’aquests últims dies: </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">«<i>Sánchez decide respaldar a Marlaska: le encomienda ahora acabar con las cloacas de Interior y acalla las críticas internas. El presidente es consciente de que tiene "<u>una labor complicada</u>" y quiere hacer constar su apoyo. Algunos miembros del Gobierno sí critican los errores cometidos por Interior en la destitución de Perez de los Cobos. Unidas Podemos no cuestiona la permanencia de ministro en el Ejecutivo. En 2019 Marlaska dijo que las cloacas ya no existían</i>», policia patriòtica de la Patria Una Grande y Libre, </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">«<i>34 antiguos altos cargos políticos se sientan todavía en los consejos del Ibex. El rechazo social a las ‘<u>puertas giratorias</u>’ ha hecho que baje su número en los últimos años, pero todavía están presentes en 17 de las 35 grandes sociedades cotizadas</i>», Montilla la pilla, </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">«<i>Telefónica repartirà 2.000 milions entre els seus accionistes el 2020. La companyia que presideix Álvarez-Pallete ha retribuït als seus accionistes amb més de 10.000 milions en els últims cinc anys</i>», tarifa plana para todas, </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZP_Vahxd6rYtmbUd-Vw5W9vsat86YS1sdhB7l3-RdEFdixTgXLJKFcFhxTahC0lS1vIZA2U5KFdCgy-IiGCz0sWV_SDUQk8uVPhZVDmto0R-fL8SeMV9T2DC6Zvt2LK7CSTySlD5cl4Q/s1600/ESMAjsuWkAcVe6i.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="323" data-original-width="886" height="116" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZP_Vahxd6rYtmbUd-Vw5W9vsat86YS1sdhB7l3-RdEFdixTgXLJKFcFhxTahC0lS1vIZA2U5KFdCgy-IiGCz0sWV_SDUQk8uVPhZVDmto0R-fL8SeMV9T2DC6Zvt2LK7CSTySlD5cl4Q/s320/ESMAjsuWkAcVe6i.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">«<i>El director de la radio y televisión pública de Galicia se gastó casi 70.000 euros en la reforma de su despacho. La partida de dinero público fue autorizada por el directivo de la cadena pública e incluía la remodelación de un aseo de apenas tres metros cuadrados por 7.500 euros</i>», el paper de wàter va car aquests dies, </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">«<i>El Gobierno andaluz pide frenar el paso del Estrecho a 3 millones de marroquíes por la pandemia mientras espera recibir 5 millones de turistas</i>», els turistes ja se sap venen vacunats de tot, </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">«<i>Presentados ante la ONU 39 casos de supuestos abusos policiales racistas ocurridos en España durante el estado de alarma. El Equipo de Implementación del Decenio Internacional para los Afrodescendientes en España y RIS documentan en un informe 70 incidentes racistas y prácticas institucionales discriminatorias durante la crisis de la COVID-19</i>», es que els negres es veuen més, </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">«<i>Una web vinculada a Vox pregunta si "el rey debería disolver las Cortes, convocar al Ejército y tomar el mando". La página 'España es Voz', dirigida por un candidato de Vox y un colaborador de la campaña electoral del partido, viraliza a través de grupos de Facebook una encuesta que pregunta si el rey debería derrocar al Gobierno</i>» o «<i>Guardia Civil "Lo que le vendría bien al Gobierno es un 23-F pequeñito": Jiménez Losantos acusa a Sánchez e Iglesias de "soñar" con un golpe de Estado</i>», apaga y vámonos...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Postdata:- «<i>El Gobierno permite finalmente a bares de ocio nocturno y discotecas abrir en fase 3 con un tercio de aforo y sin baile. La nueva Orden publicada este sábado en el BOE permite a los locales de juego y apuestas así como a las plazas de toros abrir en cualquier fase siempre que no superen la mitad del aforo autorizado</i></span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">»</span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">. Y ahí lo dejo, Gonzalo Boye dixit. Buenas noches y buena suerte...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Pere Nicolau</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">La Guerrilla Comunicacional</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIYj5RTQ6X-tz5phQ1FOSbwKF4Ty-ZeHTEWu956bP9rZMM8tdvTZU6BqUEgKBehWXC95O0hKnFN4lPQAtiCZQMpIZ18rK18yvXLsEfYa3NV-_WZNWC13xoOmeAFhbxYUhOzcmG_9r7l4c/s1600/sen-ales-trafico-humor-covid-coronavirus-antes-despues-medidas-seguridad-sanitarias-9-1587549891.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="270" data-original-width="480" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIYj5RTQ6X-tz5phQ1FOSbwKF4Ty-ZeHTEWu956bP9rZMM8tdvTZU6BqUEgKBehWXC95O0hKnFN4lPQAtiCZQMpIZ18rK18yvXLsEfYa3NV-_WZNWC13xoOmeAFhbxYUhOzcmG_9r7l4c/s320/sen-ales-trafico-humor-covid-coronavirus-antes-despues-medidas-seguridad-sanitarias-9-1587549891.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
La Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030597529863525882.post-33698674554905858162020-06-01T10:19:00.000+01:002020-06-01T10:19:46.187+01:00PARA ESTE VIAJE NO NECESITÁBAMOS ALFORJAS<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Estimado Covid19,</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Te escribo desde la confianza mutua que hemos adquirido durante estos últimos meses, en los que acabamos representando un esperpéntico y desalmado juego en el que tú intentas atraparnos y nosotros tratamos de darte esquinazo. Está siendo un juego desigual de fuerzas; tú has demostrado ser mucho más numeroso, más rápido y más hábil jugando con el factor sorpresa. Nosotros vamos a remolque de tus andadas, escondiéndonos y poniéndote obstáculos, pero viendo cómo te has ensañado con los que han quedado fuera del escondite, que no son los más despistados, ni los más lentos, ni los más torpes, sino los más vulnerables.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEXSUIvNbN_dTzKcnPBdH7fP1wUGt138-6KDmVyKOWo6HkV9Os65-lkXgEBfxR5MhkH31DY8RCwsFWaPQWBTHcyF3DjUIhHKzxzdatBN1zBSKD8KG0F5nus6SQu_SzOytzuzCLuBkxkKg/s1600/15847335986608.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="497" data-original-width="746" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEXSUIvNbN_dTzKcnPBdH7fP1wUGt138-6KDmVyKOWo6HkV9Os65-lkXgEBfxR5MhkH31DY8RCwsFWaPQWBTHcyF3DjUIhHKzxzdatBN1zBSKD8KG0F5nus6SQu_SzOytzuzCLuBkxkKg/s400/15847335986608.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aly Song. Reuters</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Este perverso juego, del que claramente estamos saliendo perdedores, nos está dejando un paisaje extraño, y lo que es peor, un horizonte incierto. Nos has sacado los colores poniendo al descubierto asuntos que ya casi se daban como normales, pero que ahora vemos que quizás no lo son. Y quizás sea la parte del juego de la que podremos sacar provecho, remendar errores. Te puedo contar algunos y verás que en el fondo nos serás de ayuda.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihJA0nVOwWPcLakROVO9FlxfeZ9FV4qBoAXRK5bozixyY1q6OA85R-HB2T5YqWaQ_Doiz0pu3YeJEYnSE8EIdzljwdbBO3D6z2t4BxZM6VWwExGd5szsFQU82zukh_jBtcFq_RLMi1ARI/s1600/fotonoticia_20200331145144_1024.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="658" data-original-width="897" height="292" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihJA0nVOwWPcLakROVO9FlxfeZ9FV4qBoAXRK5bozixyY1q6OA85R-HB2T5YqWaQ_Doiz0pu3YeJEYnSE8EIdzljwdbBO3D6z2t4BxZM6VWwExGd5szsFQU82zukh_jBtcFq_RLMi1ARI/s400/fotonoticia_20200331145144_1024.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Dibujo del artista iraní Alireza Pakdel</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Nada más llegar tú, nos quedamos sin mascarillas quirúrgicas ni equipos de protección. Nos obligaste a usar tantas de golpe que no pudimos responderte. Hace tiempo que aquí decidimos que los tejidos (desde las camisetas y calzoncillos hasta las vestimentas médicas, pasando por todo el abanico textil), nos lo fabricarían otros países. No porque fuésemos incapaces o nos diera pereza, sino porque salía más barato. Poco o nada nos importan los porqués y las consecuencias de ese abaratamiento, o si las trabajadoras que lo producen tienen unas condiciones laborales y de vida dignas, o si transportarlo hasta aquí contribuye a una contaminación desorbitada. Es más barato y punto. Ahora nos encontramos que en un país como el nuestro, que es capaz de producir armas para que medio mundo mate al otro medio, no lo es para producir estas mascarillas y equipos. Tuvimos que sacar el baúl de los retales de la abuela y hacerlas como manualidades en casa para descargar un poco la demanda, y de paso demostrar que los tejidos sociales y solidarios funcionan mucho más rápida y eficazmente que los institucionales. Igual nos tenemos que repensar que eso de atender a criterios exclusivamente economicistas de los grandes capitales, no es el camino para estimular la economía propia. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4hWRKckJzCMtsRBCnzr4cFzF6MR2dA7mCN7ERzpmS2oHTawGamXnyL64B9I7t2TO-8FIPoHRsik1rDZ3rusO5suKgWOG9gsDa_fuaFpD7WJhg3F_50YgEAausSQXXkJ6Pj6op6ibTfto/s1600/large_F7eeqotQa1t8N6Nf.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="665" data-original-width="1182" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4hWRKckJzCMtsRBCnzr4cFzF6MR2dA7mCN7ERzpmS2oHTawGamXnyL64B9I7t2TO-8FIPoHRsik1rDZ3rusO5suKgWOG9gsDa_fuaFpD7WJhg3F_50YgEAausSQXXkJ6Pj6op6ibTfto/s400/large_F7eeqotQa1t8N6Nf.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Abuela transforma sujetadores en mascarillas. Ruptly</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Nos has abocado a la evidencia también de ver y saber qué papel juega la tierra, campesinos y pecuarios en nuestras vidas. Te recuerdo que por tu culpa, decidieron encerrarnos en casa durante dos meses. Tras los primeros momentos de pánico por si se acababa el mundo, lo que se acabó fue el papel de váter, conservas, levaduras y harinas varias; no acabando de saber muy bien la relación exacta entre todos ellos. No sé si todos los panaderos amateur provocaban con sus masas-madres demasiadas visitas al wc, o de tanto garbanzo y atún enlatado hubo crudos restreñimientos, el caso es que fueron productos difíciles de encontrar durante un tiempo. Pero lo que no faltó nunca fueron los productos de la tierra, que a pesar tuyo, no descansa. Los vecinos agricultores siguieron plantando y recogiendo, los vecinos ganados seguían pariendo y dando leche, nuestros pescadores seguían proporcionándonos pescado,… Vimos cómo todo lo próximo estaba activo para alimentarnos en nuestros refugios. Nuestras neveras se podían llenar de máxima calidad sin echar de menos todo lo que hasta ahora nos llegaba del otro lado del mundo y que pensábamos imprescindible. Igual también debemos repensarnos nuestro consumo, nuestros canales de comercio alimentario e impulsar ya de una vez lo más próximo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Por tu culpa, lo de quedarnos en casa paró el mundo, y con él un montón de economías precarias desembocaron directamente en la miseria. De golpe salió a la luz la cantidad de personas pobres sin trabajo; con trabajo pero pobres igualmente; niños dependientes de la comida principal en la escuela; alquileres abusivos que no se pueden pagar;…Nuevamente las redes de soporte social responden como pueden a esta angustia colectiva, respondiendo a la demanda de comida y alojamiento, triplicada en pocos días, de gentes que hasta entonces llevaban una vida “normal”. Igual aquí nos llega otro repensar sobre si esta “normalidad” es de recibo. Se vuelven a oír vocecitas sobre la renta básica universal, esa cosa que siempre acaban aparcando bajo los mil y un pretextos, y que ahora tú nos lo pones en bandeja para tomarlo en serio.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Nos dejaste encerrados a los niños dos meses, acordando que harían los deberes on-line, con los maestros como locos inventando cómo llegar por una pantallita a sus alumnos. Parecía hasta divertido, hasta que se puso de manifiesto la brecha digital que tenemos (que no es otra que la brecha que labra la pobreza), y resultó que no todos los niños podían tener a su maestro en la pantalla porque no tenían pantalla por la que pudiera salir. Otro fiasco social sobre el que repensar. Y ahora que se intenta volver al cole, resulta que tienen que estar a 2 metros unos de otros. ¿Por qué no envías alguna señal, en forma científica si es posible, que sugiera que eso es una barbaridad? Que la única posibilidad de evitar que se toquen, jueguen, se intercambien los mocos y se abracen es metiéndolos a cada uno en una jaula, y francamente, no lo veo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF3kH6xbznh48iDMfj8SbkMvGuQ2xq7QNNK0P0duv7CA_S1mC5Qf1MMwm2x9XM2yT-4hxmGew0wOeF1zeBzjvX9he0MW34lLZZm0XS8x9ivxdR7IspB_nrrXcts-89Si3RBRA4pTQCmkg/s1600/unnamed+%25282%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1031" data-original-width="1374" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF3kH6xbznh48iDMfj8SbkMvGuQ2xq7QNNK0P0duv7CA_S1mC5Qf1MMwm2x9XM2yT-4hxmGew0wOeF1zeBzjvX9he0MW34lLZZm0XS8x9ivxdR7IspB_nrrXcts-89Si3RBRA4pTQCmkg/s400/unnamed+%25282%2529.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Así vuelven las niñas y niños a las aulas en China. La Voz.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Tu pérfida forma de vida, que necesita de otro al que invadir para sobrevivir tú, te llevó al blanco fácil de los ancianos. Te ensañaste con ellos, y detrás de ti descubrimos el mundo de sus residencias, en donde miles de ellos viven sus últimos tiempos. No todo lo que hallamos nos gustó. Al lado de las muy dignas encontramos también indecentes empresas privadas lucrándose con el cuidado de estas personas. Y tener ganancias en estos temas, suele tener siempre la misma parte damnificada, los usuarios. Igual deberemos repensarnos también cómo dejar de ser un negocio el confort y la dignidad de nuestros abuelos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Tú no te das cuenta, pero con tus ansias de expansión has sacado los trapos sucios de este sistema, que intentábamos obviar con o sin querer, y tú de golpe, diminuto e invisible enemigo, lo pones patas arriba. Nos has puesto muchos deberes que hacer sobre asignaturas que ya arrastramos suspendidas desde hace mucho tiempo. Somos pésimos alumnos, repetidores y renuentes. Si ahora no aprovechamos este examen de repesca que nos propones, si no somos capaces de cambiar el sistema de producción y comercio próximo; de modificar el atroz mercado de la vivienda; de procurar un ingreso a cada persona que la aleje de la miseria y la exclusión del sistema y la pobreza infantil… Si todos estos temas que nos has dejado sobre la mesa los volvemos a guardar tal cual en nuestra cartera de “normalidad”; como dirían los ancianos de mi pueblo: para este viaje, no necesitábamos alforjas.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Me despido de ti, espero que hasta nunca, renegando por todo el mal que has hecho, pero reconociéndote el desafío que nos brindas.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Pilar Parra</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">La Guerrilla Comunicacional</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
La Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030597529863525882.post-45949114875277844592020-05-29T11:56:00.000+01:002020-05-29T11:56:52.170+01:00CUBASALVA<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">El título de este artículo es mucho más que una etiqueta de campaña virtual en las redes, o hashtag, como le llaman los más jóvenes. Es una verdad incontestable que Cuba SALVA VIDAS dentro y fuera de la isla. Por eso, nada más justificado que la <a href="https://secure.avaaz.org/es/community_petitions/ciudadanos_cubanos_nominacion_al_premio_nobel_de_la_paz/?wHTiGqb&utm_source=sharetools&utm_medium=twitter&utm_campaign=petition-1018496-nominacion_al_premio_nobel_de_la_paz&utm_term=HTiGqb%2Bes" target="_blank">campaña de recogida de firmas solicitando el Premio Nobel de la Paz para las brigadas médicas cubanas</a>. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Hace muchos años, oí decir a Ricardo Alarcón, por entonces, Presidente del Parlamento Cubano, que “Cuba no sólo defiende los Derechos Humanos, sino que los exporta”, refiriéndose a las brigadas médicas que ya se encontraban salvando vidas en los países más pobres del planeta y a la ayuda solidaria en educación y asistencia en catástrofes naturales. Además, no hay que olvidar que en Cuba, desde el principio de la Revolución, han estudiado de forma gratuita, miles de jóvenes de países pobres. Desde 1999, en la Escuela Latinoamericana de Medicina, se han formado más de veinte mil médicos de 74 países de África, América Latina e, incluso, EE.UU. Una vez terminada la carrera, costeada íntegramente por la Revolución Cubana, llevan sus conocimientos y su atención a sus países de origen SALVANDO VIDAS, el principal Derecho Humano. Precisamente, lo único que se les exige a estos jóvenes es que una vez concluidos sus estudios, regresen a sus localidades y barriadas humildes para ejercer allí la medicina y devolver lo que han aprendido. Todos ellos, jamás habrían podido costearse la universidad en sus países.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh32n2vHo0RjuDisskHX3x1gfWB1-Ybi3_H4Up64VNjID2sa2dmHMNdodJY_28V7HULI2JHhsGPR_4z0IWSAyCxP0i6O6ZKr8By5h9jMjLLyAfuJIFrVDDYUIx2rR2LzaeU7xACGsm8EfI/s1600/DR-0vg3VAAILrz6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="373" data-original-width="700" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh32n2vHo0RjuDisskHX3x1gfWB1-Ybi3_H4Up64VNjID2sa2dmHMNdodJY_28V7HULI2JHhsGPR_4z0IWSAyCxP0i6O6ZKr8By5h9jMjLLyAfuJIFrVDDYUIx2rR2LzaeU7xACGsm8EfI/s400/DR-0vg3VAAILrz6.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Estudiantes de diferentes países estudian gratis en Cuba. Foto MINREX</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Ahora, en plena pandemia, cuando el Coronavirus ha cogido al mundo desarrollado fuera de juego, Cuba ha vuelto a dar un ejemplo de solidaridad y de Derechos Humanos. Y, como ya dije en un artículo anterior, no ha sido sólo en los países pobres, sino en la rica Europa: Italia y Andorra. En Italia, se acaba de despedir con honores a la brigada cubana que durante más de dos meses ha luchado contra el Coronavirus en Lombardía. En total, medio centenar de países cuentan con la asistencia del personal sanitario cubano. En muchos de esos países ya estaban antes de la pandemia. Nada menos que treinta mil médicos y enfermeras/os diseminados por los cinco continentes. El ejercito de batas blancas que, dentro y fuera de Cuba, hace que la sanidad cubana sea única en el mundo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Todo esto yo ya lo sabía, igual que lo saben los compañeros que simpatizan y siguen de cerca todo lo concerniente a los logros de la Revolución Cubana. Pero vivirlo en Cuba, en plena pandemia, ha sido una experiencia inolvidable que, a pesar de la necesidad imperiosa que tengo de transmitir, no sé si seré capaz de hacerlo en toda su magnitud. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Llegué a Cuba el 15 de marzo, cuando el país sólo tenía unos cuantos casos importados con orígen en un grupo de turistas italianos. Pero Cuba ya se había preparado para lo que se le venía encima, como he podido comprobar durante los dos meses de estancia allí. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkKyKGm6rQq-eQNG-rOVJmkIxMXUtiwv596mGumC_ZyA2_6hBH1ffNI1h6nV4kLKVC8AfQlnJc0wJeI22eZjjaCD3b3E7CkYm8lVZ8Zq9fgV3U2rN6J7oNLGLq5MJtMT1_Py4mpsSfBZ0/s1600/unnamed+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="321" data-original-width="512" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkKyKGm6rQq-eQNG-rOVJmkIxMXUtiwv596mGumC_ZyA2_6hBH1ffNI1h6nV4kLKVC8AfQlnJc0wJeI22eZjjaCD3b3E7CkYm8lVZ8Zq9fgV3U2rN6J7oNLGLq5MJtMT1_Py4mpsSfBZ0/s400/unnamed+%25281%2529.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0cm;">
Interferón alfa2.
(Foto de www.radioenciclopedia.cu/Juventud Rebelde)</div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Cuba es una potencia mundial en medicina y en investigación científica. Hace treinta años se puso en marcha la industria biotecnológica impulsada por Fidel Castro. Cuba fue el segundo país del mundo, después de Finlandia, en producir el interferon leucocitario. Más tarde llegaría el interferón recombinante, el ALFA2 B, que se ha utilizado para el tratamiento de la enfermedad. En China, Cuba tiene una planta farmacológica donde se produce este medicamento, en colaboración con las autoridades de aquel país. Por eso fue el primer lugar donde se aplicó este Interferón para combatir la enfermedad y, más tarde, 70 países lo solicitaron a las autoridades cubanas. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">En total, en Cuba se han aplicado 22 medicamentos para el tratamiento de la COVID 19, veinte de ellos de producción propia. En abril empezaron a realizarse ensayos clínicos para una vacuna que, aunque no es específica para el CORONAVIRUS, estimula el sistema inmunoinnato que es el encargado de reconocer y defender al organismo contra este tipo de patógenos. Se trata de la vacuna antimeningocócica. A principios de mayo, ya se estaba administrando. Yo fui una de las que la recibió de forma totalmente gratuita. El día que nos administraron la vacuna se habilitó como consultorio un restaurante que, como todos, estaba cerrado por la pandemia. Todo funcionó como un reloj suizo. Nos tomaron la temperatura, la tensión arterial, nos hicieron una ficha médica y tras inyectarnos la vacuna, nos tuvieron una hora en observación por si aparecía alguna reacción adversa. Anteriormente, a todos los grupos de riesgo como somos los mayores de sesenta años, se nos administró un tratamiento homeopático, el PREVENGO-VIR, que también estimula el sistema defensivo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijhxyz8cFOe3sSFMJl1uSMvXrM83t7IeeD_UZCnf7tAlYFplNRlcqlNIZErZ7VLS2fqMqLC58gAO-p5g0L8OABE1rxA9lCJOqrf57bCvIygFJt_PLj61jxGewai13tuk4n3hOHT6pjjS8/s1600/Posteo-verificado-1280x549.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="549" data-original-width="1280" height="171" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijhxyz8cFOe3sSFMJl1uSMvXrM83t7IeeD_UZCnf7tAlYFplNRlcqlNIZErZ7VLS2fqMqLC58gAO-p5g0L8OABE1rxA9lCJOqrf57bCvIygFJt_PLj61jxGewai13tuk4n3hOHT6pjjS8/s400/Posteo-verificado-1280x549.png" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0cm;">
Prevengo-Vir. Foto de la web Chequeado. Argentina</div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">No olvidaré el día en que, casi a las nueve de la noche, la doctora de familia y la enfermera fueron, casa por casa, para entregarnos las gotas y explicarnos cómo teníamos que tomarlas. Es precisamente el sistema de atención primaria el que hace fuerte a la sanidad cubana, como ha alabado y reconocido la Organización Panamericana de Salud. Cuba, con algo más de once millones de habitantes, cuenta con más de cien mil médicos y una media de nueve médicos por cada cien mil habitantes. </span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">Cada circunscripción</span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"> tiene un consultorio médico que lleva un control exacto de cada uno de de sus moradores, porque el médico de familia no espera a que el paciente vaya al consultorio, sino que lo visita en su casa y conoce sus patologías haciendo un seguimiento de sus constantes vitales, con especial atención a los mayores y personas vulnerables. La Humanidad, abnegación y entrega del personal sanitario sólo puede explicarse en un sistema en el que prima, por encima de todo, LA VIDA.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Otro medicamento cubano, la Biomodulina T, se está aplicando con éxito para tratar a pacientes que se encuentran en estado crítico a consecuencia de esta enfermedad. Pero es un fármaco que lleva aplicándose desde hace más de veinte años para tratar infecciones respiratorias en ancianos. También se está utilizando el plasma de pacientes recuperados para aumentar los anticuerpos en enfermos. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoSy2vLVmKF7aPVLjUdd1yot0oG-NVAe5zhjSiQ0YB_f-68NJFmtj0dnxM7rjhwvlZhUtuSD1ohbRfzhfYZ_3KrNFbM4hoNagefKJWlE9Y5u0C4SpdN2TCAHH2GunuRwQzmFc2ZihzY18/s1600/biomodulinat-medicamento-cuba.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="624" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoSy2vLVmKF7aPVLjUdd1yot0oG-NVAe5zhjSiQ0YB_f-68NJFmtj0dnxM7rjhwvlZhUtuSD1ohbRfzhfYZ_3KrNFbM4hoNagefKJWlE9Y5u0C4SpdN2TCAHH2GunuRwQzmFc2ZihzY18/s400/biomodulinat-medicamento-cuba.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0cm;">
La Biomodulina T registrado en Cuba desde 1994. (Foto: Cubasí)</div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Se han obtenido muy buenos resultados con el anticuerpo monoclonal humanizado ITOLIZUMAB, que frena la llamada “tormenta de citoquinas” o reacción descontrolada del sistema inmune que tiene consecuencias muy graves. Este medicamento se produce en Cuba desde 2014 y se emplea para tratar enfermedades como la psoriasis y la artritis reumatoide. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">También con el fármaco creado en el Centro de Ingenieria Genética y Biotecnología, CIGB-258, que antes de la pandemia se encontraba en fase de investigación para el tratamiento de la artritis reumatoide, se ha demostrado eficaz para combatir la inflamación que produce el CORONAVIRUS.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Por último, el Instituto de Hematología e Inmunología, ha realizado ensayos clinicos para tratar con celulas madre las secuelas pulmonares de los pacientes que han sufrido la enfermedad. El procedimiento consiste en la administración, por vía endovenosa, de un concentrado de células madre que incluye células hematopoyéticas y otras con propiedades inmunorreguladoras que disminuyen o detienen el proceso inflamatorio provocado por el Coronavirus y recuperan el tejido dañado.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Pero además, lo que diferencia a la medicina cubana de otros sistemas sanitarios es la prevención. Por eso en Cuba no se espera a que los enfermos acudan al sistema de salud, sino que es éste quien busca a los enfermos, antes incluso de que tengan síntomas. Fundamental en esta enfermedad donde un alto porcentaje de infectados permanece asintomático mientras puede seguir propagando el virus. Es lo que aquí se denomina PESQUISAJE ACTIVO. Un ejercito de personal sanitario y estudiantes universitarios va diariamente, casa por casa, buscando personas vulnerables, posibles casos sospechosos por haber mantenido algún contacto con viajeros o con síntomas de la enfermedad. Los casos considerados sospechosos son ingresados en centros habilitados para el aislamiento: hoteles, zonas recreativas, residencias de estudiantes y otras instalaciones que, sin ser hospitales, se habilitaron para mantener en vigilancia epidemiológica a estas personas, con todas las atenciones y garantías sanitarias y donde se les realizan las pruebas pertinentes y el tratamiento preventivo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrWFCq5X1CwycDUyzDISvA-LW5IIyQdgCraWxnfpdPEjGtaSmZPRCN_X3NzpWUH7v7pHbJ147d6hZWD44zeAF5UDicwmks3VF88m9FOuFbE5NXJMNnA0yzXIKWAQxupQvCoPiAahYYPiU/s1600/imagen+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="380" data-original-width="600" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrWFCq5X1CwycDUyzDISvA-LW5IIyQdgCraWxnfpdPEjGtaSmZPRCN_X3NzpWUH7v7pHbJ147d6hZWD44zeAF5UDicwmks3VF88m9FOuFbE5NXJMNnA0yzXIKWAQxupQvCoPiAahYYPiU/s400/imagen+%25281%2529.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pesquisa activa en Cuba. Foto Agencia EFE</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Al principio de la pandemia, Cuba contaba con dos tipos de test para detectar el virus: uno rápido, que en tan sólo media hora detecta la presencia del patógeno. Y otro más lento pero mucho más fiable: el PCR en tiempo real. A principios de abril empezó a elaborar otro test de producción propia, un diagnosticador de tecnología SUMA, que en tan sólo un mes ha empezado a aplicarse de forma masiva. La Tecnología SUMA (Sistema Ultra Micro Analítico) es una técnica avanzada en el diagnóstico de enfermedades, desarrollada en el Centro de Inmunoensayo de La Habana. Ha sido pionera en la fabricación de reactivos, equipos y desarrollo de programas para el diagnóstico de enfermedades metabólicas congénitas a nivel mundial y ahora se emplea para el diagnostico del la COVID 19. SUMA se caracteriza por los pequeños volúmenes de muestras a procesar, ya sea sangre, plasma y otros fluidos corporales, y el ahorro en reactivos. Desde que comenzó la enfermedad, se han realizado 95.511 muestras para diagnosticar el virus.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">A las personas sospechosas, antes incluso de confirmarse la enfermedad, se les trata con los medicamentos antivirales de los que ya hemos hablado y que potencian el sistema autoinmune. De esta forma, la medicina cubana le gana tiempo al virus y se adelanta una media de tres días a las terapias para combatir la enfermedad. Y de todos y cada uno de los casos confirmados, se ha hecho un seguimiento exhaustivo de los contactos, buscando el orígen del foco. Del 98 por ciento de los casos, se ha conseguido encontrar la fuente de infección.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Por supuesto que toda esta atención es absolutamente gratuita y en Cuba no hay que escoger entre quien vive y quien muere porque todos los enfermos sin excepción, viejos o jóvenes, con patologías graves o sin ellas, han sido tratados hasta la extenuación y se ha luchado sin tregua, sin escatimar recursos, para salvarles la vida. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">A fecha del día 25 de mayo, dos meses y medio después de los primeros casos en el país, se han diagnosticado 1.947 enfermos de los que 978 eran asintomáticos en el momento del diagnostico, lo que supone el 50’2 por ciento. Se han curado 1.704, es decir, casi el 80 por ciento de los pacientes. Ha habido que lamentar 82 fallecidos, todos ellos con graves patológicas previas y factores severos de riesgo como hipertensión arterial, diabetes melitus, insuficiencia renal, patologías cardiacas, obesidad, edad avanzada o cáncer. La letalidad es del 4’2 por ciento, muy por debajo de la media en la zona de las Américas, donde está en el 5’89 por ciento, mientras que a nivel mundial, la letalidad alcanza el 6’48 por ciento. En estos momentos, quedan 444 ingresados en los hospitales de los que 285 son sospechosos y 159 confirmados.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBcV0eOe-9RukZMys4VXQ2NqEszmbrKCTYmvtp1WGjwTotO9t0zKklrJi25f6fQIyeFa2Y0Pccny_bSAGsUBF0AeKUQ4z6U17GpZlC4Ty2egSC42qqM2bHsauqUU3bXsjLgG8_6Js4UIY/s1600/Descubra-los-datos-estad%25C3%25ADsticos-m%25C3%25A1s-interesantes-del-coronavirus-en-Cuba.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="958" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBcV0eOe-9RukZMys4VXQ2NqEszmbrKCTYmvtp1WGjwTotO9t0zKklrJi25f6fQIyeFa2Y0Pccny_bSAGsUBF0AeKUQ4z6U17GpZlC4Ty2egSC42qqM2bHsauqUU3bXsjLgG8_6Js4UIY/s400/Descubra-los-datos-estad%25C3%25ADsticos-m%25C3%25A1s-interesantes-del-coronavirus-en-Cuba.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Y todo este esfuerzo lo hace un pequeño país, de recursos limitados, bloqueado desde hace seis décadas por EE.UU, el país más poderoso del planeta. Un bloqueo que se ha recrudecido de forma brutal desde que Donald Trump llegó a la Casa Blanca. ¿Se imagian el nivel de desarrollo que Cuba podría haber alcanzado sin el criminal bloqueo de Estados Unidos? </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">La situación economica derivada del endurecimiento del bloqueo se ha visto agravada por la pandemia, ya que Cuba se ha quedado sin su principal fuente de ingresos: el turismo. Todo ello ha provocado un escenario mucho más complicado para los cubanos ante la escasez de productos y las enormes colas interminables que se producen en las tiendas para intentar conseguir algo. Podemos hacernos una idea si comparamos: aquí, en España, en nuestro primer mundo, tenemos la posibilidad de ir una vez al mes al super y comprar todo lo que necesitamos. O comprar por internet. Siempre y cuando tengamos trabajo y un mínimo de ingresos económicos, claro, porque de todos son conocidas las colas del hambre en España. En Cuba, practicamente hay que salir a diario para ver qué encontramos en la tienda después de hacer una larga cola. Las compras por internet fueron una opción que se intentó, pero que ha generado muchas quejas de la población porque el sistema colapsó. Conseguir un litro de aceite, papel sanitario, detergente, champú, café, leche en polvo, embutidos o pollo, puede ser un periplo por varias tiendas y de varias horas.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghxVi-6qswGeixQZIPvY1WPMCI8_Rxf9nwVsCYiz1tuNc5y96OP6V1lZStOiv-nc_LvKxAuXxQtGgkgw1QO3MhuObGc6lf49UXyVUWErd7E9mD9ov2Ya0VqqbsKtaRvf2omSox6k8x6xc/s1600/1582142883-campesinos-dicen-debe-hacer-acabar-falta-alimentos-cuba.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="630" data-original-width="1200" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghxVi-6qswGeixQZIPvY1WPMCI8_Rxf9nwVsCYiz1tuNc5y96OP6V1lZStOiv-nc_LvKxAuXxQtGgkgw1QO3MhuObGc6lf49UXyVUWErd7E9mD9ov2Ya0VqqbsKtaRvf2omSox6k8x6xc/s400/1582142883-campesinos-dicen-debe-hacer-acabar-falta-alimentos-cuba.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Campesinos cubanos. Foto de Cibercuba.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Para paliar, en parte, esta situación, los campesinos han aumentado la producción agropecuaria y las cooperativas agrarias han donado toneladas de alimentos a hospitales, centros de aislamiento, hogares de ancianos... De igual forma, para estirar como un chicle la producción de carne, absolutamente insuficiente para abastecer a toda la población, se elaboran embutidos, croquetas y otros productos proteicos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">El Estado ha incrementado la cuota de productos que se garantizan por la cartilla de abastecimiento a precios subvencionados. Se ha ofrecido un suplemento de pollo, huevos, aceite, aseo, fruta y verduras. También se ha intensificado el control y persecución de las ilegalidades en torno a los acaparadores que, en connivencia a veces con algunos administradores de tiendas, desvían productos para su reventa ilícita. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Pero, aunque esos casos de ilegalidades, robos y actividades ilícitas existen, se combaten y se están dando a conocer en la TV cubana, lo que prevalece en esta sociedad es la solidaridad. La Federación de Mujeres Cubanas, estudiantes, organizaciones sindicales, comités de Defensa de la Revolución, se han organizado para atender a los ancianos en sus casas y llevarles los productos de primera necesidad. También se ha hecho en los barrios o municipios donde, a consecuencia de casos de transmisión local de la pandemia, se decretó el aislamiento. La confección de nasobucos o mascarillas, se generalizó desde los primeros días por talleres de costura y artesanos, así como por cualquier particular que tuviera una máquina de coser y que, de forma altruista, los repartían a vecinos, médicos, personal sanitario, centros de aislamiento. Los conductores de guaguas y de taxis, se ofrecieron para el transporte de pacientes y del personal sanitario. Los restaurantes e instalaciones hoteleras, elaboran comida, a precios muy módicos, para llevar a casa y para donar a personas vulnerables y centros hospitalarios o de aislamiento. Los trabajadores autonomos con talleres de diversa indóle, se han puesto a fabricar viseras protectoras para el personal sanitario, respiradores para las Unidades de Cuidados Intensivos y otros productos necesarios para combatir la pandemia. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">El resultado de todo esto es que Cuba está controlando la enfermedad mucho antes que otros países, a pesar del bloqueo y de las dificultades económicas que la pandemia ha generado en todo el mundo. CUBASALVA. </span></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">Ketty Castillo</span><br />
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">La Guerrilla Comunicacional</span><br />
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span>La Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030597529863525882.post-69876601082297875762020-05-25T09:09:00.000+01:002020-05-25T09:09:36.916+01:00GOVERN DE DONES<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Només un 5% dels estats del mon estan governats per dones. Entre tots ells destaquen Nova Zelanda, Alemanya, Taiwan, Islàndia, Finlàndia, Noruega i Dinamarca perquè, segons els experts, han tingut algunes de les millors gestions davant la crisis del coronavirus.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Destaquen que les caps de govern son molt ràpides en les seves decisions, molt executives; que tenen una manera diferent de comunicar -transparents, clares i empàtiques- i que son altament creatives cercant alternatives i solucions. Apunten que els seus governs son més participatius i democràtics.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHVtJgiyBL8ficiVf4-KFCT9iW_kMlDEP94j-GSupnBpKlSk4ijxshnLh4D1hsLsl66Uwn2_g6kLqGz6u_rdZZbfzRbWD1nvmjvEKzfgkQ5xAM9arWbPbR-DhAUXKiqTVnIJrJfZavR70/s1600/5e988c1d806a9.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="956" data-original-width="1320" height="231" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHVtJgiyBL8ficiVf4-KFCT9iW_kMlDEP94j-GSupnBpKlSk4ijxshnLh4D1hsLsl66Uwn2_g6kLqGz6u_rdZZbfzRbWD1nvmjvEKzfgkQ5xAM9arWbPbR-DhAUXKiqTVnIJrJfZavR70/s320/5e988c1d806a9.jpeg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotos de les presidentes i primeres ministres</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">No soc analista política, però, d’entrada, s’agraeix que per fi es reconegui la vàlua de les dones. Dit això, em sorgeixen dubtes... doncs, no tots aquests països segueixen el mateix tipus de polítiques socials i econòmiques. De fet, un país com Alemanya, per exemple, està governat pel bastió neoliberal europeu al que no li va tremolar el pols quan va imposar retallades econòmiques als països europeus que més van patir la crisi del 2008 i que hores d’ara arrossegàvem fins l’arribada de la crisi de la COVID19.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Una frase com «les dones estan més dotades per gestionar situacions de crisis» em genera múltiples contradiccions. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Per una banda «oblida» que no totes les dones governen amb una mateixa ideologia política-econòmica-social i crec que aquest matís marca el fet de com es gestionen, per exemple, la immigració, l’atur, l’atenció a la diversitat, l’ensenyament i la sanitat. Tots ells elements que determinen el nivell de benestar de la societat. Sincerament, crec que el tipus de polítiques que s’apliquen son les que permeten analitzar l’equilibri i la cohesió social, i no pas si és o no una dona la persona encarregada del poder executiu del govern d'un estat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHOsgF6o0UgrRQQorIumXcHoJnT8ccbVIly3FsVLW-ZzOYOJ5CYJx2wwiaRYdDX3XgBnLTSkNLQFHF22RzLA-cS0wwfts_n1oa4TVn3m8TgN-ne3KV6Z-rW0qChS75sqh2sNY3gqFPi98/s1600/estereotipos-de-ge%25CC%2581nero-y-creatividad.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="904" data-original-width="1600" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHOsgF6o0UgrRQQorIumXcHoJnT8ccbVIly3FsVLW-ZzOYOJ5CYJx2wwiaRYdDX3XgBnLTSkNLQFHF22RzLA-cS0wwfts_n1oa4TVn3m8TgN-ne3KV6Z-rW0qChS75sqh2sNY3gqFPi98/s320/estereotipos-de-ge%25CC%2581nero-y-creatividad.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els estereotips de gènere i les seves conseqüències</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Per una altra banda, posant aquest paraigües que aixopluga a les dones governants s’està estereotipant una manera de fer «femenina» que poc te de biològic i molt de construcció social. M’explico: la construcció social del gènere porta associada una sèrie d’estereotips que es reforcen més o menys en funció del gènere (binari) que s’assigna al néixer amb uns genitals femenins o masculins. Sóc del parer que el gènere com a construcció social hauria de desaparèixer perquè no trobo cap sentit perpetuar uns estereotips construïts en base a una diferenciació de rols. Per suposat, el binarisme, és quelcom inexacte i dolorós per moltes persones que no se senten identificades amb cap dels dos generes i per d’altres que no tenen característiques sexuals clarament identificables. Es perpetuen, doncs, uns estereotips que l’únic que provoquen és dolor, desigualtat i desequilibri. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Per acabar, no dubto que per arribar a governar un país s’han de tenir una sèrie de característiques -un caràcter, un temperament i segurament poca dosi d’escrúpols- que et permetin superar a qualsevol dels rivals polítics que et trobis pel camí, majoritàriament homes. Tampoc dubto que elles han hagut de lluitar fort en un mon reservat al gènere masculí i demostrar, molt més que els seus companys homes (a qui se’ls «perdona» que no siguin tant bons gestors de les crisis), que estaven a l’alçada. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Me n’alegro molt que comenci a haver referents públics de dones governants, és una gran notícia per a les nenes; però no m’agradaria que el patriarcat s’apropiés aquest mèrit per tal de poder argumentar que tothom te les mateixes oportunitats. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEDpebOtEMfyr32ubL8JbWSu5hpwSUjqi6ZdejybZuf6PXzu7OkmUMW33bgvitE54hh-zbbL9gi9HA_rmTxp4gfSjkwNkdQK9xkNrVuMj5x7Gv7CSYLn7YKuvpTp4kar01U7AqYRj2xmw/s1600/mujeres.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="517" data-original-width="800" height="206" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEDpebOtEMfyr32ubL8JbWSu5hpwSUjqi6ZdejybZuf6PXzu7OkmUMW33bgvitE54hh-zbbL9gi9HA_rmTxp4gfSjkwNkdQK9xkNrVuMj5x7Gv7CSYLn7YKuvpTp4kar01U7AqYRj2xmw/s320/mujeres.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">No m’agradaria tampoc que s’instal·lés el discurs de que sinó hi ha més dones ocupant alts càrrecs és perquè no son prou bones per ocupar-los; perquè la realitat no és així.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">La realitat és que les dones ho tenim més difícil a nivell social i polític i que les dobles i triples jornades ens afecten només a nosaltres, que el sexisme i la pressió mediàtica és crua i s’acarnissa amb les dones públiques i que, segurament, per arribar a altes quotes de poder aquestes dones han hagut de reproduir rols hegemònics masculins. I això, reproduir aquests rols hegemònics masculins, podria ser un dels majors èxits dels patriarcat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Mª Àngels Esteban</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">La Guerrilla Comunicacional</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
<br /></div>
La Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030597529863525882.post-44207699498679990682020-05-18T17:10:00.000+01:002020-05-19T10:50:45.041+01:00SOMOS LA FUERZA DEL TRABAJO<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Qué pensar y en quién creer, no lo sé. En general habita una sensación de incerteza con mayúsculas, una incerteza de aquello que vendrá, de lo que nos espera. Miedo. Un miedo que está teniendo un papel importante en todos los hogares, y no es para menos, pero que tampoco es el mejor aliado. Estamos ante un miedo promovido y patrocinado por todos los medios de comunicación, que día tras día, nos abruman con un exceso de información, sin saber la magnitud, utilidad y veracidad de cada una de las noticias y opiniones. Echo de menos un periodismo profundo, crítico, ético y de investigación, que sea capaz de informar del por qué de lo sucedido.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVc7pI3QiZiIanQwvLDj2pEO5QC6xu17eU2GTQGu0xDoA2N8rBAnL8vJhGeIv_Elv5_teBwmYuNuUUP4vzOfbgNFyGk4_T-nM_msxLeCLL9QOX7md84JgU7LyY2n1bivs6cQDIPG2oOpw/s1600/unnamed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="244" data-original-width="512" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVc7pI3QiZiIanQwvLDj2pEO5QC6xu17eU2GTQGu0xDoA2N8rBAnL8vJhGeIv_Elv5_teBwmYuNuUUP4vzOfbgNFyGk4_T-nM_msxLeCLL9QOX7md84JgU7LyY2n1bivs6cQDIPG2oOpw/s320/unnamed.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">¿Qué habrá detrás de toda esta situación de alarma social ante un virus del que muy poco sabemos de dónde vino y cómo surgió? Lo que sí es cierto, y patente, es la realidad en la que nos encontramos y me refiero más concretamente dentro del ámbito laboral y que los medios solo lo asocian a la caída de la economía. Poco me importa que los medios repitan continuamente que la economía se siente afectada y que por indicaciones del gobierno esta debe ser atendida con medidas urgentes y extraordinarias para hacer frente al impacto económico y social. Ignorando en su análisis una realidad que no podemos negar: que esa economía se sostiene por la clase obrera, y que, por tanto la realidad es otra mucho más dura, que el principal impacto de la pandemia sobre la economía es el que está sufriendo el sector más vulnerable en el ámbito laboral. Nos siguen golpeando con los trabajos precarios que se mantienen desde hace décadas, debido a unas reformas laborables totalmente ineficaces para afrontar el problema de una juventud sin empleo, con la consecuencia conocida de que cada vez son ya más los jóvenes que perciben unos salarios cada vez menos acordes al precio de los productos y servicios esenciales. Es intolerable permitir que se llenen la boca de bonitas palabras cuando se refieren a tomar medidas sociales en defensa del empleo, porque es un insulto en toda regla.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHN4FT6Hp5fF4m3UUyB4QKdqy1CzehyphenhyphenUmvd9lBO-jZoF38lXCJN6PfdrCXxVob-X31KwNKMiEpaUGIBdUueaqofoCoV5iELkNuozToSCFMHslzw331Fny3k1gm0syAyREYR-FONGpYTZE/s1600/descarga.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="148" data-original-width="341" height="138" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHN4FT6Hp5fF4m3UUyB4QKdqy1CzehyphenhyphenUmvd9lBO-jZoF38lXCJN6PfdrCXxVob-X31KwNKMiEpaUGIBdUueaqofoCoV5iELkNuozToSCFMHslzw331Fny3k1gm0syAyREYR-FONGpYTZE/s320/descarga.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Los famosos ERTEs (Expediente de regulación temporal de empleo) no han podido estar peor regulados y gestionados por la administración. Desde el ámbito que conozco, una vez más, las leyes y decretos publicados no están ajustados a la realidad laboral del momento, esa que vivimos las trabajadoras. No sé cuáles son los agentes sociales a los que se acogen para realizar el estudio y análisis de la situación para, posteriormente, redactar, determinar, pactar y publicar la normativa. Pero, ¿qué mejor agentes que las propias afectadas, es decir, las trabajadoras?. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">La exhoneración de las cuotas a la seguridad social que las empresas han recibido, como una de las medidas de ayuda para paliar la situación de cierre temporal, ha supuesto una disminución de la recaudación pública y un alivio para las empresas. Pero en ningún momento se han garantizado los salarios de las trabajadoras que, ajenas a su voluntad, se han visto obligadas a dejar de trabajar y de percibir el salario que venían percibiendo, sin olvidar, eso sí, las obligaciones que tienen como ciudadanas en continuar pagando mensualmente el alquiler o la hipoteca y los recibos de agua, luz, gas, etc., etc. Es evidente que solo les importa recuperar la actividad económica, ayudando a las empresas y olvidando, o dejando en un segundo plano, que nosotras somos la fuerza de trabajo que necesitan.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdv6Ob-wPx9OpmxjrkNWKGRMiMtaUogBmtOTissk6UPutI9gc3IsPb0OFa_Ydgf2NKW8R91Kuq1t0tDouiVUqBR4UymHZHHtIP6nwGdQH_CWtoewbVcleGxdgW1RPwVABKKOsiNOtMaOE/s1600/Medidas-sociales-1200x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="1200" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdv6Ob-wPx9OpmxjrkNWKGRMiMtaUogBmtOTissk6UPutI9gc3IsPb0OFa_Ydgf2NKW8R91Kuq1t0tDouiVUqBR4UymHZHHtIP6nwGdQH_CWtoewbVcleGxdgW1RPwVABKKOsiNOtMaOE/s320/Medidas-sociales-1200x600.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Estar afectada como trabajadora por ERTE, ha supuesto una reducción mínima de nuestro salario del 30%. Teniendo en cuenta los topes máximos de la prestación por desempleo, en la mayoría de los casos esta reducción ha sido superior a ese treinta por ciento, llegando a ser de hasta más del 50%. Lo que ha sido totalmente insuficiente para poder cubrir económicamente nuestras necesidades mínimas para vivir dignamente. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Por otro lado, no hay que olvidar el papel que ha tenido la tecnología digital en estos momentos, y que de alguna manera ha podido sustituir los trámites prensenciales en las oficinas de la administración pública, facilitando la presentación telemática de muchos trámites administrativos, una práctica que ya hace unos años se ha ido implantando progresivamente, quedando anulada la comunicación directa y personalizada. La tecnología ha ayudado en la rapidez de la presentación telemática, pero, paradójicamente, no en la inmediatez del pago de las prestaciones, habiendo en estos momentos trabajadoras que aun no han recibido pago alguno. Vete a saber donde reside el problema...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8H61uvlCozOc95VA8-EpW7OdVk-5VVyLT4tLMs0kIL3XrT1HUhrpTd-7IwdAJt3m5fFMCNss8LJ22Fj1Y_AiS6VT1BmuQmXK7i2x7qmlWdSx4j-DkfbMw0KXpimelTpPA9_scXGqQJSw/s1600/20200312_newsletter.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8H61uvlCozOc95VA8-EpW7OdVk-5VVyLT4tLMs0kIL3XrT1HUhrpTd-7IwdAJt3m5fFMCNss8LJ22Fj1Y_AiS6VT1BmuQmXK7i2x7qmlWdSx4j-DkfbMw0KXpimelTpPA9_scXGqQJSw/s320/20200312_newsletter.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">El teletrabajo ha sido el alivio para muchas trabajadoras, permitiéndoles conciliar la vida familiar con la laboral. Sin lugar a dudas, el teletrabajo deja una puerta abierta al empresario, y lo que en estos momentos ha sido una prueba piloto por la situación forzada, seguramente que en el futuro comportará nuevas formas de relación laboral a bajo coste en muchos sectores económicos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Nos hemos dado cuenta cómo todo un país puede pararse económicamente cuando toda la clase obrera no acude a su lugar de trabajo, un indicador significativo de que el poder está en la propia clase obrera, siendo esta clase el motor que hace funcionar el capitalismo. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Aprender de todo aquello que nos sucede es importante siempre que sepamos analizarlo y no percibirlo como algo natural que ocurre porque sí, necesario para poder crear nuevas prácticas sociales más justas, necesarias para mejorar nuestras vidas. El empoderamiento y la desobediencia posiblemente puedan ser las primeras a asumir de forma consciente. Como dice el refrán quien mucho duerme, poco aprende, si no despertamos y nos ponemos a pensar y a obrar, no seremos capaces de abrir nuevos caminos, pero sí de permanecer donde estamos ahora. Ese interés de supervivencia y de salvar nuestro confort, un confort enmascarado y maquillado por una publicidad engañosa, solo generará más división y fractura entre la clase trabajadora.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Lola López</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">La Guerrilla Comunicacional</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<br /></div>
La Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030597529863525882.post-60022141264067898992020-05-11T09:27:00.001+01:002020-05-11T09:41:17.998+01:00TODO ESTÁ SALIENDO MAL<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">El confinamiento al que nos obliga el gobierno del estado para la gestión del coronavirus está siendo aprovechado por buena parte de la población para cocinar, hacer deporte en casa, leer, tomar el sol en la terraza, conocer a sus vecinos de balcón, cantar, aprender mil cosas en webinars gratuitos y directos de Instagram, etc. Parece que si no estás encontrando tu paz interior, creciendo como persona, autoconociéndote y superando los limites de tu “yo corpóreo” no éstas haciendo bien las cosas o, peor aún, eres un egoísta por no entender tu responsabilidad ciudadana en esta crisis. Tienes la obligación de ponerle una sonrisa a esta horrible situación.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Sinceramente, a pesar de que no puedo negar que en ciertos momentos he agradecido la paz del confinamiento, he de decir que no he mejorado como ser humano gracias a él. No soy más solidaria con mis vecinos, no he hecho nada de deporte y no he visitado ningún museo online, aunque sí he comido mucho más de la cuenta. Lo que tampoco he hecho ha sido salir a aplaudir al balcón cada día a las ocho de la tarde, a pesar de ser muy consciente del gran esfuerzo que el personal sanitario está realizando en estos momentos. Y no lo he hecho porque creo firmemente que no son los héroes y heroínas del siglo XXI, sino los mártires de un sistema sanitario recortado hasta la saciedad, maltratado y exhausto, y no pienso velar con mi aplauso la responsabilidad que tiene el gobierno sobre la situación que están viviendo estas personas y las muertes que esta crisis está generando a causa de la privatización del sistema sanitario que debería ser de todos. </span></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://www.lavanguardia.com/cribeo/viral/20191017/471036751781/emotiva-viral-foto-enfermera-llorando-trabajar-horas-seguidas-apoyo-hermana.html" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="558" data-original-width="992" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggCD9kSwGugdNB2iPvl8jzFTveEdAs8ldHQLb8Gw-y8325VjHs_zIrOKx5mVe4H5GGNS_B5YmmKGKpH3wLu-Q4RtFxY3ip3dL2sBUnm7Ny_cWk9v5IBCQKbFaJCQY2FevqX5YeOm2pvbE/s320/enfermera.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La emotiva foto de una enfermera llorando tras trabajar 53 horas <br />
y el mensaje de apoyo de su hermana. <br />
(La Vanguardia)</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: large;">La asociación <b>Mal del Cap</b>, hermana de <b>La Guerrilla Comunicacional</b> en Ibiza, está llevando a cabo una serie de charlas a través de Youtube, “<i>Converses Mal Dites</i>”, y el otro día hablaron con Vanessa Pérez Gordillo</span><span style="color: orange;">(<span style="font-size: x-small;">1</span>)</span>, <span style="font-size: large;">autora de “La dictadura del coaching”</span><span style="color: orange;">(<span style="font-size: x-small;">2</span>)</span>. <span style="font-size: large;">Uno de los temas que salió en esta conversación, y que me hizo pensar mucho en el momento que estamos viviendo, es la superficialidad con la que la filosofía del coaching aborda las situaciones de la vida y el egocentrismo con el que las trata. “Si yo me esfuerzo, yo lo conseguiré”, como si no hubiera en el mundo más factores que nuestra propia voluntad a la hora de conseguir lo que queremos. Esto puede generar mucha frustración y mucha culpa en aquellas personas que, por más que se esfuercen, no consiguen sus metas, pero sobretodo, elimina la responsabilidad de entes en jerarquías superiores. Es decir, yo deseo que se acabe de una vez por todas el confinamiento y poder abrazar así a mi familia y a mis amigos. Lo deseo muy fuerte, me esfuerzo mucho en no salir a la calle si no es imprescindible, en lavarme las manos y en llevar mascarilla. Pero no puedo controlar lo que hacen mis vecinos y, muchísimo menos, puedo controlar lo que hace el estado. Por lo tanto, no veo que mi deseo se vaya a cumplir pronto.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://www.lasexta.com/noticias/nacional/ninos-inundan-sus-dibujos-ventanas-todo-pais-todo-salir-bien_202003165e6f7e0362aea30001b0a497.html" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMcAvv00t9mqtB_lSd69BlQsn0-XcKMan4iSvIC2MyLvjYoUzr54cEhVHaRYB4eOHa3zI5M15VQt8KCPr1Ne0o1J7m8n6ouOUbANt0dOPtd0sVKlDdNp_PvzP21r5ZISlcDE4S2LcCN9M/s320/todo.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
Los niños inundan con
sus dibujos las ventanas de todo el país: </div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
"¡Todo va a salir
bien!"</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
(LaSexta)</div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">No tengo intención de criticar los carteles con arcoíris que las criaturas han colgado en los balcones y ventanas de sus casas con el mensaje “todo saldrá bien”, porqué justamente a su edad merecen tener esperanza y alegría incluso en los peores momentos. Pero los adultos no debemos caer en ese discurso naíf. Estamos encerrados por la ineptitud de un gobierno que no reaccionó a tiempo a pesar de tener experiencias de otros países de las que aprender, que no facilitó el material de protección necesario al personal sanitario, que insistió vergonzosamente en dar una respuesta unitaria al virus confundiendo el sentido común con el nacionalismo, y que ha dejado claro que antepone la economía a la vida. Justamente es también el sistema capitalista el que nos ha llevado hasta aquí. Las mascarillas han aumentado hasta un 500% su precio habitual, unas mascarillas imprescindibles para las trabajadoras de hospitales pero también para todas las demás. Eso significa que hay empresarios, seres humanos, que han decidido sacar tajada de la muerte de miles de personas que, además, a menudo mueren solas sin poder despedirse de sus seres queridos. No soy capaz de imaginar qué tipo de “yo interior” se ha trabajado el monstruo que se enriquece subiendo el precio de las mascarillas para no sentir remordimiento por ello, pero soy consciente que lo mismo sucede con el precio de la vivienda, por ejemplo. No estamos ante un caso aislado que desaparecerá cuando “todo vuelva a la normalidad”. Esta es nuestra normalidad y no lo queremos ver.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">No va a salir todo bien. De hecho, todo está saliendo mal desde hace mucho tiempo y todo irá a peor si no hacemos algo. Dejémonos de mirar el ombligo y de intentar crecer como personas y tratemos de crecer como sociedad, en conjunto, de forma crítica y colectiva. No nos conformemos con aplaudir durante un par de minutos al día si después vamos a seguir avalando con nuestro pasotismo y nuestro voto los recortes en sanidad. No aceptemos todo lo que se nos da tan masticado a través del televisor y las redes, e intentemos ir un poco más allá, ser más críticos. No pensemos que todo saldrá bien si queremos, seamos conscientes del mundo en el que vivimos y de donde están los verdaderos responsables.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Clara Castrillo</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">La Guerrilla Comunicacional</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
(1).-<span lang="es-ES"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=NhnioaMmauI&feature=youtu.be">https://www.youtube.com/watch?v=NhnioaMmauI&feature=youtu.be</a></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
(2).-<span lang="es-ES"><a href="https://www.txalaparta.eus/es/libros/la-dictadura-del-coaching">https://www.txalaparta.eus/es/libros/la-dictadura-del-coaching</a></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
La Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030597529863525882.post-51673609403082410352020-04-27T08:42:00.000+01:002020-04-27T08:42:21.152+01:00QUE CADA APLAUSO SIRVA PARA NO PERDER LA MEMORIA<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">En estos días de confinamiento, en los que quiero ser parte de la solución y no del problema, veo con cierta angustia la grave situación sanitaria de Madrid. Y me viene a la mente la figura del doctor Luís Montes, un buen salmantino que se hizo médico anestesista con el afán de ayudar al prójimo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCEjBuZy60eYpKsYs9E0cvl38iqiRQy5qqd9yPfnGznH36hi4yGLo3o0yesEkro3lfjq15diGSgPaKrOJ_ztIYkUbQD-ge8OXL7Na56TBJqyJLJerF-BAm20qFaPLK6jrfqzcKJz52emM/s1600/Luis.Montes.M.14th.june.2011.Valladolid.Spain.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1077" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCEjBuZy60eYpKsYs9E0cvl38iqiRQy5qqd9yPfnGznH36hi4yGLo3o0yesEkro3lfjq15diGSgPaKrOJ_ztIYkUbQD-ge8OXL7Na56TBJqyJLJerF-BAm20qFaPLK6jrfqzcKJz52emM/s320/Luis.Montes.M.14th.june.2011.Valladolid.Spain.jpg" width="215" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Luís Montes</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">El doctor Montes se licenció en Medicina por la Universidad Complutense de Madrid, en la especialidad de Anestesia y Reanimación. Fue director médico del Hospital La Paz de Madrid y en 1987 ingresó como anestesiólogo en el recién creado Hospital Universitario Severo Ochoa de Leganés (Madrid), del que fue jefe del Servicio de Reanimación y director y, desde el año 2000, coordinador de urgencias, cargo que desempeñó hasta 2005.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Luis fue siempre un defensor acérrimo de la sanidad pública.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">En el año 2005, Luís Montes y su equipo, fueron investigados por la Consejería de Sanidad de la Comunidad de Madrid a causa de una denuncia anónima, en la que se les acusaba de sedaciones en dosis elevadas en enfermos terminales en el Servicio de Urgencias del Hospital Severo Ochoa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhlg7BVeOi5GidC7EsdLT6_3zv1nZEEwoWTLRqr3SOJM3kBTS0NSUHvJzegU76J-TAMzGdKHZMggglq3r_IDBg8uizbnuUUcE9Fv8VGbPuCJFzw4CMhfNMJzC1UVJYsYRyroGfyRsOoM4/s1600/hospital-universitario-severo-ochoa.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhlg7BVeOi5GidC7EsdLT6_3zv1nZEEwoWTLRqr3SOJM3kBTS0NSUHvJzegU76J-TAMzGdKHZMggglq3r_IDBg8uizbnuUUcE9Fv8VGbPuCJFzw4CMhfNMJzC1UVJYsYRyroGfyRsOoM4/s320/hospital-universitario-severo-ochoa.jpeg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Hospital Severo Ochoa de Leganés</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Por esa época, el gobierno del Partido Popular (PP), con Esperanza Aguirre al frente y con Manuel Lamela, como Consejero de Sanidad, tenían un plan de negocio para privatizar la sanidad pública madrileña. Tras varios años de ejecución de privatizaciones en todos los sectores fundamentales de la economía nacional, ellos pensaron en hundir el barco más valorado por la ciudadanía, la sanidad pública. Para liquidarla, había que invertir esa valoración. Y las denuncias a Montes y su equipo fueron el motor de arranque de esa campaña.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Como es de costumbre, el Partido Popular pidió la ayuda de sus incondicionales para llevar a cabo dicha campaña y ahí se sumaron periodistas, altos cargos, jueces y empresas del sector de matriz privada o religiosa. Todo para alarmar a la población contra la sanidad pública y así, Aguirre y Lamela, llevaban el debate de la sanidad a un camino sin destino, pero que servía a sus fines: lograr la privatización de la sanidad a escondidas.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">La denuncia anónima hacía referencia al asesinato de 400 pacientes a lo largo de varios años. Se creó una asociación de afectados para intervenir como acusación particular. <i>Ya sabemos la facilidad del PP para crear asociaciones acusatorias, pero de ello ya hablaré otro día.</i> Esta asociación sólo consiguió dos familiares para testificar, que se retiraron en el juicio cuando realmente se dieron cuenta del percal. Aún así, esa asociación, de forma misteriosa, tuvo acceso a documentos durante la fase de instrucción que le fueron negados a la defensa. Al final, al no presentarse ningún familiar de los supuestos afectados, los juristas lo llamaron “un delito sin víctimas”. Y se quedaron tan anchos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">La gran mentira, en la que se basaron para emprender la acción legal, fue que, en términos estadísticos, las tasas de mortalidad en las urgencias del Hospital Severo Ochoa eran superiores a las de cualquier otro hospital de la Comunidad de Madrid. La verdad, que todo el mundo sabía, políticos, periodistas, profesionales sanitarios, etc. etc, es que, por motivos técnico-sanitarios, la dirección del hospital había decidido integrar la unidad de enfermos terminales en la misma <i>unidad de urgencias</i>. Por ello, las mismas estadísticas indicaban que en el resto del centro apenas había mortalidad, pero este dato se ocultó de forma malintencionada para poder hacer algo creíble la denuncia. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdeJvVbdoy_sdL-__ZrbjIv3oxWqHuBcIy18ENc3xkk3fN9EuSHm2YutxaEgvm_sne75NZsn2PvoU-m8qr3tZQ6boptMKKjvcAAvmTHRSeLl9y3Ia-hUDgWZpojkxL0ECZyGA7I3OlcHk/s1600/1526161233_485121_1526538125_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="523" data-original-width="980" height="170" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdeJvVbdoy_sdL-__ZrbjIv3oxWqHuBcIy18ENc3xkk3fN9EuSHm2YutxaEgvm_sne75NZsn2PvoU-m8qr3tZQ6boptMKKjvcAAvmTHRSeLl9y3Ia-hUDgWZpojkxL0ECZyGA7I3OlcHk/s320/1526161233_485121_1526538125_noticia_normal.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Lamela y Aguirre</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Pero el gran teatro ya estaba formado, el PP tenía su máquina a todo gas, el daño a los denunciados ya estaba hecho y la alarma entre la ciudadanía era una realidad. La (mal llamada) justicia de este país alargó el proceso el tiempo necesario para que el dúo Aguirre-Lamela llevara a cabo su campaña de privatización, dejando en total desamparo a los encausados. Mientras tanto todo un linchamiento. El doctor Montes y sus compañeros vivieron una terrible pesadilla. En radios y televisiones les acusaban de ser <i>nazis exterminadores</i>. Mientras la caverna mediática seguía injuriando, de forma cruel, la realidad era otra distinta. Nadie con dos dedos de frente se creía el montaje. Aunque Montes fue apartado de su cargo, tanto él como el resto de sus compañeros siguieron ejerciendo la medicina en el mismo hospital. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Después de dos años y medio el juez desestimó las acusaciones, aunque dilató un poco más el proceso para no coincidir con las elecciones autonómicas y municipales, que se debían celebrar por esas fechas. En la sentencia declaró: "Varios pacientes han muerto tras mala práctica médica a la hora de sedarles", aunque admitía que no hay pruebas de que se deba "excesivamente a los fármacos prescritos”. La maniobra del juez Rafael Rosel fue declarar en la sentencia una cosa y su contraria. Y así los medios de comunicación cavernarios tuvieron también su titular. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">El doctor Montes nunca cesó en luchar por su defensa, la de sus compañeros y la defensa de la sanidad pública. Recurrió la sentencia con el objetivo de eliminar cualquier alusión a la mala praxis de él y su equipo. Finalmente, la Audiencia Provincial de Madrid falló en su favor y ordenó suprimir “toda referencia sobre mala práctica de los médicos denunciados”. Habían pasado tres años, que fueron suficientes e implacables, para destrozar la sanidad pública madrileña con políticas a favor del negocio privado.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">El teatro político-mediático-judicial había acabado, ya nada importaba. Madrid estaba de nuevo en manos de Esperanza Aguirre, la Consejería de Sanidad ya había comenzado su imparable política de destrucción de la Sanidad Pública en favor de los negocios sanitarios. Y, cómo no, se vive una vez más el desembarco en esas sociedades empresariales de las amistades del partido, personas afines y otros terratenientes al uso. A día de hoy es casi imposible encontrar hemeroteca de aquellos días, sobre todo de la caverna mediática de Madrid, que han borrado cualquier noticia, engañosa y maliciosa, publicada en aquella época. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEfPvtOqFw3aA8wW5Z1YuLnAWVbmLvZYbsyeUDpiNf0gQ2F6nUeGT988QRkKPANnvaeXUkT-0q-pUGAj5msX_BHiUzbJ2-HhqLyGUlvDoobn4Tbht-ptKFDBFpLfer6giZF7RUPZOztk0/s1600/548b62db90545.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="620" data-original-width="972" height="204" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEfPvtOqFw3aA8wW5Z1YuLnAWVbmLvZYbsyeUDpiNf0gQ2F6nUeGT988QRkKPANnvaeXUkT-0q-pUGAj5msX_BHiUzbJ2-HhqLyGUlvDoobn4Tbht-ptKFDBFpLfer6giZF7RUPZOztk0/s320/548b62db90545.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Manifestaciones de la Mareas Blancas</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Quiero recordar a las Mareas Blancas. Por aquel entonces, estos colectivos de médicos y personal sanitario se enfrentaron a los políticos gánsters y a los porrazos habituales de la policía, con el objetivo de que los ciudadanos fueran conscientes del daño que se estaba causando a su sistema público hospitalario. Recuerdo esas marchas, perfectamente, por que estuve allí, cámara en mano, compartiendo la calle con las batas blancas. Muchas personas prefirieron la ignorancia, su analfabetismo político, que les hacía pensar que detrás de esas manifestaciones había intereses partidistas. Y no. Eran unicamente las profesionales de la salud pública defendiendo uno de los pilares de la humanidad: la sanidad. Que junto a la educación y la cultura, nos mantiene como sociedad.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA6fWPdYUuJ3iQDNk1Mqr1woCGRiFRkMjYPYcv3B0SXve9q12pHpB64mMttT5gxi3ETnbEhh8tmnU1diYa0bro5yvaG0kfy_-yO0FnNBuExf3akUhNmtKhgg1xgk3YqwJH1LSB_hqWU4U/s1600/quiles_0.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="437" data-original-width="588" height="237" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA6fWPdYUuJ3iQDNk1Mqr1woCGRiFRkMjYPYcv3B0SXve9q12pHpB64mMttT5gxi3ETnbEhh8tmnU1diYa0bro5yvaG0kfy_-yO0FnNBuExf3akUhNmtKhgg1xgk3YqwJH1LSB_hqWU4U/s320/quiles_0.png" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">En estos días de cuarentena, observo como muchas personas aplauden a los servicios de salud y emergencias. No dudo del honroso acto y de que algunas de esas personas estuvieron en las manifestaciones de las citadas Mareas Blancas, pero creo que el resto, en un ejercicio de hipocresía habitual, aplaude sin entender el daño que hizo su voto. Y no sólo lo digo por los votantes del Partido Popular en Madrid, también por los votantes de la Convergencia de Artur Mas en Cataluña o por los votantes del PSOE en Asturias, por poner algún que otro ejemplo, que hay varios y de todos los colores, con la misma intencionalidad de privatizar nuestra sanidad pública. A todas ellas les pido menos aplausos y más coherencia e inteligencia a la hora de elegir los gestores de nuestros recursos públicos. Y saber, o aprender, que defender a los profesionales sanitarios se debe hacer cada día, no ahora que son imprescindibles, por que imprescindibles lo son siempre. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Toda aquella pesadilla acabó con la decisión del Gobierno de Madrid de privatizar la gestión de seis hospitales y 27 centros de salud ya en funcionamiento y con personal público trabajando en ellos. Y siguieron siendo votados. Y siguen. Me gustaría entenderlo. Por todo ello, y como escribía al inicio, siento angustia hoy cuando observo la grave situación sanitaria de Madrid. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXAMQndXNUcfqCHBWN-NYHiSikE9ZKqXhVl6HY3JfmAnmTk8cG8l8t6NrGA5BY6gvd85WcYX63MggCP47fWQrlACs6wsql0FViXYJ_rxy_chLf8ozR3XpSwmjqIIyO9O7p8EzAKm_xUrU/s1600/1581400486_mapaprivatizacin.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="521" data-original-width="680" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXAMQndXNUcfqCHBWN-NYHiSikE9ZKqXhVl6HY3JfmAnmTk8cG8l8t6NrGA5BY6gvd85WcYX63MggCP47fWQrlACs6wsql0FViXYJ_rxy_chLf8ozR3XpSwmjqIIyO9O7p8EzAKm_xUrU/s320/1581400486_mapaprivatizacin.png" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">En estos momentos, en los que estoy acabando de escribir estas líneas, me llegan las noticias del fallecimiento de la madre de un buen amigo, que me dice que no ha podido despedirse de ella. También, me llaman para informarme del fallecimiento de un primo hermano mío, en un pueblo cercano a Madrid. Me dicen que solo podrán asistir al funeral dos personas y enseguida del finado se harán cargo los bomberos y la Guardia Civil.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Espero que cada aplauso a los sanitarios sirva para no perder la memoria, por que si no, se promueve el olvido y que se siga votando a la indiferencia, a los culpables, a los mismos. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Epílogo:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">· <span style="color: #eeeeee;"><b>Manuel Lamela</b></span>. Tras salir de la Consejería creó toda una red de empresas relacionadas con la sanidad privada, entre estas Madrid Medical Destination S.L y Madrid Ciudad de la Salud S. A. Respecto a esas empresas, es significativo que en Madrid Medical Destination participa como asociado Capio Sanidad, que gestiona varios hospitales públicos. Capio es la matriz de la empresa Unilabs, adjudicataria de los análisis clínicos de varios hospitales públicos y la firma de la que era consejero el ex responsable de Sanidad Juan José Güemes, hasta que éste se viera obligado a dimitir por la polémica generada por su fichaje, ya que fue el propio Güemes quien privatizó esos servicios. Lamela preside, además, Madrid Centro Médico, una asociación sin ánimo de lucro constituida por los principales grandes centros sanitarios privados de la Comunidad de Madrid y que recibió una subvención del Gobierno de Aguirre de 1,3 millones de euros, procedente de la partida del Ministerio de Ciencia e Innovación. En aquellas fechas, preguntado por los medios sobre si no le suponía un conflicto haber pasado de representar y supuestamente defender la sanidad pública a hacer negocio con la sanidad privada, Lamela respondió que él hablaba de “sanidad sin apellidos”.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">· <span style="color: #eeeeee;"><b>Esperanza Aguirre</b></span>. Tras su jubilación, pasó a dividir su tiempo entre la dedicación a sus seis nietos y su afición al golf. Después de una solicitud cursada por la Fiscalía Anticorrupción de la Audiencia Nacional en agosto de 2019, el juez de la Audiencia Nacional Manuel García-Castellón determinó el 2 de septiembre, de ese mismo año, la imputación de Aguirre (junto a la de Cristina Cifuentes) en una pieza del macrosumario del caso Púnica por presuntos delitos de financiación ilícita, desvío de dinero público y falsedad documental y la citó a declarar en octubre, destacando en su auto el papel «decisivo y esencial» que supuestamente habría tenido Aguirre en la financiación ilegal de las campañas electorales del PP, para las que se sustrajeron más de seis millones de euros de 8 consejerías y agencias de la Comunidad de Madrid. Para la líder popular, la idea de “que los servicios públicos deben de ser gestionados por los servicios públicos es un dogma de izquierdas” y asegura que “la obligación de los políticos es gestionar los servicios públicos al menor coste posible, por ello, la empresa privada es más eficaz que la pública.”</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">· <span style="color: #eeeeee;"><b>Luís Montes</b></span>. Dos años más tarde de todo el affaire, el salmantino se convertiría en presidente de la asociación Derecho a Morir Dignamente desde donde defender la libertad de los enfermos terminales a decidir sobre la propia vida y a promover el acceso universal a los cuidados paliativos y a la sedación. Falleció en abril de 2018, con 69 años, mientras viajaba en coche hacia la localidad murciana de Molina de Segura, donde iba a dar una charla sobre la muerte digna. Que su ejemplo y memoria no muera nunca.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Juli Suàrez</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">La Guerrilla Comunicacional</span></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />La Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030597529863525882.post-12998425398033658842020-04-20T10:55:00.000+01:002020-04-20T10:55:09.330+01:00DÍAS DE...<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Días de pasar el rato. Días de curiosidad. Días de aburrimiento. Días de confinamiento.......</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">En uno de estos días tuve la suerte de descubrir a un escritor, interesante por sí mismo pero, sobre todo, por un cuento breve que enseguida pensé que debía compartir (aunque posiblemente muchas de vosotras ya lo conocereis). Pero vayamos por partes:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Rafael Barrett Álvarez de Toledo, nació en Torrelavega (Cantabria) en 1876, y murió en Arcachon (Francia) en 1910. Hijo de un británico y de una española descendiente de la vieja nobleza, gozó de una exquisita educación; se mezcló con la bohemia madrileña, y tuvo que exiliarse —primero a Argentina y después a Paraguay— tras un incidente, ya legendario, en el que azotó públicamente al duque de Arión. Hombre de una extrema sensibilidad y poseedor de una inmensa cultura, fue un escritor y periodista anarquista que en apenas siete años produjo una obra considerable (El dolor paraguayo. Montevideo, O.M. Bertani, 1911. Mirando vivir. Montevideo, O. M. Bertani, 1912. o Al margen. Montevideo, O. M. Bertani, 1912 entre otras...)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAk1UzBu0By62f7QiaOKKRI6CWs0RSHlaYkLKF0JI22qQQ7TKZis9yV50EQFG53isH9lZDBV_c5xwY8dpA28ZIUCuh-ptdLR5J8luwUu04rBRlWeU1geqVT2BIOGItUUTUCj3C59oFSCM/s1600/Rafael-Barrett-01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1170" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAk1UzBu0By62f7QiaOKKRI6CWs0RSHlaYkLKF0JI22qQQ7TKZis9yV50EQFG53isH9lZDBV_c5xwY8dpA28ZIUCuh-ptdLR5J8luwUu04rBRlWeU1geqVT2BIOGItUUTUCj3C59oFSCM/s320/Rafael-Barrett-01.jpg" width="234" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Rafael Barret Álvarez de Toledo</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: large;">Sudamérica supuso para él una gran transformación no sólo por la miseria que le tocó vivir sino también por las persecuciones que padeció por su ideología. Allí manifestó su anarquismo («<i>Anarquista, dice, es el que cree posible vivir sin el principio de autoridad</i>»), pero pronto su salud se resiente (tuberculoso a los treinta y cuatro años) y retorna a Europa con la esperanza de una curación que nunca llegará. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid-BNElKtWoUBWhSNtqNE5QetlQIFapaHrjdA41QI8EfozFCId3bU-FqY_nPfLQ-RkyFM2F6o4HNnokurCcikQtyWKWnEy7GJjAh83bloamDkKH4adekdKHpmetEtoxCHBxnJIIrUlX6I/s1600/gallinas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="485" data-original-width="584" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid-BNElKtWoUBWhSNtqNE5QetlQIFapaHrjdA41QI8EfozFCId3bU-FqY_nPfLQ-RkyFM2F6o4HNnokurCcikQtyWKWnEy7GJjAh83bloamDkKH4adekdKHpmetEtoxCHBxnJIIrUlX6I/s320/gallinas.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Este es su cuento : “Gallinas”</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">“Mientras no poseí más que mi catre y mis libros, fui feliz. Ahora poseo nueve gallinas y un gallo, y mi alma está perturbada.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">La propiedad me ha hecho cruel. Siempre que compraba una gallina la ataba dos días a un árbol, para imponerle mi domicilio, destruyendo en su memoria frágil el amor a su antigua residencia. Remendé el cerco de mi patio, con el fin de evitar la evasión de mis aves, y la invasión de zorros de cuatro y dos pies. Me aislé, fortifiqué la frontera, tracé una línea diabólica entre mi prójimo y yo. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Dividí la humanidad en dos categorías; yo, dueño de mis gallinas, y los demás que podían quitármelas. Definí el delito. El mundo se llena para mí de presuntos ladrones, y por primera vez lancé del otro lado del cerco una mirada hostil.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Mi gallo era demasiado joven. El gallo del vecino saltó el cerco y se puso a hacer la corte a mis gallinas y a amargar la existencia de mi gallo. Despedí a pedradas al intruso, pero mis gallinas saltaban el cerco y pusieron sus huevos en la casa del vecino. Reclamé los huevos y mi vecino me aborreció. Desde entonces vi su cara sobre el cerco, su mirada inquisidora y hostil, idéntica a la mía. Sus pollos pasaban el cerco, y devoraban el maíz mojado que consagraba a los míos. Los pollos ajenos me parecieron criminales. Los perseguí, y cegado por la rabia maté a uno. El vecino atribuyó una importancia enorme al atentado. No quiso aceptar una indemnización pecuniaria. Retiró gravemente el cadáver de su pollo, y en lugar de comérselo, se lo mostró a sus amigos, con lo cual empezó a circular por el pueblo la leyenda de mi brutalidad imperialista. Tuve que reforzar el cerco, aumentar la vigilancia, elevar, en una palabra, mi presupuesto de guerra. El vecino dispone de un perro decidido a todo; yo pienso adquirir un revólver.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">¿Dónde está mi vieja tranquilidad? Estoy envenenado por la desconfianza y por el odio. El espíritu del mal se ha apoderado de mí.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Antes era un hombre. Ahora soy un propietario…”</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">(Extraído del libro “Cuentos Anarquistas de América Latina” de Editorial Eleuterio, 2015. Publicado en El Nacional, 5 de julio 1910.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Fuente: Periódico Anarquista: La Boina.)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZQSTnFVpDMylieVjuC2yjmMDT_L8AZTyRBJEY9KjthWRRE8Gy2ZElXAA9hcLrG0_7YRnDAHvszQKWZTbin7krn9kJ2XVi-mZs9apDy4Hv97Dv83e32AiZTtEZwi2zVAcyC3wPaHcPTio/s1600/27825095.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZQSTnFVpDMylieVjuC2yjmMDT_L8AZTyRBJEY9KjthWRRE8Gy2ZElXAA9hcLrG0_7YRnDAHvszQKWZTbin7krn9kJ2XVi-mZs9apDy4Hv97Dv83e32AiZTtEZwi2zVAcyC3wPaHcPTio/s1600/27825095.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Días de reflexión, de lectura, días de...............</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Carles Estríngana</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">La Guerrilla Comunicacional</span></div>
La Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030597529863525882.post-6351013826598596502020-04-13T12:14:00.001+01:002020-04-13T12:26:20.437+01:00BILINGÜISMO / BILINGÜISME<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br />
</b></span> <span style="color: yellow; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><b>Antes:</b></span><br />
<span style="color: yellow; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><b>Patxi Andion, Luis Eduardo Aute, nosotras...</b></span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">[En poco tiempo se han marchado definitivamente</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">dos iconos de la música </span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">que alguna gente</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">de mi generación escuchábamos de jóvenes</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">más allá de las </span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">letras y </span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">la música. In memoriam.]</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">En los orígenes estarán siempre escritos algunos nombres propios de un proceso que va pasando de unas a otros la poesía hecha rebelión y la rebelión envuelta en ternura: de Brassens —<span style="color: white;">La mauvauise réputation</span> o <span style="color: white;">Les copains d'abord</span>— a Paco Ibáñez, por ejemplo, o de las hermosas postales que nos llegaban de las américas, que acababan decorando buena parte de la habitación donde soñábamos, a las “noves cançons” de aquí y de allá que seguramente empezaban a alimentar lo que el amigo Xavier Diez denomina “onanismo de la identidad” cuando habla de la suicida fragmentación de la izquierda renunciando a la transformación social y la extensión de los valores republicanos. De las postales latinoamericanas podría escribir y escribir sin cansarme: nos traían las músicas de todas las revoluciones que fueron o que querían ser mientras <a href="https://www.youtube.com/watch?v=tXmRJpqAHZI&t=41s" target="_blank"><span style="color: orange;">el cóndor pasa</span></a> —Cuba, Nicaragua, Chile, Uruguay, Argentina, Brasil, Venezuela, Perú,… </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=tXmRJpqAHZI&t=41s" target="_blank"><img border="0" data-original-height="458" data-original-width="466" height="314" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcwEbN20KZyuZ8OP-R0pWyXtAqG1KnVOKAXRwhFVMbXzOnmVWltICiGXUAfqlKNRhU0PuEb62E6GafVVnHrTRbgPtY4PBgVSuI7yRAr5J3WoFQV0WVwaiaKJ98TOybMfmWc42DTSbAPAw/s320/61-ynFFjvLL._SX466_.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">y así hasta todos los demás— ilustrando las luchas de aquellos pueblos unidos y resistentes por siglos que jamás serán vencidos —</span><a href="https://www.youtube.com/watch?v=PhpSwSBbdxM" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;" target="_blank"><span style="color: orange;">Inti-Illimani</span></a><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> —desiguales luchas que, como nos recordaba Eduardo Galeano, en esta extensa pero creo que obligada cita:</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i>Nos enseñaron que nosotras tenemos la alegría de nuestras alegrías, y también la alegría de nuestros dolores, porque no nos interesa la vida indolora, que la civilización del consumo vende en los supermercados. Y estamos orgullosos del precio de tanto dolor, que con tanto amor pagamos. Nosotros tenemos la alegría de nuestros errores, tropezones que muestran la pasión de andar y amor por el camino. Y tenemos la alegría de nuestras derrotas, porque la lucha por la justicia y la belleza valen la pena también cuando se pierden. Y sobre todo tenemos la alegría de nuestras esperanzas. En plena moda del desencanto, cuando el desencanto se ha convertido en artículo masivo y universal, nosotras seguimos creyendo en los asombrosos poderes del abrazo humano.</i></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i><span style="font-size: large;"><br />
</span></i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">[Y ahora creo que es el momento de invitarte a volver a escuchar el </span><a href="https://www.youtube.com/watch?v=mMp5PF7jems" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;" target="_blank"><span style="color: orange;">Canto general de Pablo Neruda-Mikis Theodorakis</span></a><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> …de nada]</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=mMp5PF7jems" target="_blank"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="1024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUE0sopWb5fFYPZIHy-DEMOmq4UGEzkAnfZ5ei4V3qzVG6MmFT1EhrCa5z00NMVqC4NpFFwDxcovXziDsNhc8t0B3cPOJx1pTT4rD_f7NEzaMdXYsXf8co8PzRFFS6sZGnx2f4hTiOmVA/s320/119364847.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Y cuando después de pasar por el Olympia parisiense llegaban a nosotros, se fundían con nuestras </span><a href="https://www.youtube.com/watch?v=gaLWqy4e7ls" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;" target="_blank"><span style="color: orange;">Grandola vila morena</span></a><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">, </span><a href="https://www.youtube.com/watch?v=HTykbu6dXhg" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;" target="_blank"><span style="color: orange;">Canto a la libertad</span></a><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">, </span><a href="https://www.youtube.com/watch?v=FflmtXrShHI" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;" target="_blank"><span style="color: orange;">Campanades a morts</span></a><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> o </span><a href="https://www.youtube.com/watch?v=6O3HTqa7l3A" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;" target="_blank"><span style="color: orange;">Txoria txori</span></a><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> —la que explica que,</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i>si le hubiera cortado las alas</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i>habría sido mío,</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i>no habría escapado.</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i><br />
</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i>Pero así, habría dejado de ser pájaro.</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i>Y yo…</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i>yo lo que amaba era un pájaro.</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Y fundidos nos ayudaban a recuperar deprisa la memoria y la esperanza. Y jóvenes como éramos desobedientes e insumisas nosotras decíamos NO con fuerza, pasión y compromiso ayudados por los nuestros, desde aquel chaval de Xàtiva —<i>nosaltres no som d'eixe món</i>, ¿recuerdas?— hasta el Patxi Andion de <a href="https://www.youtube.com/watch?v=NGgk37MXnk4" target="_blank"><span style="color: orange;">El maestro</span></a> o de la popular y republicana <span style="color: orange;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=5G9snMeTC6I" target="_blank"><span style="color: orange;">Ay Manuela</span></a> </span>—«<i><span style="color: white;">Andar a contracorriente es la obligación de un artista, no la opción</span></i>» confesaba en una de las <a href="http://laentrevistadelmes.com/2012/12" target="_blank"><span style="color: orange;">entrevistas del mes de La Guerrilla Comunicacional</span></a>—, pasando por muchos y muchas otras que llamábamos cantautores comprometidos…</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large; text-align: center;"><br />
<iframe allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="" frameborder="0" height="480" src="https://player.vimeo.com/video/55549510?color=fcfcfc" width="410"></iframe></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Y así, soñando y luchando consumíamos las noches hasta llegar <i>al alba</i> cantada por Aute. En realidad escrita por él pero cantada por primera vez por Rosa León. Según las manifestaciones del propio Aute, la canción no fue escrita pensando en los tres miembros del FRAP y dos de ETA condenados a muerte y finalmente ejecutados por el franquismo. Él había tratado de componer un tema de amor que en principio no tenía relación con los fusilamientos. Y fue Rosa León quien al presentar la canción en un concierto unos días antes de los fusilamientos, la dedicó a los condenados, haciendo de <a href="https://www.youtube.com/watch?v=EIoIM_r2cpc" target="_blank"><span style="color: orange;">Al Alba un himno definitivamente asociado a aquellos penúltimos asesinatos de la dictadura</span></a> : </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i>Miles de buitres callados</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i>van extendiendo sus alas.</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i>¿No te destroza, amor mío,</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i>esta silenciosa danza?</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i>¡Maldito baile de muertos,</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i>pólvora de la mañana!</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i><br />
</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i>Presiento que tras la noche</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i>vendrá la noche más larga.</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i>Quiero que no me abandones,</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i>amor mío, al alba,</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i>al alba, al alba.</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="color: yellow; font-size: large;"><b>Ara:</b></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="color: yellow; font-size: large; font-weight: bold;">La lectura del món és prèvia a la lectura de la paraula...(Paulo Freire)*</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-weight: bold;">(</span>Traducción al castellano a continuación)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Malgrat que els diccionaris oficials encara no els han obert la porta, lògic, el dia a dia va incorporant mots d’aquí i d’allà que s’inventen sobretot organismes, institucions i personatges d’una certa rellevància mediàtica. En la societat líquida dominant, però, algunes d’aquestes noves paraules generalment pretenen ocultar la realitat o enredar-la fins a fer-la irreconeixible. Un exemple d’això que ens arriba cada vegada amb més freqüència: <b><span style="color: white;">sensellarisme</span></b>, derivat del substantiu sensellar, que segons el TERMCAT*(1) significa «la situació d’una persona que no disposa de les mínimes condicions d’habitatge que permeten viure amb dignitat». Déu-n’hi-do, no? En castellà encara sona més rar: «sinhogarismo», que integra «los sintecho y los mal alojados», segons llegia fa poc en un titular de premsa.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXa4TTHbTZ2YmoffinUvNLaToQFUQSm2qT9tgaQriBpJpTzpvmSB33JVonulfLL9V7ikqIQf5jkNNp57ndSwJIAbsM3sNRy9ZIVzmc8kq96kQXKflq8ndLqEY7fEXomdTTad4pO4TPSS8/s1600/a32.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="586" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXa4TTHbTZ2YmoffinUvNLaToQFUQSm2qT9tgaQriBpJpTzpvmSB33JVonulfLL9V7ikqIQf5jkNNp57ndSwJIAbsM3sNRy9ZIVzmc8kq96kQXKflq8ndLqEY7fEXomdTTad4pO4TPSS8/s320/a32.jpg" width="267" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Podria aportar exemples dels diferents àmbits o temes de qualsevol de les ciències socials: des del feminisme a l’educació passant per la sociologia i l’economia. Però no ho faré, només vull deixar clar, amb el permís i la indulgència de la meva mestra i amiga Carme, que no m’agrada continuar llegint coses com «pobresa intermitent», «periferització social», «família sindiàsmica», «patriarcat colonial heteronormatiu», «democràcia imperfecta», «classes socials desafavorides» o «financiarització de la naturalesa»; com tampoc paraules, per molt acceptades que siguin pels encarregats del tema d’acceptar paraules, com gentrificació, racialització, colonialitat, blanquitud, futuràlgia —entesa com la nostàlgia de futurs millors— o catalanofonia —explicada així per l’autor d’una obra amb el mateix títol:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i><br />
</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i>...és un nom (relativament) nou per a una realitat que faríem bé de reinterpretar. És un intent de caracterització d’una comunitat lingüística que defuig programàticament els plantejaments identitaris i se centra, sobretot, en els factors comunicatius, interaccionals. Podríem dir que es una proposta que vol desidentitzar el fet de compartir una mateixa llengua i centrar els esforços a bastir una comunitat d’interessos més enllà de les emocions... </i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">entesos? Ni encara menys neologismes com <i>mena</i>, «menor estranger no acompanyat» —quina bajanada, oi?. Ens diu Manuel Rivas, l’escriptor gallec autor del relat que va fer servir José Luis Cuerda a La lengua de las mariposas, que “las palabras contienen la historia de quienes las usan”. Quines i quantes riques històries pot arribar a contenir aquesta merda de paraula?</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOR03xiFHAns0AdGIt6sHbbaHJ6O_m2GkmRf0DgxMRopxmsRy8ymbpOqV4TUQrEF7amQyP9kRyZs4dx-vJXfP5CZmqteGXuC1YkRaV0pEgaLPm-zQf1d-v6kpJr5tU7ZmJBLCy06wmfDM/s1600/a11.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="532" data-original-width="750" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOR03xiFHAns0AdGIt6sHbbaHJ6O_m2GkmRf0DgxMRopxmsRy8ymbpOqV4TUQrEF7amQyP9kRyZs4dx-vJXfP5CZmqteGXuC1YkRaV0pEgaLPm-zQf1d-v6kpJr5tU7ZmJBLCy06wmfDM/s320/a11.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">La claredat i alhora la precisió, que haurien de cercar la major i millor comprensió d’un text, d’una idea complexa o d’un concepte nou, sembla que passen a un segon pla i interessa més el ressò mediàtic de l’última ocurrència lingüística malgrat que enfosqueixi o oculti el significat. En una entrevista recent Eric Toussaint deia: “La idea de gobiernos de gente experta es ganar tiempo, cansar al pueblo y convencerle de que no está preparado para definir lo que hay que hacer”. Voleu dir que en aquesta idea dels governs no hi col•laboren amb passió els que generen —i n’abusen— aquesta mena de postllenguatge ocultador i pervers que critico?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">És clar, jo no soc ningú per jutjar l’oportunitat i conveniència a l’hora de fer servir un mot que entén menys de l’1% de la població lectora o un altre de domini públic per dir el mateix o una cosa semblant, i el mateix serveix per als conceptes i expressions de tota mena. No soc ningú però crec que com a ciutadà que aspiro a un món socialista que generi més felicitat, més llibertat, més igualtat de drets i d’opcions de benestar, més justícia social i més solidaritat, hauria de poder aixecar la veu per denunciar excessos en molts escrits i discursos de l’esquerra anticapitalista i revolucionària que no arriben més enllà d’una minoria «educada» en aquesta cultura de l’excés.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjXWRLg0d0P6MeRdSbgD1sw3Z1gdgeAoraeB_LdGYtxnYX7f-9Z7IBUzxg2iInK6dfHC-t6ixMlwSsS5tETf6qhWKKzn87D0X384_vKgICjMN47Sl0kvnhAwYWekPJ5Ns1blS-TS52OZg/s1600/tuit-politica.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="214" data-original-width="600" height="113" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjXWRLg0d0P6MeRdSbgD1sw3Z1gdgeAoraeB_LdGYtxnYX7f-9Z7IBUzxg2iInK6dfHC-t6ixMlwSsS5tETf6qhWKKzn87D0X384_vKgICjMN47Sl0kvnhAwYWekPJ5Ns1blS-TS52OZg/s320/tuit-politica.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Reivindico, doncs, claredat, molta claredat, tota la veritat possible i, per què no?, una mica d’ironia o d’humor... [malgrat que sigui del tipus d’aquests gags que corren per les xarxes: “—España para los españoles. —Eso, que se jodan”; “—¿Capital de España? —La mayoría en Suiza”; “Hasta que punto ha llegado el PSOE que ahora parece que Pedro Sánchez, el pavo que pactó con Ciudadanos, es el puto Che Guevara.” o “Estamos perdiendo los mejores años de nuestra vida votando.”. Ja només amb la producció que ens regala l’amic Kalvellido tindríem un bon repertori per fer servir en qualsevol ocasió, malgrat que com li explico al Kalve que si fem parella li hauré d’advertir que “Lo más jodido de trabajar en equipo es convencer al resto de que no tienen ni puta idea”…]. Resumint: clar i català, i, en els temps del còlera i sempre, recordar que, com es diu, allò veritablement revolucionari és l’humor. És tan difícil? </span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"> </span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">-Final</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">[I així, escapolint-me de tants fragments de memòria com els anteriors que venen i marxen ràpids algunes nits d’aquests dies increïbles, i sempre abans que pugui entendre d’on ve aquest intens sabor de mandarina que m’inunda, espero que arribi el moment que el carter truqui dues vegades a alguna porta fornellenca, el meu germà dimoni del carrer monturiol em torni a convidar a l’enyorat mig donut i pugui mirar per fi les hortes eugenienques novament prenyades de primavera.]</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">P/D</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">1. I com que va de metàfores, amistat, música i bilingüisme us regalo aquestes dues peces que ens acompanyaran sempre ...</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Paco Ibáñez - Palabras para Julia:</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=Sa7T72nWa_A"><span style="color: orange;">https://www.youtube.com/watch?v=Sa7T72nWa_A</span></a> </span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Pep Gimeno Botifarra – M’aclame a tu, d’Ovidi Montllor:</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=bfH-OGciN3k"><span style="color: orange;">https://www.youtube.com/watch?v=bfH-OGciN3k</span></a> </span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">2. Y para estar en paz con todo el mundo, y seguir con las metáforas, el final final de esta página bilingüe en otras dos canciones que me hicieron un poco como soy.</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">A las barricadas:</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=wZAgWC9G8WY"><span style="color: orange;">https://www.youtube.com/watch?v=wZAgWC9G8WY</span></a> </span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La Internacional:</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=lJKZWf682y4"><span style="color: orange;">https://www.youtube.com/watch?v=lJKZWf682y4</span></a> </span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Sebas Parra
</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">La Guerrilla Comunicacional</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br />
</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Traducción:</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"></span><br />
<div>
<span style="color: yellow; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Ahora:</b></span><br />
<span style="color: yellow; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>La lectura del mundo es previa a la lectura de la palabra...(Paulo Freire)</b></span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br />
</b></span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">A pesar de que los diccionarios oficiales aún no les han abierto la puerta, lógico, el día a día va incorporando palabras de aquí y de allá que se inventan sobre todo organismos, instituciones y personajes de una cierta relevancia mediática. En la sociedad líquida dominante, sin embargo, algunas de estas nuevas palabras generalmente pretenden ocultar la realidad o enredarla hasta hacerla irreconocible. Un ejemplo de ello que nos llega cada vez con más frecuencia: "<span style="color: white;"><b>sensellarisme</b></span>”, derivado del sustantivo “sensellar”, que según el TERMCAT<span style="color: orange;">*(1)</span> significa «la situación de una persona que no dispone de las mínimas condiciones de vivienda que permiten vivir con dignidad». ¿Tela marinera, no? En castellano aún suena más raro: «sinhogarismo», que integra «los sintecho y mal alojados», según leía hace poco en un titular de prensa.</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Podría aportar ejemplos de los diferentes ámbitos o temas de cualquiera de las Ciencias Sociales: desde el feminismo a la educación pasando por la sociología y la economía. Pero no lo haré, sólo quiero dejar claro, con el permiso y la indulgencia de mi maestra y amiga Carmen, que no me gusta continuar leyendo cosas como «pobreza intermitente», «periferización social», «familia sindiàsmica», «patriarcado colonial heteronormativo »,«democracia imperfecta»,«clases sociales desfavorecidas» o «financiarización de la naturaleza»; como tampoco palabras, por muy aceptadas que sean por los encargados del tema de aceptar palabras, como gentrificación, racialización, colonialidad, blanquitud, futuralgia -entendida como la nostalgia de futuros mejores- o catalanofonia -explicada así por el autor de una obra con el mismo título:</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i><br />
</i></span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i>...es un nombre (relativamente) nuevo para una realidad que deberíamos reinterpretar. Es un intento de caracterización de una comunidad lingüística que rehuye programáticamente los planteamientos identitarios y se centra, sobre todo, en los factores comunicativos, interaccionales. Podríamos decir que es una propuesta que quiere desidentizar el hecho de compartir una misma lengua y centrar los esfuerzos en construir una comunidad de intereses más allá de las emociones...</i> </span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">¿entendido?- ni mucho menos neologismos como mena, «menor extranjero no acompañado» -qué tontería, ¿verdad?. Nos dice Manuel Rivas, el escritor gallego autor del relato que usó José Luis Cuerda en La lengua de las mariposas, que "las palabras contienen la historia de quienes las usan". ¿Que y cuántas ricas historias puede llegar a contener esta mierda de palabra?</span></div>
<div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La claridad y al mismo tiempo la precisión, que deberían buscar la mayor y mejor comprensión de un texto, de una idea compleja o de un concepto nuevo, parece que pasan a un segundo plano y interesa más el eco mediático de la última ocurrencia lingüística aunque oscurezca o oculte el significado. En una entrevista reciente Eric Toussaint decía: "La idea de gobiernos de gente experta es ganar tiempo, cansar al pueblo y convencerle de que no está preparado para definir lo que hay que hacer". ¿No te parece que en esta idea de los gobiernos no colaboran con pasión los que generan -y abusan- de este tipo de postlenguaje ocultador y perverso que critico?</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Evidentemente, yo no soy nadie para juzgar la oportunidad y conveniencia a la hora de utilizar una palabra que entiende menos del 1% de la población lectora u otra de dominio público para decir lo mismo o algo parecido, y lo mismo sirve para los conceptos y expresiones de todo tipo. No soy nadie pero creo que como ciudadano que aspiro a un mundo socialista que genere más felicidad, más libertad, más igualdad de derechos y de opciones de bienestar, más justicia social y más solidaridad, debería poder levantar la voz para denunciar excesos en muchos escritos y discursos de la izquierda anticapitalista y revolucionaria que no llegan más allá de una minoría «educada» en esta cultura del exceso.</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Reivindico, pues, claridad, mucha claridad, toda la verdad posible y, ¿por qué no?, un poco de ironía o de humor ... [aunque sea del tipo de estos gags que corren por las redes: "- España para los españoles. -Eso, que se jodan "; "-¿Capital de España? -La mayoría en Suiza "; "Hasta que punto ha llegado el PSOE que ahora parece que Pedro Sánchez, el pavo que pactó con Ciudadanos, es el puto Che Guevara." o "Estamos perdiendo los mejores años de nuestra vida votando.". Ya sólo con la producción que nos regala el amigo Kalvellido tendríamos un buen repertorio para usar en cualquier ocasión, aunque cómo le explico a Kalve que si hacemos pareja le tendré que advertir que "Lo más jodido de trabajar en equipo es convencer al resto de que no tienen ni puta idea "...]. Resumiendo: clar i català<span style="color: orange;">*(2)</span> , y, en los tiempos del cólera y siempre, recordar que, como se dice, lo verdaderamente revolucionario es el humor. ¿Es tan difícil?.</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">-Final</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">[Y así, escapándome de tantos fragmentos de memoria como los anteriores que vienen y se van rápidos algunas noches de estos días increíbles, y siempre antes de que pueda entender de dónde viene este intenso sabor de mandarina que me inunda, espero que llegue el momento en que el cartero llame dos veces a alguna puerta fornellenca, mi hermano demonio de la calle monturiol me vuelva a invitar al añorado medio donut y pueda mirar por fin las huertas eugenienques<span style="color: orange;">*(3)</span> nuevamente preñadas de primavera.]</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">P/D</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">1. Y com que va de metáforas, amistad, música y bilingüismo os regalo estas dos piezas que nos acompañarán sempre...</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<div>
<div style="font-family: 'Times New Roman';">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=Sa7T72nWa_A">https://www.youtube.com/watch?v=Sa7T72nWa_A</a> : Paco Ibáñez - Palabras para Julia</span></span></div>
<div style="font-family: 'Times New Roman';">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=bfH-OGciN3k">https://www.youtube.com/watch?v=bfH-OGciN3k</a> : Pep Gimeno Botifarra – M’aclame a tu, d’Ovidi Montllor</span></span></div>
</div>
<div style="font-family: 'Times New Roman';">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></span></div>
<div style="font-family: 'Times New Roman';">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">2. Y para estar en paz con todo el mundo, y seguir con las metáforas, el final final de esta página bilingüe en otras dos canciones que me hicieron un poco como soy.</span></div>
</div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=wZAgWC9G8WY">https://www.youtube.com/watch?v=wZAgWC9G8WY</a> - A las barricadas</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=lJKZWf682y4">https://www.youtube.com/watch?v=lJKZWf682y4</a> - La Internacional</span></div>
</div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Sebas Parra</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La Guerrilla Comunicacional</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<div class="MsoFootnoteText">
<span style="font-size: 16px;">[1] </span><b>Termcat, Centro de Terminología</b>, es un
consorcio público catalán creado en 1985 con el fin de garantizar el desarrollo
y la integración de la terminología catalana para la elaboración de recursos
terminológicos, la normalización de neologismos y el asesoramiento
terminológico, en un diálogo permanente con usuarios y especialistas. </div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">
<span class="Carctersdenotaalpeu"><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: FreeSans; mso-bidi-language: HI; mso-fareast-font-family: "Noto Sans CJK SC Regular"; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-font-kerning: .5pt;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="Carctersdenotaalpeu"><span style="font-size: 12pt;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: FreeSans; mso-bidi-language: HI; mso-fareast-font-family: "Noto Sans CJK SC Regular"; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-font-kerning: .5pt;"> Literalmente «claro y catalán» però
podría traducirse por «sin pelos en la lengua».</span></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span class="Carctersdenotaalpeu"><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: FreeSans; mso-bidi-language: HI; mso-fareast-font-family: "Noto Sans CJK SC Regular"; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-font-kerning: .5pt;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="Carctersdenotaalpeu"><span style="font-size: 12pt;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: FreeSans; mso-bidi-language: HI; mso-fareast-font-family: "Noto Sans CJK SC Regular"; mso-fareast-language: ZH-CN; mso-font-kerning: .5pt;"> Huertas del termino de Santa Eugenia,
barrio de Girona, que rodean mi domicilio</span></span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
</div>
<div>
<br /></div>
</div>
La Guerrilla Comunicacionalhttp://www.blogger.com/profile/03696964457576401682noreply@blogger.com0