El diumenge 16 de juny, La Guerrilla Comunicacional va celebrar una assemblea extraordinària a la seu del nucli de Blanes. Prop d’una vintena de participants vam trobar-nos per tal de fer balanç i orientar el proper curs 2019-2020. M’ha semblat que, al marge de les actes, més formals, precises i detallades, paga la pena fer pública una mirada genral al voltant d’allò tractat a l’assemblea.
Sobre la feina feta
Malgrat que ja vaig fer cinc cèntims a mena de salutació amb motiu de l’inici del nou any, http://miraicrida.blogspot.com/2019/01/som-nomes-un-necessari-i-singular.html, a Blanes vam presentar un informe sobre la feina feta al llarg de l’ultim any pel que fa a la difusió d’algunes produccions del nostre col·lectiu, o de la productora germana LGC Films, i la sensibilització que ens ha permès amb motiu de les presentacions-debat organitzades. En menys d’un any, i gràcies al compromís i l’esforç dels homes i dones integrants de la guerrilla i del suport i la complicitat de les organitzacions, col·lectius i persones que han participat, hem fet un total de 52 presentacions (18 a les comarques gironines, 14 a la resta de Catalunya, 5 al País Valencià, 7 a Andalusia, 4 a Euskadi, 2 a la resta de l’estat espanyol i 2 a Cuba): 17 del llibre «Tengo algo que contarte. Correspondencia entre dos mujeres», 25 del documental «Leo a la vida» i 10 del documental «Mon Marquès: el combat de la memòria».
A l’hora d’organitzar totes aquestes presentacions-debat s’han mobilitzat prop de 90 institucions, organitzacions, i entitats de tota mena i color i s’ha aconseguit una assistència que podem xifrar entre 2.000 i 2.500 persones. Caldria afegir també algunes experiències ja consolidades com la iniciada a l’Ateneu Popular Coma Cros de Salt -«La nit de la iguana»- o en projecte -l’edició del llibre coordinat pel professor Mon Marquès «CARTES D'UN MESTRE A L'EXILI. Josep Vilalta als camps de concentració francesos (1939-1941)», que estarà a punt el proper mes de setembre. I, finalment, hem de citar els treballs generats per l’atorgament de la Beca Joaquim Franch del Consell Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Girona, també a punt de tancar-se. En resum: una feina immensa i molt gratificant.
A l’hora d’organitzar totes aquestes presentacions-debat s’han mobilitzat prop de 90 institucions, organitzacions, i entitats de tota mena i color i s’ha aconseguit una assistència que podem xifrar entre 2.000 i 2.500 persones. Caldria afegir també algunes experiències ja consolidades com la iniciada a l’Ateneu Popular Coma Cros de Salt -«La nit de la iguana»- o en projecte -l’edició del llibre coordinat pel professor Mon Marquès «CARTES D'UN MESTRE A L'EXILI. Josep Vilalta als camps de concentració francesos (1939-1941)», que estarà a punt el proper mes de setembre. I, finalment, hem de citar els treballs generats per l’atorgament de la Beca Joaquim Franch del Consell Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Girona, també a punt de tancar-se. En resum: una feina immensa i molt gratificant.
Sobre la feina a fer
A l’assemblea de Blanes, lògic, ens vam felicitar per la feina feta. Però som conscients que la lluita contra l’analfabetisme polític i en pro dels Drets Humans, tots i per a tothom, continua, i, cada vegada, caldrà fer-la en un entorn més difícil i contrari als nostres objectius. Però caldrà fer-la i la farem. I és per això que reforçarem les estructures internes de la guerrilla -consolidant els actuals nuclis de Banyoles, Blanes, Pla de Ter/Girona i Salt, creant un de nou a Celrà i concretant un «mapa» de les persones de referència que ens donen suport a Catalunya i arreu-, renovant també la web i activant el bloc per tal d’obrir-lo a l’opinió i informació de tothom interessat en acompanyar-nos. I, finalment, tractarem que la trobada anual guerrillera al Mas Batllori de Cornella de Terri, l’«Emboscada 2019», permeti endegar el curs amb forces renovades i somnis compartits.
I, amb aquesta idea, tu que llegeixes aquestes lletres estàs cridada o cridat a fer camí amb nosaltres en aquesta lluita permanent i sense treva que mantenim.
Si a l’inici d’any sostenia que «som només un necessari i singular granet de sorra», ara, i pensant en el futur, a Blanes, col·lectivament, ens vam reafirmar que continuem volent ser només un necessari i singular granet de sorra...
Ens vols fer un cop de mà?
Salut!
Sebas Parra
No hay comentarios:
Publicar un comentario