Reivindicant l'Educació, reivindicant l'esperança

Presentació del mural d'en Vicens Huedo en homenatge a Paolo Freire, en la Universitat de Girona.

Presentació de la UPA - Universitat Popular Alternativa

Presentació de la proposta de tornar a donar vida a la UPA, la Universitat Popular Alternativa.

La Universitat Popular Alternativa (UPA) de Girona, es va crear ara fa deu anys, formalment el desembre de 2001, a partir d’una idea d’en Miquel Soler Roca, com “una construcció col·lectiva de persones i entitats compromeses amb l’educació i el canvi social per a desenvolupar programes educatius i altres accions que ens facin avançar en el coneixement crític de la societat i en la creació d’un pensament polític, econòmic, social i cultural alternatiu i transformador. Els participants rebutgen la mercantilització del saber (ningú cobra ni paga per participar en una activitat de la UPA), descarten rebre diplomes, títols, certificats o constàncies de qualsevol tipus i pel que fa a les activitats i continguts, l’entitat volia tractar, sobre la base dels interessos de la classe treballadora i de les persones excloses per motius d’ètnia, gènere, edat, etc., d’omplir els buits que deixa el sistema formal d’educació i de donar tractament a qüestions d’actualitat que no són incloses als programes dels centres regulars. Sempre des d’un punt de vista crític i alternatiu i tractant d’estimular les pràctiques i accions transformadores”. Malauradament de vida efímera i sense tenir l’impacte que es podia preveure va passar de seguida a la història de la nostra desmemòria...

Si somiem un altre món possible, no haurem també de somiar en una altra educació? Sembla que cada vegada més persones pensem que aquest altre món possible naixerà inevitablement d’una forta sacsejada que desplaci el mercat del centre de les relacions entre les persones i els pobles i el reemplaci per l’afecte, el treball, la justícia, la cooperació, la solidaritat i la confiança en el futur de la condició humana. I, com tots els canvis socials profunds que ha viscut la humanitat, aquesta transformació serà probablement un procés gens lineal, lent, asincrònic, socialment devastador, molt complex i imprevisible. Un procés on l’educació, com ens ensenya la Història Social dels pobles, tornarà a tenir un paper destacat. Potser ara la UPA, una nova UPA, continua tenint sentit...

La nova UPA, a més a més de fomentar accions educatives crítiques, transformadores i alliberadores i d’acollir i cooperar amb projectes situats en aquesta direcció organitzats per altres organismes, potser hauria d’aixoplugar també tot tipus d’entitats, col·lectius i xarxes en lluita i resistència (“la lluita també educa”)? La nova UPA no hauria d’afavorir de manera prioritària la formació en els àmbits de les tecnologies de la informació i comunicació i els dispositius de comunicació popular alternativa? Qui i com tira del carro de la nova UPA?... i així mil interrogants més...